diumenge, 27 de juliol del 2025

Una festa major intensa en un temps de setembre



 Un altre cop estem al final de juny  i toca parlar de la festa major del Vendrell. Avui serà la primera part perquè la resta ja ho farem quan acabi.

Estem vivint una festa major que va anar precedida per pluges i una cosa que s'agraeix són les temperatures que són més aviat de principis de setembre que no pas de finals de juliol. L'ambient és genial. La festa va començar amb un dels pregons més multitudinaris que recordo al Vendrell en els darrers anys. Una plaça Vella plena de gom a gom i algun carrer del costat també. Una entrada a càrrec de la Silvia de la tele que va seguir la línia institucional i políticament correcte pel Vendrell actual. Va fer un repàs a moltes entitats del Vendrell i als barris i això va provocar emocions entre molts joves que allí estaven. Va repassar amb petits videos alguns dels personatges més populars del seu barri Plaça Nova i Font de la Menya. Un discurs molt ben bastit sense sorpreses i amb emocions contingudes perquè el paper no és gens fàcil quan són persones en directe i no pas a través d'una càmara.

Molta gent va gaudir a tope amb la Fúmiga i quan va acabar molts van tocar el dos i es va quedar el servei de guardia alli amb Bali 13 que van demostrar que són animats i alegres i també fan versions de tot, però clar s'escolte molt millor enregistrats que no pas en directe, però van animar als fidels. Sobre Kame Hame doncs res van fer el seu paper amb els incondicionals de sempre que no fallen. És un grup local que fa uns anys que no puja als escenaris, però van fer reviure vells temps.

El dia de Santa Anna doncs res, molt bé els versots dels Diables amb el Batman Robin i la Super M que també li va tocar una mica del pastís, però bé. Un cop més varen reclamar l'hotel d'entitats del sindicat que no està ni se l'espera. No van faltar la queixa per la manca de pàrquing al municipi i la política de la subvenció que ens guia ara a refer el torrent, un projecte que pocs entenen ni comparteixen. Però la polítics d'uns pocs il·luminats te això. Una gran decissió fer baixar l'anxaneta i acotxador quan quasi estaven dalt en el 4 de 9 i molt bé pel 4 de vuit dels Nens. No es va fer el somni i tothom va sortir amb una cara agre dolça que esperem que a Vilanova o LLorenç la cosa es recuperi. Tot arribarà. No cal cremar els vaixells quan encara no toca.

Vaig flipar amb el concert del festa major de l'Orfeo Parroquial a l'església. Estava ple ple de gent. No hi cabia ningú i la gent s'ho va passar molt bé. Una imatge que sorprenia a tots els qui arribavem puntual a la cita. I res seguim amb el Correfoc amb un animal de fora, però va estar molt bé aixì com l'encesa del campnar va estar a una bona alçada. Cosa que no passa amb el castell de focs que només va durar 11 minuts i va ser bastant pobre. 

També em van dir alguns que només s'havien fet 15 samarretes de cada talla de la Festa Major Autèntica. Clar. En un poble de 55.000 habitants la cosa va quedar més que curta. No sé si es veritat però això és el que em van dir. La Rambla molt bé a la nit amb el Joan Rovira que fa uns 4 anys que va tocar al Botafoc i que l'home té els seus fidels i sap connectar amb la gent. Una hora i mitja de concert i cap a casa hi falta gent. Seguim amb les cues a la barra del Botafoc, però són coses que no es poden evitar. Vinga seguim endavant amb aquesta festa major participativa on el temps acompanya. Endavant.


divendres, 25 de juliol del 2025

No volem ser parcs temàtics

 

 

 



 

Volen ampliar l’aeroport del Prat. Fa anys que lluiten per difondre el nostre territori arreu per ampliar el nombre de visitants a casa nostra. Estem en una zona emergent amb moltes possibilitats de futur. Aquests són alguns dels titulars que ens rodegen, però massa cops s’obliden que som persones i necessitem uns serveis bàsics per viure el dia a dia. Ens volen posar en vitrines perquè la gent ens vegi i gaudeixi dels nostres elements materials i immaterials, però poques vegades ens recorden que necessitem uns serveis bàsics com la neteja, el subministrament d’aigua, un assistència sanitària adequada I no hagis d’esperar un any i mig per tenir hora per l’especialista.

