dimecres, 6 d’agost del 2025

La igualtat laboral practicada pel socialistes vendrellencs



 En  el consistori que tot el dia s'omplen la boca amb la igualtat, la inclusió i altres herbes resulta que ara li treueu el plus irregular que havia cobrat una funcionària pel morro durant els darrers anys. El normal és que ho torni, l'anormal és que el va cobrar amb el conentiment dels polítics de torn tot i que els funcionaris van dir que no corresponia. Ara sembla que n'hi ha més casos similars de prsones que cobren diners pel morro. A veure que passa amb la resta de casos. Ara s'ha aixecat la llebre públicament. A veure com petarà tot plegat perquè la cosa pot donar molt de si quan hi ha caliu sobre el tema. Un ple de juliol fet al setembre amb la preocupació pel parquing del Vendrell que ara el Knt i els seus incondicionals vol transformar en el parc temàtic. Estem en un poble on renaturalitzem tallant arbres i som solidaris treballant a l'agost quan està prohibit. Som així de guapos i la gent que pregunti que vulgui jo responc el que que em passa pel cap i una altra per a bingo. Tot molt friki i els semàfors que tenim en alguns llocs estan molt fotuts.

dilluns, 4 d’agost del 2025

Mala planificació i amortització de la policia local del Vendrell.

 


 

El Vendrell, 4 d’agost de 2025

La plantilla de la Policia Local del Vendrell afronta aquest estiu una situació límit a causa d’una deficient planificació i una política de personal insostenible, amb conseqüències directes en la seguretat i l’atenció a la ciutadania.

Tradicionalment, durant els mesos d’estiu, l’Ajuntament havia reforçat el cos policial amb la incorporació d’agents interins. Enguany, però, aquest reforç no s’ha materialitzat. L’executiu local i la prefectura han apostat per un nou mecanisme ofert per la Generalitat de Catalunya, consistent en una borsa d’agents interins, que ha resultat ineficaç: actualment es troba completament esgotada des de fa setmanes.


Com a resultat, dels aproximadament quinze agents que s'incorporaven en temporades anteriors, aquest estiu només hi ha dos interins destinats a les platges, dels quals un únicament està operatiu.Aquesta manca d’efectius ha provocat una sobrecàrrega per a les patrulles de seguretat ciutadana, que han d’assumir també les tasques de la unitat de platges.

A més de la concentració d'efectius a la unitat d'intervenció USP, sempre fent les mateixes franges horàries desviant agents d’altres unitats.

Aquesta estratègia de recursos humans, basada en l’abús sistemàtic de la figura de l’agent interí i la manca de convocatòries d’oposicions, suposa un frau de llei, contravenint l’esperit de la Llei 16/1991 de policies locals. El resultat és que molts agents interins ocupen places estructurals de forma prolongada i, progressivament, les abandonen en accedir a places fixes en altresmunicipis. Actualment,només resten vuit interins en actiu,i dos d’ells estan a punt de marxar.

Això comporta que aquest estiu amb sort només hi hagi un binomi de policies destinats a la platja com a servei ordinari, unitat de platges, fent quasi tota la tasca les patrulles de seguretat ciutadana.

Tot plegat ha provocat una caiguda alarmant dels efectius i una greu afectació en la capacitat de resposta del cos policial local, just en l’època de més afluència turística i demanda ciutadana.

Des de la secció sindical SPL-CME es denuncia aquesta situació com un despropòsit tant de gestió política com organitzativa, i es reclama a l’Ajuntament una solució immediata i estructural que garanteixi un servei de seguretat pública digne, eficient i adaptat a les necessitats reals del municipi.


divendres, 1 d’agost del 2025

El cost de la inclusió

 


 

En els darrers anys s’està posant de moda la inclusió social. Abans hi havia dos grans grups els que seguien les passes de l’ensenyament homologat i per altra banda, estaven les escoles especials on hi anaven els que no podien seguir aquesta formació universal. Ara la cosa funciona més o menys similar, però cada dia es treballa perquè molta gent que està a mig camí entre un i l’altre es vagi adaptant a les formes majoritàries. La cosa fins aquí sobre el paper queda molt bé. De cara a la galeria doncs tot funciona sobre rodes, però el problema és quan aquestes persones que necessiten una atenció particular per poder seguir el seu dia a dia estan mancades de recursos per fer-ho realitat i la proposta no passa de les imatges a color amb tothom gaudint de l’entorn.

