Modificacions de crèdit triomfen en un ple avorrit

 El ple d'ahir va ser soso i avorrit. Només destacar els modificacions de crèdit per pagar les hores extres e la polìcia, uns 200.000 euros i també per altres coses però també perd el parc del Botafoc uns 70.000 euros que era la meiatat del pressupost. O sigui que una farigola, un pi i una torreta és el que ens quedarà amb un gran pantalla del Vendrell optismista. Volem columbaris pel cementiri que ja canta el tema i una escala per arribar a la sisena fila. No u s perdeu, 350.000 per la gespa del C:E Vendrell que se suposa que és una entitat privada. 

Elogi als Planetas, Segundo Premio

 

Segundo Premio ens explca els primers anys de la vida dels Planetas, uns personatges entre el cel i la terra i entre la serenor i la vida abastracta. Molt interessant aquesta versió cinematogràfica plagada de les seves cançons i altres grups propers. Vaig llegir la vida del seu bateria i ja apareix aquest món, però a la peli reflectica encara que mes suau que el llibre que hi ha escenes més contundents. Aquest ha estat un grup de culte de l'Indie Español. Si no us agrada el grup no cal que perdeu el temps. 

Misteris del Vendrell. Andreu Nin versus Baix Penedes 3 a 1

 No fa gaires dies Mossèn Canet ens deia que l'Institut Andreu Nin del Vendrell amb el temps es dedicaria només als cicles i deixaria de donar batixellerat que s'encarregaria l'Institut Baix Penedès. Passen uns mesos i resulta que a l'Institut Baix Penedès només li donen un línia de Batxillerat i a l'Andreu Nin tres línies. No entenc res. Pregunto als entesos i em diuen que l'Andreu Nin s'ha currat més a les famílies. Jo no entenc res. Què faran al Baix Penedès amb el lloc lliure? Ja hi cabran a l'Andreu Nin tanta gent? El Baix Penedès només es dedicarà a fer Eso amb una sola línia de bat?
 

A pels premis de la festa de la bicicleta

 Avui he vist la 80 edició de la festa de la bicicleta en el seu tram inicial. No tenia res a veure amb altres anys. Només hi havia tres carrosses entre elles els Pastorets. hi havia com altres anys gent de Santa Oliva que ja eren com si fossin de la casa.  Un nombre considerable de bicicletes eren cotxes de canalla petita perquè corresponien a una escola bressol i clar això de pedalar tan aviat no es comença. Alguns com l'Angel Guimerà i el Garriga s'ho pres amb ganes i han posat força gent, però jo crec que millor que aquesta festa es guardes al museu i es fes alguna cosa més actual que tingues més atracció de la gent. Tot dura fins que dura i no es pot fer etern fins que mori de pur tedi. Alguns anaven a pel premi de la carrossa i molts han repetit premis perquè amb pocs participants tots guanyen més premis. Per deliberar van estar una hora entre tanta concurrència. Patètics.

On està la majoria del Vendrell?

 

 

 

En aquest Vendrell on cada dia sembla que hi hagi menys gent l’altre dia la Carmina Bartra va deixar anar en la part de precs i preguntes del darrer ple on està la gent del Vendrell? Aquesta és una pregunta clau perquè hi ha moments com els dissabtes per la tarda que el Vendrell sembla una ciutat fantasma a no sé que  hi hagi algun fet peculiar.

Això no passa la resta de dies perquè entre els alumnes i els pares amunt i avall la cosa sembla que s’animi i mira hi ha un cert moviment. Diumenge sort en tenim de les sardanes a la Rambla que sinó també estaríem en un a situació de desert amb petits oasis focalitzats en alguns punts de la localitat.

El Vendrell és un poble en viu una intensa endogàmia amb unes poques persones molt actives o la resta el primer que es pregunta quan es festa major que jo m’agafo vacances. Aquest és un petit exemple.

