Esperança, més de 30 anys donant vida a l’administració

 

 

 

En aquests moments en què encara està viva la regularització de les diferents administracions públiques per convertir el personal laboral en fix després de certa desídia d’algunes entitats per aquesta obligatorietat legal que anava passant fins el moment que l’Estat ho va arreglar per la via legal, sense excuses.

Per altra banda en els darrers anys i en els que vindran han començat a jubilar-se els primers funcionaris que començaven a donar consistència i formar a un ajuntament. Abans amb un agutzil, un parell de senyors a cobrar i a pagar i algú que ho deixes per escrit n’hi havia prou. Un Ajuntament era una petita empresa quasi familiar que s’encarregava que per la nit els fanals públics estesin encesos i per les llars tothom tingués aigua per beure, cuina i higiene i poca cosa més. Llavors es recaptaven contribucions i algun impost més de carros, bicicletes i poca cosa més per anar pagant les despeses dels treballadors del consistori que eren majoritàriament minses i la gent es guanyava millor les garrofes fora de la cosa pública. També hi havia la presó per aquells que tenien mà massa llarga i anar fent.

Però després de la dictadura la comarca va començar fer l’agost. A base de construccions algunes legals i altres il·legals arribaven a la casa gran un munt de calers que s’havien d’invertir en donar serveis perquè tothom demanava més coses. Algú ho havia de gestionar. Això de les oposicions eren una cosa moderna perquè tampoc hi  havia tanta gent que ho vulgues fer. Llavors s’escollia per  pedigrí de la família de l’interessat i colors polítics. Molts cops s’anava a algun centre d’educació de la vila i es preguntava pels més espavilats per poder fer una tria dels més preparats. També per  endogàmia pura i dura “tinc una filla que no sap que fer però potser serviria”, doncs miri que vingui demà i la contractem.

Molts pocs es parla dels treballadors d’un ajuntament.  Quan es fa perquè com passa a la majoria de llocs els polítics passen olímpicament dels representants dels treballadors i clar al final l’automàtic salta, però ells van fer. No els importa res. Durant quatre anys se senten en poder de fer el que vulguin  i el problema és que els que vindran faran el mateix. Els iguals els colors, tots els pica l’eròtica del poder i alguns es que viuen en una torre d’ivori amb el funcionari que els hi fa els informes a mida i l’empresa aliena que ho justifica. L’emperador segueix despullat com diu el famós conte, però tothom és feliç com vol.

Perdoneu per la llarga introducció, però jo només volia desitjar el millor de la vida per una persona amb qui he compartit més de deu anys taules enfrontades. Una gran professional capaç de fer la feina al mig de la plaça del Mercat un divendres. Persona que ha tingut que actualitzar-se molt sovint perquè la informàtica va al seu ritme, encara que on estava no tan ràpida i efectiva com caldria desitjar. Ells ha posat en paper i en arxiu tots els llibres d’actes i de decrets des de finals del segle passat amb professionalitat cura i una lletra manual inconfusible que és una meravella. Per les seva formació han passat més de 30 persones de totes les edats i condicions i ella com si fos la primera sempre ensenyant cada secret d’un programa que només controlava ella i l’esperit sant (empresa que el va dissenyar).

L’Esperança és noble, discreta, legal, puntual, professional i sobretot és una d’aquestes persones que el primer que penses és una bona persona sense el sinònim de tonta que vol dir en altres casos, perquè l’Esperança feia la seva feina amb cura i pulcritud. Molts cops l’han fet córrer, buscar coses peculiars i ella m’ha que no. No crec que l’alcalde es faci la foto amb ella perquè no és mediàtica però ha estat durant molts anys un dels puntals d’aquest ajuntament en què cada dia ens coneixem menys i cada república és més independent. Ella tenia vincle amb tothom per la seva feina, però mai no tenia un no ni una sortida fora de to. La vida l’ha posat a prova i ella amb el seu somriure tímid l’ha superat sense sucre ni crispetes, tal com és. Gràcies per tot Maria Esperança a viure la vida i perdona pel rollo iincial però era el demano de la carta

 

 

 

 

Vols ser gerent de ràdio i tele Vendrell?