Podem ser lletjos o bonics, però aquestes potencialitats ens porten a haver de necessitar el transport per arribar als llocs de treball o alguns centres d’estudis. Evidentment podem anar a parar laboralment en una d’aquestes mega estructures que tenim a la nostra plana baixpenedesenca o pots arribar a cobrar  8 euros l’hora amb uns contractes temporals i precaris. Entre un i altre motiu quan ens movem amb aquests salaris que cada dia són més baixos no hi ha  cap interès de pagar per estacionar el vehicle a la via pública. Alguns municipis han començat a pintar carrers i places per recollir diners per anar pagant assessors i campanyes publicitàries per acabar dient que som els més “xaxis” de la zona durant tot l’any.

Tots els nostres polítics no són  capaços ni de remar en un mateix sentit. Cada municipi juga la seva lliga i mentrestant les grans empreses concessionàries fan l’agost durant tot l’any perquè  tenen les idees clares en un país de petits reietons amb peus de fang.  No volem créixer més ni tenir més turisme a qualsevol preu per augmentar l’economia d’uns pocs. Han d’atendre la seva gent que és la base de tot plegat.

dijous, 24 de juliol del 2025

És Santa Anna al Vendrell

 

 



 

Un any més arribem a una de les setmanes més esperades per a a uns quants vendrellencs que viuen amb intensitat aquests dies. A la resta potser  només els interessa un grapat de propostes que s’hi porten a terme. Molta gent associa directament aquesta festa amb dos dies de vacances que segons com caiguin en el caldendari poden obrir les portes a almenys 4 dies de festa que amb una mica de sort poden augmentar. Tenint en compte la població real del Vendrell que supera els 50.000 habitants segons els consum d’aigua, hem de tenir en compte que la festa major es gaudida per una petita part de la població real del municipi. Una festa que se centra en el seu casc històric deixant de banda tots els barris marítims que hauran d’esperar unes setmanes a tenir el seu calendari propi que practica en el programa això de copiar i enganxar de fa uns seguit d’anys amb molt poques variants.

No fa gaires dècades que la festa major del Vendrell era un punt clau en les propostes culturals al llarg de l’any que a mesura que passa el temps la participació dels seus veïns no representa ni de bon tros l’augment real de població del Vendrell. La gent movilitzada actualment excepte algun acte puntual no supera en nombre el de fa 40 anys. Això passa aquí i a tot arreu. Per exemple, ara fa 4 dècades a la Societat d’Albinyana en un ball de nit de festa major la sala estava plena de gent movent-se al so de la música. Avui en dia no crec que arribin a les 30 persones tot i les facilitats de comunicació i d’informació actual. El ventall de propostes està saturat i cada dia hi ha més oferta d’activitats per la mateixa gent que hi participa. Al costat d’aquests hi viuen els que només  dormen, compren i omplen el dipòsit de benzina a les nostres contrades. No els interessa i desconeixen la resta d’esdeveniments que s’hi porten a terme. Sort de l’escola i d’algunes entitats transversals com els Nens del Vendrell que són un trampolí real perquè la gent socibilitzi a la via, però ni amb això hi ha els nivells d’abans.

El darrer programa de festa major segueix les mateixes pautes dels darrers anys, però només s’han de canviar el nom dels grups i si vindrà alguna bèstia de foc de fora en un dels actes més interessants del dia de Santa Anna. La resta segueix ben igual. Bé, ara tenim dues cercaviles i correfocs per repartir una mica més tots els grups  que encara que sembla que creixin en realitat són els mateixos que es van dividint per aquestes coses que a voltes passen entre els col·lectius.

Un dels temes recuperats en els darrers anys ha estat els administradors, un dels aspectes virtuals de la festa perquè legalment no existeixen perquè no estan constituïts com a tal i actuen un cop més sota el paraigües legal de l’Ajuntament. A més amb la nova normativa en alguns casos segons la llei de contractació s’han de seguir uns protocols que evidentment ells no ho poden fer primer per manca de CIF, entre altres moltes coses.  No trigarem gaire en veure que tot els actes principals  de la festa major serà un mena de concurs a la millor oferta presentada per unes empreses que igual que es de dediquen a gestionar grups i artistes doncs poden proposar tot una graella d’actes amb una mena de guió. El més temptador serà qui s’emportarà el gat a l’aigua. Ara per ara els administradors al Vendrell haurien de ser això i no aquest paper que els toca fer de voluntaris polivalents les 24 hores que es veuen obligats en certa manera a portar barres d’activitats sense cap vincle amb la festa major i anar buscant diners arreu quan els de la casa gran a vegades els llencen en coses sense solta ni volta.

