diumenge, 16 de març del 2025

La meva història amb el covid


 

El 3 de vuit m'ha demanat la meva experiència amb el covid. Aquí està el text que he enviat. L'11 de març del 2020 es va parar el país i mig mon per culpa de covid. Aquesta és la meva experiència gairebé mortal.

 



La meva història amb el covid va començar  14 de gener del 2021 quan tinc molt malestar amb febre, però no em fa res de mal en concret.  Truco a l’ambulància perquè em vingui a buscar. Ingresso a urgències de  l’hospital del Vendrell del Vendrell. Allí em troben pneumònia als dos pulmons, infecció d’orina, arítmia, infecció a la sang i un shock renal. En fan proves de covid i no em troben res. Per la tarda, em porten a l’hospital Joan XXIII de Tarragona on ingresso a UCI entubat. El 19 de gener en em troben positiu de Covid a l’UCI de l’hospital. Em passen a una altra UCI perquè tenia covid. Fins el 18 de febrer no em pot visitar ningú. De mica em vaig despertant . El 24 de febrer quan ja estava plenament conscient, però encara entubat em porten a la UCI de la sisena planta. El 12 de març ja puc menjar per la boca perquè m’han tret el tub de respiració. El 22 de març em porten a l’hospital del Vendrell on estic fins el 23 d’abril quan em traslladen a l’hospital Santa Tecla per treure’m una pedra del ronyó. Fins el 30 d’abril no tinc l’alta de Santa Tecla. Després de tot em donen l’alta i torno a casa amb 65 kgs menys i molt feble. Abans de tot el procés pesava uns 180 kgs. Vaig estar els mesos posteriors fent exercici per poder recuperar les forces. Al principi de tornar a casa quasi no m’aguantava dempeus,

Quan els metges em van veure per primer cop a l’hospital Joan XXIII no sabien si en podria sortir de tot el quadre que presentava. Un dia quan estava ingressat la cànula de  l’oxigen va anar inesperadament  esòfag avall. Va estar a punt d’ofegar-me. Em vaig tornar a salvar per segons perquè em van operar de màxima urgència. Tot aquest periple hospitalari va ser molt dur. Tot apunta que el covid el vaig agafar a l’hospital. Tots aquests 4 mesos et serveixen per pensar i canviar el model de vida. Aprens a valorar el més important de l’existència. Durant tot la meva hospitalització la gent no es podia moure de la seva localitat per culpa de la pandèmia. S’havia d’anar amb justificant quan volies anar a un altre poble. Sort del mòbil i les video trucades  la gent es podia comunicar. Tota aquesta experiència va ser com tornar a néixer i em va donar un volt a la vida de de 180 graus. Gràcies a la família i amics per estar allí i com no a tot el personal sanitari que em va cuidar molt bé. Vaig veure la mort cara a cara, però em va donar una treva per seguir amb vida i tornar a començar de nou amb 51 anys

divendres, 14 de març del 2025

Política de focs artificials

 



 

Les nostres contrades és de les que més creixen a Catalunya situant-se en les primeres posicions de Catalunya, en especial els  amb municipis costaners com Cunit i Calafell. Aquest fet provoca cada dia hi ha més persones que vulguin entrar en els principals ajuntaments per poder remenar les cireres. Això és va traduir en onze candidatures al Vendrell i Calafell en les darreres Municipals. Un número una mica inferior a les del 2019 amb tretze llistes al Vendrell i dotze a Calafell.

A partir d’aquí el que fan la majoria dels polítics es intentar mantenir-se en el poder a qualsevol preu per això fan servir un seguit d’estratègies que molts pobles practiquen. La principal és treballar el tema inversions a qualsevol preu encara que moltes propostes no passin del projecte bàsic. Aquesta mentalitat obliga  al govern a dedicar diners del pressupost municipal per donar una mínima consistencia a aquesta filosofía. Com molts cops la cosa no arriba demanar ajuda a tot arreu on sigui posible: Europa, Espanya, la Diputació i altres entitats que fan de tietes riques en aquest món de poders cada dia més repartits.