La realitat és ben diferent perquè en molts casos i davant la manca de recursos humans i materials al final tots hi surten perdent. Els professionals que hi treballen han de dedicar més hores a uns casos concrets i per pura matemàtica han de baixar les atencions a la resta dels alumnes que segueixen un itinerari normalitzat.  Això provoca que tots en general s’endarrereixi d’alguna manera o altra. En altres ocasions es pot donar el cas que aquestes persones que no poden seguir el rtime habitual puguin quedar apartades de la formació general i encara que sobre el paper estan en un lloc inclusiu en el fons queden marginades perquè al final tots passen les proves que cada dia són més baixes.

Molts cops aquest fenomen  s’agreuja durant l’estiu perquè en molts casos quan es fan concursos públics per donar un casals d’estiu al final el que compta és són els pressupostos més econòmics que és qui s’emporta el gat a l’aigua. Avui en dia ningú dona duros a quatres pessetes. No es poden fer miracles encara que quan hi ha problemes tothom mira a un altre costat i ningú te la culpa, però tothom ho paga d’alguna manera.

A mesura que passen els anys es veu clarament com els nivells de l’alumnat en general cada cop estan més baixos.   Les escoles s’estan convertint en una màquines de donar títols que no sempre coincideix amb l’adquisició de  coneixements reals de la immensa majoria.

 

 

dijous, 31 de juliol del 2025

El proper ha estat el mercat municipal del Vendrell


 

El mercat del Vendrell que enguany fa 26 anys ha tornat a l'actualitat per les mancances que hi ha com la inutilitat de l'aire condicionat. Un altre cop la gent del Vendrell ha dit que ja n'hi ha prou i volen millores per seguir mantenint la clientela i si es pot augmentar. Doncs res va sortir el regidor de torn dient que si teníem una subvenció això seria l'òstia. Clar si em toca la loteria també tindré un cotxe super guay però si no em toca seguirem igual. El problema és que l'actual equip de govern s'està gastant milions en xorrades com el Vendrell necessita aquests diners per altres coses més necessàries i no pas per fer obres faraòniques que no van enlloc com tota aquesta xorrada de la riera de la Bisbal. Agafes aquests milions i els dediques al mercat, als serveis públics com la neteja, a areglar l'enllumenat d'alguna part del municipi que amb quatre gotes salta i un llarg etcètera que tots comprendien però aquesta política de subvencions a qualsevol preu no van enlloc. Una altra cosa és que el mercat a part de la remodelació hauria de ser diferent. Aquest model que tenim ara ja no funciona perquè la gent va a lo pràctic per horaris  i aparcaments. No expliquis històries de duros a quatre pessetes a la gent que no es tonta, però un cop més el Knt va amb pilot automàtic peti qui peti, però cada dia te més admiradors a casa nostra. A veure com segueix tot plegat. Seguim endavant.

Ernest Prunera, un periodista amb un gran llibre premiat

 

 



 

Un dels llocs on he après més coses de la vida va ser durant la meva etapa al Diari del Baix Penedès que va durar aproximadament des del 1996 fins al 2012 quan el rotatiu va tancar inesperadament. En aquest punt de trobada a part de la gent que hi treballàvem anaven passant tot un seguit de persones de diferents àmbits que eren els que tiraven la comarca endavant des de diferents àngles. Per allí passen l’Hermini Mampel amb el seu Jove Baix Penedès, el Jordi Verdaguer que era un defensor de les causes perdudes, l’Ermità ( Francesc Adillon) un articulista difícil de classificar, els historiadors Jaume Ruart,  Salvador Arroyo, Manel Bofarull  i  Pere Ferrando en la seva tasca de formiguetes de la cultura local i comarcal que sempre et sorprenien amb nous episodis del passat. No oblidem el Jordi Bertran i les seves tires còmiques.Tants altres que anaven desfiant per la redacció de la Rambla per anar posant el seu granet de sorra a aquest setmanari que era una autèntica estructura comarcal en aquells temps on les xarxes socials encara no estaven inventades.