El Vendrell ha duplicat, triplicat  i més la població en els darrers anys, però si tu mires qui remena les cireres, doncs els descendents d’aquests de tota la vida amb algun fitxatge puntual, però la resta viuen feliçment aliens al que passa a la vila. Al final passa el mateix que Albinyana que falta gent, però és que el Vendrell hi ha molta més població, però la gent es troba amb una ciutat tancada i encara sort de l’Embarcada, dels Nens, i Diables que són portetes on la gent hi pot entrar però no pas amb el volum real de creixement que viu el municipi. Està el tema esportiu que viu al marge dels actes es fan a plaça Vella i cada esport coneix els seus protagonistes. Sembla que vas als llocs et trobes les mateixes persones ara i fa quinze anys amb  petites incorporacions.  No cal que parlem de la gent dels barris marítims i altres urbanitzacions, que alguns no saben ni on està l’ajuntament del Vendrell.

L’ajuntament del Vendrell viu en la seva torre d’Ivori amb els tres protagonistes de la pel·lícula i els seus fidels actors secundaris. Tot el fum que emet cada dia arriba menys lluny de la societat perquè ha estat capaç en saturar els seus oients i molts ja han canviat de freqüència fa dies. Ells es pensen que tot el que  engeguen arriba arreu. Si algun acte és virialitza sinó pels protagonistes. Fa un parell d’anys tothom sap que va venir Camela al Vendrell però la gent hi  va anar pel grup, no cal fer gaire difusió d’aquests tipus de propostes. Ara pocs saben per quin motiu van venir al Vendrell que era el tema que interessava al consistori. Molta gent no tenen ni idea del que fan al Vendrell

El Vendrell que treballa pel Vendrell són 4 encara que avui siguin optimistes,demà del PP i a la propera de la Cup. Aquests partits cada dia es van repartint càrrecs perquè tot segueixi igual i entri el mínim d’aires fresc. Posem noms dels carrers parcs i carrers als nostres amics i col·legues i sistemàticament es viu d’esquena als nous barris del Vendrell, a banda dels barris que té la seva lògica també acostuma a passar per la festa major i fires.  Aquest és el Vendrell del 4 que voten i que participen convertint una ciutat en un poble petit on hi falta gent que participi. De moment no cal que et demanin el DNI per anar al plenari del Vendrell.

 

Un puzzle de Guimerà feminista a la Lira

 Tenia ganes de veure aquest munatge dirit per Rosa Andreu amb la drmatrúrgia de Neus Oliveras i la Direcció Artística de Joaquim Sicart. Al final ha arribat el gran dia i en una hora i quart he pogut veure que hi havia al darrera. 

Primer de tot, doncs felicitar a les persones que ho han fet possible perquè està molt ben fet aquesta tasca de cirurgia d'anar tallant i cosint i bastint l'obra mentres els personatges estan a escenari. Em sembla molt bé, però jo crec que és molt arriscat elaborar aquesta obra que podria de Guimerà o de Sagarra o de Lope de Vega o configurar una obra nova a base de retalls. Una obra sibarita que no va dirigida al gran públic amb tocs surrealistes que estas més proper al segle XXI que al XIX del seu autor.

Tot està impecable, però amb aquest producte obtingut que és impecable no el compro. Guimerà i Mosaic de Passions són tan semblants com un carro i el wifi. Felicitats per l'obra, però potser és que sóc d'una altra generació. Està molt ben feta, però jo la trobo anacrònica. Guimerà és molt més que tot això. 

Penedès, clau d’oli

 

Ara hem estrenat un nou eslógan al Vendrell que es diu Clau de sol.Ho trobo molt bé, però ja ens servia l’anterior. De l’estimem el Vendell  hem passat a aquest altre amb clar missatge de sol i platja. Aquí al Vendrell encara que no tinguem la bandera Blava també s’ha demostrat que els nostre fidels acudeixen  a les nostres platges a gaudir d’aquest tros de 7 km de paradís.

Ara ens toca atraure el turisme de la pedra seca, de marges i pous, de conreus, de masies,  hem de deixar una mica la costa i no ens passi com el Passeig marítim de Calafell que ja ens té una mica saturats de turisme entre les terrasses del passeig les de la sorra. Al fina costa passejar per aquests metres saturats hi ha moments, massa densos de gent.

Hem de buscar el nostre futur dins la comarca, allí trobarem el turisme que ara necessitem, el de sol i platja més que consolidat. No parem de xifres, ni de volum, sinó de qualitat.

Ara apostem per la logítics i ens venem el terreny a preu de saldo, per tenir grans amb gent malpagada que no se sentirà identificada en una comarca perquè potser demà trobarà algo millor  en altre sectors més valorats i amb més expectatives.