Aquesta mentalitat obliga a treure diners d’altres partides. Els representants de la voluntat popular tenen molt clar que un dels punts on es pot treure diners és del manteniment dels serveis. Si abans hi havia cinc escombriaires, doncs ho deixem en la meitat i els repartim bé perquè no és noti. Tot arreglat. Espais municipals doncs, contractem una empresa de manteniment i per la meitat del cost actual quedem bé amb la galería. La culpa serà dels operaris subcontractats que no arriben a tot arreu. Si sobra alguna cosa, doncs res, alguna festeta per alegrar la vida als votants i seguim endavant esperant treure un bon resultat i mantenir la poltrona a qualsevol preu.  

Un mercat sense parades al Vendrell


 

Fa molts anys que al Vendrell el divendres és mercat. Una tradició que es remunta ara fa dos segles, però generalment encara que plogués venia alguna parada. Ara amb les xarxes socials i altres sistemes i vist el que hi ha els paradistes si fa mal temps anunciat ja no venen. A vegades estan aquí pero no plou fins una estona o és una boira que passa i ja està, però quan passa com avui que estem en uns dies de pluges doncs res es queden a casa i millor per tots. Tampoc venen quan han de parar al Puig perquè a la Rambla fan alguna cosa. Doncs al Puig els compradors no hi van i tampoc venen. Res la gent no està per tonteries. Per pedre diners millor a casa. La gent no és com abans que tocava complir. Les noves generacions tenen les idees més clares i la comunicació fa la resta. Avui feia cosa veure aquest panorama.

dijous, 13 de març del 2025

El Baix Penedès una comarca en emergència


 

El Baix Penedès és el rei de les emergència del 112. De les tres comarques penedesenques es van rebre un total de 154.457 trucades. D'aquestes la majoria, un 31% eren del Baix Penedès que és la comarca mitjana  poblada de l'Alt Baix i Garraf. El Baix Penedès supera els 118 mil, l'Alt per sobre els 116 mil i el Garraf per sobre els 161 mil. La majoria de trucades eren per seguretat  ciutadana. Aquesta és una dada fiable i demostra la sensació que tenim aquí d'inseguretat ciutadana i ens deixem estar de dades maquillades i actuacions de cinema. Això és el que tenim i fins que no ho assimilem no anem bé

Millor parlar d’en Guimerà

 



 

Tot just acabem de tancar un any dedicat a la figura il·lustre d’Àngel Guimerà nascut en terres llunyanes però amb uns importants vincles familiars al Vendrell. Un any amb exposicions, llibres, xerrades, teatre  i mil històries més que han anat omplint l’agenda d’unes quantes persones que han assistit a aquestes propostes.

Fa unes poques setmanes l’Ajuntament del Vendrell es va despenjar amb la presentació de l’Agenda Urbana del 2030 que la tenim aquí a tocar i en una legislatura i mitja ens hi situem sense donar-nos compte. Aquesta és una proposta amb 48 propostes que està molt lluny de la realitat del Vendrell i de les seves possibilitats econòmiques i socials reals. Segurament tindrem una nova edició del Pla de Barris que ens tenia entretinguts ara fa més de 10 anys on s’havia de restaurar l’edifici centenari de la Cooperativa Agrícola i el Casal Familiar del Vendrell i la cosa està igual ara per ara. Tot i que el de la Cooperativa de Valls cada dia està pitjor i la seva situació és més que lamentable. Evidentment en aquesta agenda celestial que ha de durar 5 anys més està inclòs, però segurament tot aquest fum passarà de llarg i aquesta gran obra de César Martinell seguirà la seva degradació constant al mig del municipi.

En la passada campanya electoral de Som Poble Erc es van realitzar unes activitats molt interessants que malauradament no van  gaudir de la participació que la iniciativa mereixia. Consistia en parlar del demà en diferents trobades obertes a tothom que abastaven diferents àmbits municipals: comerç, comunicacions, societat, etc. S’ha de tenir en compte que era una mena d’assaig general i estava organitzat per un coalició de partits abans de la cita amb les urnes.  La cosa doncs es va acabar aviat amb les eleccions locals. Aquest procés s’havia fet a nivell institucional fa uns anys per dissenyar el Vendrell o la comarca a uns 10 o 20 anys vista. Fruit d’aquest treball de grup s’elaborava un dossier amb les propostes més destacades i un full de ruta. Servia   com una guia consensuada per anar dissenyant el municipi o la comarca que volem en els propers anys a mig o llarg termini.

A partir d’aquesta ruta s’anava dissenyant les diferents obres i actuacions públiques i privades per aconseguir el màxim compliment de les seves fites.