El Prunera era una persona nascuda a Sabadell, però que per coses de la vida va anar a aterrar a Vilanova i la Geltrú on va entrar a treballar al germà gran del Diari que era el Diari de Vilanova. Un dia per reestructuració del personal va anar a petar la seu del Diari del Baix Penedès que era una república independent amb uns pocs compromisos laborals com era tenir acabat un exemplar del Diari cada dijous a la tarda perquè cada divendres de bon matí estés en els quioscs comarcals. Un treball per objectius en uns temps que les administracions públiques invertien en pica piques i similars i un parell de trobades al voltant d’una taula al mes podien caure. Allí varem compartir grans moments amb els seu acudits dolents, sense remei, però ja apuntava màneres. Ell era una persona creadora d’aquestes que sempre aportava grates sorpreses. Era capaç de treure punxa a qualsevol cosa per surrealista que fos. Una persona molt propera que et mostrava la seva personal de la vida que et podia convèncer o no, però no queia en els canons bàsics de molta gent que es mou per inèrcia en aquest món actual. Gent  que no reconeix que en el fons és una ovella més d’aquest ramat on ens volen a tots posats.

Doncs res, fa uns pocs anys m’envia un whatsapp per dir-me que havia publicat la seva primera novel·la, l’Or del rei que fins fa poc no havia aconseguit. En aquestes dues setmanes he dedicat algunes estones a llegir l’obra literària de l’Ernest.He comprovat que hi ha una gran diferència entre els seus dos primers llibres, doncs ja avança en les seves presentacions que ja està treballant en un tercer lliurament sense aclarir en quina època quedarà ambientada. La primera obra de l’Ernest està bé per passar un parell d’hores llegint una aventura de secrets amagats i crims perverssos amb un paper molt important realitzat pels poders factics del municipi com són el mossèn i el metge que controlen la situació de la localitat.

En aquesta darrera novel·la “Quan s’allunyi la tempesta” que ha rebut un merescut premi Nestor Lujàn de novel·la històrica ens explica els primers anys de Guifré el Pilós  qui va iniciar la dinàstia de la casa comtal de Barcelona en un llunyà segle IX. Una història que s’assembla molt més a una “Nissaga de poder” mitjeval que no pas a una novel·la històrica pròpiament dita. En aquesta aventura trepidant de més de 500 pàgines és molt difícil parar perquè va saltant d’un lloc a un altre al voltant dels Pirineus amb molta creativitat de l’autor que et porta en un viatge trepidant com si fos una autèntica pel·lícula amb tot luxe de detalls i un paper molt destacat dels olors que quan acabes de llegir encara tens el nas activitat.

Una gran obra que em recorda molt a les obres d’Ildefonso Falcones però en un moment de transició de l’Imperi Franc fins el que al cap d’uns quants anys es començarà a gestionar al Principat. El nostre autor va estar cinc anys per bastir aquesta gran obra que sembla que sigui la d’un autor consagrat. Aprofiteu aquestes calors i aquests moments de vacances o almenys de sortir de la monotonia per entrar en el seu món literari. La veritat és que a mi em va encatar i la recomano a tothom que li agradi mínimament la història, però que vulgui llegir històries ben escrites amb un munt de personatges que lluiten pel seu tros de poder amb una lectura molt fluida.

dimarts, 29 de juliol del 2025

Un concert dels Lax multidinari que tanca una festa major participativa



 Fa anys que tombo pel Vendrell i poques vegades he vist una esplanada del Botafoc tan plena, quan s'ha acostat més va ser amb Txarango i Mago de Oz. Ahir al concert dels Lax tot i ser dilluns estava curulla de gent de totes les edats que no es volien perdre el retorn dels fills pròdigs a la seva terra que fa més de 40 anys els va veure néixer. Un concert d'aquests memorables que ha callat totes les crítiques pel cost de l'esdeveniment. Un altre gran triomfador que com diuen alguns ja el poden posar en nòmina de l'Ajuntament va ser Dantuvi que amb el seu concert de tres hores va donar alegria i vida a la plaça Vella en un dia mig fosc i amb quatre gotes a banda de les pistoles d'aigua que ja són també de la casa. Evidentment el músic va avisar que no li tiressin aigua perquè pot quedar enrrampat. El Marc és un dels craks que no pot faltar en qualsevol esdeveniment. Amb la seva guitarreta i alegria anima el que faci falta amb gràcia i bon rollo.