 

Després d'una legislatura amb molt de caliu a la ràdio amb alguns aspectes encara a veure que diu la justícia, ara sembla que la cosa es pot normalitzar dins l'optimisme. Ara busquen gerent amb un temps de retard deprés que el Vnyes toques el dos. A veure que passa. A veure qui posen de tribunal. Les bases són fàcils i obertes a tothom, encara que si d'haguessin aplicat fins ara crec que només una persona hagués estat gerent de la ràdio de les que ho han fet. Però res a veure que passa. Qui hi ha de tribunal i si abans que acaba li legilslatura alguna cosa es pot salvar o deixem que de mica en mica vagin perdent pistonada. 

Cada cap de setmana música fins a les tantes al centre del Vendrell

 

Avui m'ha comentat que molta gent que viu al voltant del Dr. Robert, Cafès, Rambla, Plaça Nova i rodalies estan farts i més amunt que cada cap de setmana tinguin festeta que si a que si be que si c doncs no poden dormir. Ja estan preparats alguns amb doble vidre i etc, però la música se sent. Ja no saben que fer i algú s'ha plantejat fotre el camp perquè també cada dos per tres tenen problemes per entrar i sortir de casa amb el cotxe. Aquest és el preu que s'ha de pagar per viure al cor del Vendrell o és massa alt?

Un Vendrell vermell i verd casteller

 Feia goig el passat dissabte amb l'exhibició dels castellers de les cinc colles guanyadores al concurs de Tarragona, les dues de Valls, Vilafranca i el Vendrell. Feia molt de goig i  molta gent d'arreu estava aquí al Vendrell gaudir de la jornada. La diada va sortir rodona, en especial pels Nens que va fer una actuació memorable que feia uns anys que no feien. Aquest dia hi havia 40 anys de l'Associació d'Extremadura. No tenim peles per moltes coses, però per fer festa i teure's una diada de sota la màniga doncs sempre queda alguna cosa. Millor això que en concerts comel de Vicco i altres que hem tingut pel Vendrell. Si volem festa que sigui bona per a tots els públics i no donant vida a quatre fantasmes mediàtics que duren menys que els presidents d'algunes entitats. 

Més de 30 anys donant llum a la foscor a l'Ajuntament del Vendrell

 Fa pocs dies es va jubilar la Maria Esperança, una jove que va començar de jove a la casa gran després ho va deixar per tema familiar i fa uns anys hi va tornar per jubilar-se . Doncs ha arribat la seva hora de jubilar-se. Ara li queda viure la vida. Ella era la principal responsable que plens, decrets i junts de govern tinguessin la seva constància en paper i arribes a tothom. Una feina que la posaven en contacte amb tot l'ajuntament quan havia de passar algo pel ple. Bona dona que durant una etapa de la seva vida també va passar pel sindicat, però ja va veure que era tot una gran mentida i ho deixar i fins ara. Una vida complicada i ella sempre amb un somriure des de la seva humanitat i bona persona. Era una d'aquestes bones persones que encara ens trobem per la vida. Mare, filla, neta , tieta veïna gran persona i gran  professional que encara que estes a la plaça Catalunya feia la mateixa feina. Això si era de molt baix consum d'aigua. amb una ampolleta et puja i et baixa l'Everest i encara rega les flors de casa. Una gran persona que la trobareu pel carrer de festa, de compres o fent un cigarret per passar l'estona. 

Festa i més festa al Vendrell

 

 

 

 

Mentre un important sector de la societat catalana està immersa en el món de Carles Porta, analitzant nous crims o buscant qui va ser el veritable assassí de Sansa en un poble que deu tenir més turistes que mai tot i que és Tor, però amb personatges com aquests el millor és fer una escapada al Pirineu i veure en directe el caliu que allí s’hi respira sense filtres.