Doncs res, bona festa major i a gaudir d’aquests dies de festa al centre del poble i que obra les portes a un agost on el cor del Vendrell a part de les Sardanes i els dimecres a la plaça del Tívoli, la cosa està molt tranquila. Cadascú viurà la festa a la seva manera. Uns seguiran la majoria dels actes en primera persona, altres ho miraran des de lluny i molts els tocarà treballar en aquests dies buscant algun moment per anar a gaudir d’aquesta programació que fa mesos que els administradors i altra gent estan posant fil a l’agulla perquè surti el millor possible per a tothom. De totes maneres molt bona festa major a tothom i a gaudir cadascú des de la seva manera d’entendre aquests dies de final de juliol i en plena calitja estival.

 

dimecres, 23 de juliol del 2025

Una gran tasca i vitalitat pels Nens del Vendrell


 

Una de les entitats més actives del Vendrell són els Nens que amb els seus 99 anys d'història han viscut de tot, però ara estan a tope perquè hi ha caliu i estan molt animats per fer el 4 de 9 per festa major. En aquesta entitat sempre hi ha canvis i novetats i es veuen cares noves i tot sembla que està ben repartit i no son els de sempre com altres antitats que s'han convertit en fòssils amb nissaga de poder. Enhorabona als Nens pel que fan i a iniciatives com aquesta del llit davant de l'Ajuntament. Valtres sou un dels pilars de la societat vendrellenca i comarcal i no saps mai que et depararan. Anar amb ells fa goig i si algú es vol integrar és una eina genial. Ja ho sabeu.

dimarts, 22 de juliol del 2025

No hem vingut a arreglar el món



 No hem vingut a arreglar el món perquè això és una tasca impossible i a pocs els interessa. Les noves tendències es proclamar l'esport, la inclusió, el feminisme radical i altres valors i fer un negoci de tot això. Tot el dia amb el discurs nens i nenes i després toca marginar els qui no segueixen el teu camí i opten per vies alternatives. Tot aquest món de fantasia en què l'Ajuntament pensa en tot i està treballant en tot i no fa res enlloc ja no cola. Aquest fum cada dia és més feble i la gent ja està cansada de tanta presa de pèl i tanta ajuda quan després te'ls foten per tots costats sense pietat. Pagar canons d'aigua sense que es prioritzi el consum, basures per supefície sent igual quants hi visqui i quants reciclen. Tot això no porta enlloc i la gent es treballa el millor camí que potser no és el be de tots, però si que el seu quasi segur. Tanta tonteria. Jo no vull salvar el mon soc com tants que no faig negoci de cap bandera moderna en benefici propi. Camins que es veuen de lluny. Seguim endavant.

divendres, 18 de juliol del 2025

Sales d’exposicions i museus buits



 

Els temps estan canviant a un ritme vertiginós. Fa uns anys la majoria de gent tenia unes preferències i avui en dia la cosa va per altres viaranys i molts cops no ens donem ni compte. El Vendrell és un clar exemple d’aquests importants canvis i no cal tirar molt enrere per poder veure com les preferències són un altres. Fa 30 anys per exemple quan presentaven un llibre d’història o algun concert de música clàssica era fàcil veure persones de la meva generació entre el públic. Avui en dia trobar membres d’aquesta generació perduda entre els 20 i 55 anys en aquest tipus d’actes excepte propostes molt concretes és molt difícil. Si tu estudies música el més normal que algun dia vagis a algun concert d’algun intèrpret que et pugui interessar. El preu no la majoria de casos no és un impediment perquè hi ha molt bones ofertes per poder accedir a aquests esdeveniments quan la cosa no és gratuïta.

Abans hi havia una mena de sentiment de comunitat i la gent encara que no  fos un devot d’alguna proposta hi anaven per conèixer en directe el que s’hi feia. Avui moltes activitats que es fan a casa nostra, no a tots els municipis la majoria del públic està format per cabells blancs o calbs per l’edat. No cal obligar a la gent a fer les coses perquè aquest no és el camí. Entre tots s’ha de crear una mena de consciència social que avui en dia no existeix. Tenim moltes localitats que s’ha convertit clarament  en ciutats dormitoris. Al Vendrell, per exemple només 25 persones de cada 100 treballen a la vila, la resta ha de tocar el dos a altres localitats. Evidentment aquesta manca de consciència col·lectiva és la que impera. La visita a museus i sales d’exposicions a casa nostra de gent de Km 0, a banda d’algunes excepcions, és ben baixa. Això demana una política global per reorientar a les noves generacions. No s’arregla posant els cursos de xató dins l’horari escolar. És una feina lenta que s’ha de fer urgentment amb solucions a mig i llarg termini.