En els concerts de la nit, La Reina del Pop no va defraudar un cop més que fa menys d'un any ja ens visitava al Vendrell, però son molts els seus incondicionals que no s'ho deixen perdre vagin on vagin. Quan van acabar doncs res que els Femme Versions van veure com baixava l'audiència però mantenia el tipus tot i haver de lluitar amb l'Enramada que és una festa alternativa sense ordre ni concert que es fa la plaça Vella a les 3 de la matinada del dia del Gos. Ja us ho podeu apuntar pel proper any perquè tothom ho sap però no està en lloc com passa altres cops que està a molts llocs i no ho sap ningú. Una història feta per la gent sense complexos ni protocols de merda.

El jovent està preparat per seguir la cultura popular i en especial els Diablons que sense llegir van fer un paper molt digne davant del balcó de la casa gran, no tan concorregut com el dia d'abans però amb molt de caliu. Una mica com el correfoc infantil que és més light però ja està bé per la gent perquè tothom en pugui gaudir. Doncs jo esperava molt més dels 25 anys de Malcasats que segueixen en la seva línia amb nous fixatges, però jo crec que hi ha personatges com el Gitano que és molt difícil d'imitar i s'han de buscar nous camins. Aquest any va ser fluixet, no ha estat de les millors actuacions, la veritat. Però van mantenir el tipus i és un dels actes més esperats on el Knt va tornar a rebre les millors dedicatòries. 

Doncs res, acomiadem el taronja de la festa major i un got que va quedar molt bé, la veritat i esperem la propera edició. Si l'Alfredo fa d'administrador és tota una garantia perquè és de les millors persones que tenim per aquestes contrades i on està ell és com una assegurança que no falla mai. Molta sort a tots ells per tirar endavant i esperem que l'Ajuntament destini més diners que ara es gasten en tonteries que no serveixen per a res. La seva feina és administradors i no camalics que tant es posen a vendre samarretes com portar barres com anar pels basars a buscar diners o productes per fer alguna cosa.Si es vol tenir administradors que es dignifiquin i no com els matxaques que ho han de fer tot. Un altre any per fer un castell de foc amb serveis mínims que facin més diners a l'encesa i molt millor per tots. No cal fer el burro amb castells de focs de pa sucat amb oli per un poble amb 55.000 persones. Les Antines molt enrrllades amb la seva música popular per a tots els públics. Una festa major amb un temps genial i gràcies a tothom per fer-ho possible i en especial als administradores que no cobren un duro i fan més hores que el Tobies perquè tot surti bé en un poble ple de compromisos i capelletes per satisfer.


dilluns, 28 de juliol del 2025

Un gran descobriment alternatiu, "l'Enrramada Vendrellenca"



 El dissabte en els Versots dels Diables del Vendrell va sortir l'Enrramada en el sentit que algú aniria allí. No sabia de què anava. Jo el més proper el tinc situat a l'Arboç i d'aqui uns mesos. La cosa no quadrava. Ahir nit quan ja portava una hora del concert Femme Versions un colega em diu anem a plaça Vella que fan una festa alternativa. Dic no sé res. Com estava proper no teníem res a perdre. Vam anar a peu cap allà i estava tota la plaça Vella plena de gent, la majoria joves, amb alguns administradors inclosos. Allí hi havia un munt de gent amb ganes de fer coses, balls populars principalment. No hi van faltar els castells i el ball de gitanes i algú va tirar un coet que va rebotar en un fanal i sort que no va tocar a ningú sinó que allí alguna cosa hagués passat a part del so. Hi havia més gent a l'ombra del campanar que no pas al Botafoc de concert. Aquesta proposta ja es va fer l'any passat i enguany com les coses bones repeteixen. Tot plegat una mica anàrquic sobrela marxa, però ja va bé. La gent s'ho passava bé i era festa major. Estan bé aquestes coses i esperem que la cosa continui i no es faci malbé quan algú hi vulgui posar cert ordre. La cita la matinada del dia del gos a les 3 a plaça Vella, la resta la poses tu.