Una de les coses normals en un poble amb moltes mini entitats és que pugui dissenyar el poble del futur amb la participació dels diferents sectors socials i econòmics del municipi perquè tothom hi participi. Evidentment també hi ha de prendre part les diferents formacions polítiques. Entre tots anar posant graons en aquesta escala pel demà.   Un exercici que implica a tothom i que s’ha de fer amb el màxim consens i amb l’evidència que no sortirà el municipi de tothom sinó que de mica en mica la majoria anirà agafant terreny a les minories que també aporten el seu gra de sorra. L’aventura pot durar un parell d’anys perfectament i s’ha de comptar amb el màxim de representants. No veu igual el Vendrell una persona que viu a Coma-ruga que una que viu a Mas Levi que algú que viu al carrer Josep Carner.

L’actual agenda urbana 20230 del Vendrell segurament la va  atorgar el deu Ra al seu ambaixador a la terra en el temple del Tabaris un dia que estava lliure de la cita menys pensada. Tot seguit aquest el va repartir entre els seus fidels de la Baixada de Sant Miquel. El proper pas, doncs anar a buscar empreses especialistes en la venda de fum i grans discursos per en moltes paraules no dir res pagades per un pressupost municipal intervingut fins el 2030.

El Vendrell igual que molts municipis tenen por de parlar del present com aquella persona que no vol anar al metge a fer-se una analítica i un dia se’l troben estirat al menjador de casa i ningú sabia que estava malament fins que algun virus silenciós el va fora de joc sense treva. 

Parlar de Guimerà, Pau Casals, Benvingut Socias i de les campanes de Sant Vicenç està molt bé, però manca aquest espai compartit per parlar del nostre futur a mig i llarg termini.  Dissenyar un municipi a gust de tothom i no aquests obres faraòniques que no porten enlloc amb un cost estratosfèric que deixen a la vila amb la mínima capacitat financera per als propers anys. Parlem molt  de passat, però massa cops oblidem el futur que és el que en principi ens tocarà viure. Del passat en podem treure lliçons, però tenim un futur que ens espera aquí a la vora.

 

dilluns, 10 de març del 2025

Tornem al sindicalisme

 Fa pocs dies anunciava que estava a la banqueta del sindicalisme, doncs com passa en molts llocs les coses es mouen i avui m'ha comunicat que torno. Amb noves ganes per aquests propers quatre anys per guanyar alguna cosa i no perdre més del que hem perdut actualment. Hi ha grups que no perden tant, però la gent normal som els que perdem més en aquest món de la falsa igualtat i etc. Seguim endavant i gràcies pels vots. Aquí estem en aquesta nova etapa després d'un petit kit kat. Gràcies a les companyes i a CCOO per obrir aquesta nova porta.


divendres, 7 de març del 2025

La gran farsa de reciclar, mentides i embolics



 Tot això del reciclar dels residus és una gran farsa. A veure per una banda que te a veure una llauna de Fanta i una ampolla de llexiu i si afegim unna bossa de plàstic? no tenen res a veure.A més cada plàstic encara que sembli igual és ben diferent i és molt dificil destriar i que després es pugui aprofitar. Jo no entenc res. Després tema cartró, el cartró o paper també es podreix allí on el deixes. Tampoc no fem servir gaire cartró a no sé que tinguis un establiment o siguis adicte a Amazon. L'orgànic, doncs ho deixes en un lloc i es va podrint poc a poc. De reciclar res de res. Al final tot es podreix per pròpia naturalessa i de reciclar res. El vidre encara es pot salvar i poca cosa més. Una cosa és fer un porta a porta a Sant Vicenç de Calders i una altra fer-ho al Vendrell amb edificis amb força pisos i on molta gent fa el que vol i ho tira quan vol. Controlar tot això és missió crec que impossible. Hi ha gent que fa horaris raros i quan arriba a casa no pot tirar la brossa. Llavors el que farà és que la tirarà on li peti i no passa res. 

Jo aquí no hi veig gaire solució. S'han de canviar moltes mentalitats i això costa més que res. Això de la recollida selectiva en llocs com el Vendrell és missió impossible. Temps al temps. De moment estem al març i aquí no passa res. A veure que passa al llarg de l'any. La gent paga per superfície que no te res a veure amb la generació d'escombraries i aquí ja anem malament i ves a saber com acabarà tot plegat.