El Vendrell viu una vida paral·lela inspirada en la primavera vendrellenca que et garanteix durant aquesta estació anual uns quants concerts els caps de setmana en algun espai del muncipi per començar a donar vida, calor i festa a les nits de cap de setmana vendrellenques fins que arribem a dalt de tot amb Santa Anna i les seves nits de traca i mocador. Al Vendrell teníem aquests grups que van tocant aquí i allà. Generalment són gent de casa  o no tan populars com a la festa major i que també es mereixen el seu dret a fer concerts en públic i que no siguin sempre els mateixos els qui s’emporten tots els bolos. Doncs davant aquestes ganes d’augmentar la festa i com això de celebrar nous membres del Santoral ja no es porta ni tampoc hem necessitats els seus serveis per sortir de la sequera o evitar el morrut de la palmera ens hem de buscar altres històries per donar gresca a aquesta setmana. Doncs la cosa és senzilla de tant en tant ens anem traient celebracions populars que sembla que s’hagin fet des de que Pau Casals jugava a bitlles a la plaça del Centro. Fa anys es van treure el dia de l’Embarcada que aplega un gran part dels balls de cultura popular. Un dia de primavera doncs és el torn de la seva festa amb cercavila, sopar i concert. Molt bé. Genial. Un altre dia davant la transcendència històrica i importància dels seus  protagonistes ens traiem de la màniga el dia dels Administradors de festa major i anar fent. Doncs un tastet del que serà la propera festa major i això ho acabem amb una mica de música.

Clar que passa aquí, que hi ha col·lectius que encara no s’han integrat dins aquest santoral de cultura popular del Vendrell, doncs res, mirem el calendari i vingui el dia del Diable. Seguint el mateix protocol que la resta. Cercavila, colles convidades, sopar i concert al centre de la vila. Els Nens ja tenen Sant Zacaries  i fa anys que s’han apuntat al tema però enguany tornen a la festa amb noves propostes d’alt nivell.

Davant aquest panorama doncs encara tenim pendent altres jornades festives com el dia dels gegants i nans del Vendrell que deuen esperar als 100 anys dels gegants antics per tirar el tema endavant. Això ès fa un any i s’acostuma a celebrar en els proper  anys per la gran feina de les entitats per fer-ho possible perquè és una cosa que s’ho creuen i la gent s’hi implica de valent en fer com més coses millor amb el menor pressupost.

Amb els animals de foc podem tenir una festa que els impliqui a tots, però jo crec que seria més racional d’un amb un perquè cada entitat és una història i que s’ho vagi tornant i cada any ho faci uns per deixar el relleu a uns altres el proper any.

El Vendrell és com els  Nens del Vendrell que pot anar al concurs de Castells de Tarragona i tornar campió o per altra banda venir amb zero punts. Aquesta és la realitat d’un poble que està en els primers llocs de la província en despesa social per atendre a les persones més necessitades i per altra banda és una de les que té més festa gratuïta al carrer durant tot l’any.

Si venim de dia veiem cues per demanar hora per serveis socials, si venim de nit ens podrem trobar qualsevol festa al carrer que per menys de 1.000 euros no tens res a sobre l’escenari.

Aquest és un Vendrell peculiar que per festa major ha de fer dos pobres castell i encesa del campanar en comptes de fer una cosa única amb mica de dignitat. Un Vendrell que va sense rumb ni  timoner i mentre hi hagi modificacions de crèdit no passa res. Si els 5 anys de Cabrot. Una diada castellera amb els guanyadors del concurs de Tarragona que ens hem tret de sota la màniga i suma i sigue i visca el Fem Pinya.

Vicco a Elx va cobrar 12.200 euros

 Només dir que l'eurovisiva Vicco a Elx va cobrar 12.200 euros l'estiu passat. Seria bo saber quan cobra al Vendrell, però no li veig gaire diferència, per un concert de mitja hora i poca cosa més amb tot el que suposa lloguer de música, escenari, policia seguretat etc. Entre una cosa i l'alta 17.000 euros por lo bajini.

Jo crec que amb aquests diners es podien fer moltes altres coses més profitoses per la vila. Hi ha que saber administrar els diners. Jo els destinaria als bons del comerç per salvar el Vendrell que fa pena els dissabtes a la tarda i amb aquests concerts no fas ni una cosa ni una altra. Mitja hora de  de felicitat a uns joves engrescats i ja està. 

El problema és que molta gent no sap ni que ve a tocar ni que toca ni que toca ni on toca ni que val l'entrada.