 

dijous, 17 de juliol del 2025

Esperant un nou rector al Vendrell



 

Feia dies que es comentava amb la boca petita, però al final ha sortit a la llum que l’actual rector del Vendrell Norbert Miracle després de l’estiu anirà destinat a unes parròquies de l’Alt Camp.  S’obren les portes perquè arribi al Vendrell un nou capellà per regir la vila i de retruc vetllar una mica per la comarca. En aquests moments el municipi només compta amb un rector i un diaca per cobrir les obligacions cristianes de la comunitat. Estem parlant d’una població de més de 50.000 persones entre empadronats i altres que hi viuen sense estar registrats oficialment. Aquesta dada l’ofereix el consum de l’aigua que és molt més fiable que no pas el padró que és un simple tràmit municipal. Algunes persones, per mil motius diferents, prefereixen estan inscrits en una localitat on potser no hi passen la majoria del temps.

L’església del Vendrell viu el mateix fenomen de desafecció religiosa que viu la resta del nostre voltant. Ens trobem en moments puntuals al llarg de l’any amb força assistència als actes organitzats per l’església, però a la resta de l’any són molt poques els fidels que compleixen amb les obligacions cristianes bàsiques marcades per la tradició de casa nostra. Potser per les processons de Setmana Santa veus una gentada participant en aquests actes, però la resta de l’any desapareixen de l’escena fins a la propera cita en el calendari. Aquestes manifestacions de religiositat popular són una excepció del que avui en dia és la força social  l’església a casa nostra.

Durant molts segles l’església ha estat un dels poders socials  més importants amb un paper clau dels seus representants en la presa de decissions. Avui en dia encara conserven molts privilegis com la de no pagar alguns impostos com l’IBI  gràcies a un concordat de l’any 1953 entre la Santa Seu i el Govern franquista que encara no ha estat derogat. Aquest acord garanteix sobre el paper la llibertat religiosa a Espanya. Encara que se suposa que aquí som un règim aconfesional encara tenim com a mínim el calendari de la majoria de dies festius anuals segons la devoció cristiana, tot i  que ens hem atrevit a posar el dia de la Constitució que va per un altre camí.

No fa gaires anys un rector en un poble podia tenir més importància que l’alcalde. Hi hagut en aquesta comarca mossèns amb més poder que molts batlles que es limitaben a cobrir les necessitats del servei públic i poca cosa més. Els capellans s’encarregaven una mica de fer de psicòlegs, tasques de benestar social, gestió de conflictes personals i molts cops ficaven més que cullerada en les trifulques polítiques que hi havia a l’ajuntament de torn. Això sí, pel darrera i sense que es notés gaire. Molts també van aprendre les primeres classes d’educació sexual de personal del clergat en una societat on parlar del més natural del món era tabú.

No fa gaires anys per recordar un moment històric es referenciava qui realment remenava les cireres en un municipi. Era molt més present que no pas qui manava l’Ajuntament. Mossèn Norbert només ha estat 7 anys entre nosaltres, una xifra que queda molt lluny del darrer capellà que va marcar un temps al Vendrell com va ser Josep Maria Barenys que va estar al Vendrell 43 anys fins que el covid el va allunyar definitivament del món terrenal. Un mossèn que va ser nomenat fins i tot Fill Adoptiu del Vendrell un honor que també va rebre Àngel Guimerà en el seu moment.

Durant l’estada de mossèn Miracle al Vendrell ha estat rodejat d’un grup de gent que han donat empenta a a l’orgue, a les bestiari de processó i algunes tradicions gairebé perdudes com la festivitat del Corpus que va agafant empenta poc a poc.

Al Vendrell com la majoria de llocs l’església té un paper més simbòlic que altres coses. Cada dia hi ha més persones que opten per les vies laiques en la versió profana d’alguns sagraments. Una societat cada dia menys arrelada i de creences més dispars que representen aquesta nova vila que hem creat entre tots. Alguns han posat el crit el cel al veure que el mossèn marxa, però algú altre vindrà.  A veure si marcarà el pas o seguirà el que li diuen els seus consellers locals més propers en aquest grupet de famíes que sempre ha rodejat l’església vendrellenca.