Anar per Calafell el passat dissabte era tota una gesta. Estava curull fins dalt de tot. Hi havia molta molta gent. Es feia molt difícil aparcar. El pàrquing del Mercat era un autèntic laberint on tothom anava com volia perquè les ratlles ja ni es veuen i allí cadascú hi veia les seves i es va produir més d'un cacau. L'hora de ballar amb l'orquestra Cadillac la cosa va seguir. La gent ballant allí entre les taules. El passeig marítim estava a petar. Entre tantes taules i tanta gent no hi cabia ningú. Potser que en dies així els comerços retiressin una filera de taules per estar tothom millor. De gent n'hi ha, però el que passa és que potser no gasta, però de gent fins a dalt de tot.
dilluns, 30 de juny del 2008
diumenge, 29 de juny del 2008
Tastaus, un magnífic restaurant al centre de Reus
La nostra amiga Raquel de Reus una amiga de la nostra joventut ens va portar a un restaurant fantàstic del centre de Reus. Es poden menjar exquisides amandies i patés i similars. Un lloc no gaire gran i un tracte molt agradable. Les racions són força condirables. Amb una amanida vam menjar perfectament tres persones. Us ho recomano sincerament. És diu Tastaus i està al carrer de la Presó, 23 baixos i el seu telèfon és el 977128472. És petit, però molt recomanable. Ja em direu que us sembla.
Un gran concert dels De Noche a Reus
Un dels concerts millors que he anat aquest any va ser ahir al Reus per veure els de Noche. Va estar molt bé. La veritat és que van animar durant més de dues hores el nombrós públic que estava a la plaça Antoni Borrell del centre de la ciutat. Tenen moltes noves cançons en el seu repertori. Per exemple van tancar amb el "Tierra Pagana" de Mago de OZ que va ser pletòric. També van canar més cançons de Dover, Amaral, Mika i molts altres que van demostrar que un grup si vol continuar entre els més vistos ha de renovar-se. També tenen peces de tota la vida com les de Police, Los Suaves i altres. Però realment estan molt bé. Es nota molt positivament la incorporació d'un nou guitarra a la banda que li dóna més contundència.
dissabte, 28 de juny del 2008
T'he vist per la tele local del Vendrell
Aquesta setmana he sortit al programa la Factoria del meu amic Llorenç Avinyó d'aquí de la tele local del Vendrell. Si tu preguntes tothom et diu que no veu la tele local, però si per per mil coses de la vida algun dia apareixes en la seva programació encara que sigui de pura casulitat. Tothom et diu t'he vist. Això vol dir que encara que la gent ho negui, les enquestes no ho reflecteixien perquè ho he buscat a internet i no he trobat cap enquesta sobre audiència de les emissores del Baix Penedès, la gent se la mira. Gràcies per aguantar-me per la tele durant mitja hora. Ara ho aniré a veure jo que encara no he tingut la sort de veure-la. Ja podré dir que jo també m'he vist. El que recordo és la calor dels focus. Molt bon cap de setmana.
Massa modern per un auditori clàssic
Acabo d'arribar del concert de l'Electrica Dharma a Calafell. Tothom esperava les cançons antigues que han sonat al final, primer hem d'haver escoltat tot un reguitzell de nous temes que em semblen molt bé, però els falta la gràcia de les primeres peces. Aquest històric conjunt català és més d'auditori que de concert de festa major i a la platja. Almenys amb els nous temes.
divendres, 27 de juny del 2008
Una rotonda per una cruïlla
En l'enquesta sobre que prefereixes per una cruïlla. La rotonda amb set vots ha guanyat per ampliar majoria. Només una persona s'ha decantat per no posar-hi res i ningú ha optat pel semàfor. Ja ho sabeu visqui les rotondes.
Proposta per un racó molt especial del cor del Vendrell
Unes parets del carrer de Mar del Vendrell que formen un racó robat a l’imperi del totxo galopant acolliran unes pintures que recrearan la fesomia d’aquella façana un centúria enrera. No hi falten juntament amb alguns dels seus veïns, els seus balcons, finestres, portes i fins i tot jardineres. Per donar una mica més de vida a aquest racó emblemàtic també hi tenen cabuda els gegants de la vila que també són coetanis en certa manera. Un banc amb trencadís serà l’epicentre d’aquest espai que unirà el carrer Major i el carrer de Mar.
En aquest triangle format per aquests dos carrers i la plaça Vella sempre ha existit una certa polèmica que va tenir certa força durant l’època de la II República quan les forces d’esquerres van arribar amb força als consistoris. Aquesta proposta apostava per eradicar del mapa aquest triangle de cases que comparteixen aquests tres cèntrics carrers. Una idea que quan passaves per allí prenia força quan veies amb els propis ulls que l’estat de tot aquest conjunt de cases no presentava gaires signes que ens inspiressin un cert optimisme. Fa dos anys, aquesta illa va veure com en el seu epicentre s’hi bastia una nova casa en la seva totalitat. Llavors aquesta idea revolucionària tornava a fer-se fugissera. Haurem de tornar a esperar unes dècades perquè es pugui tornar a plantejar amb certa coherència aquesta iniciativa d’eixamplar espais públics. Falta que algú en faci cas, però almenys és una altra opció que també cal tenir en compte.
La plaça Vella del Vendrell és un símbol. La més petita de les seves equivalents en les altres dues capitals penedesenques. La veritat és que en els actes que s’hi fan tampoc la necessitem més gaire gran. Perquè hi hagi caliu real hi ha d’haver una exhibició castellera amb colles convidades i que siguin de pes. Per la resta d’aconteixements socials, la veritat és que queda bé i tot. Encara que sembla que quedi una mica encaixonada. Potser la responsable d’aquesta sensació de menudesa la té façana de l’església que és molt gran per on està ubicada. La presència d’aquelles taules i cadires li dóna vida social, però a canvi trenca una mica l’ambient de pau que requereixen algunes cerimònies religioses. L’alegria i la pena estan excessivament properes. Però això ja són figues d’un altre paner. El que si que és veritat és que l’aspecte de conservació d’algunes de les cases que hi ha allí com també passa a uns pocs metres d’allí, a la plaça Nova, no és el més desitjable per als que defensen el turisme, la bona imatge i la conservació i tot aquest reguitzell de sinònims que es poden afegir a continuació. Però d’això ja parlarem un altre dia.
El que no m’acaba de fer el pes són les façanes que volen pintar. El primer cop que vaig veure aquestes cartolines amb les imatges reproduïdes em va venir al cap una similar que existeix a pocs metres de la plaça de la Font de Tarragona. Aquí només es deixen veure els seus presumptes veïns amb el capellà que és el principal protagonista d’una de les escenes de la decoració. Hi trobo a faltar altres personatges i professionals típics de la nostra història. Ara per ara, tenim juntament amb el representant del poder diví uns quants veïns que tomben per les seves balconades, però m’agradaria veure el batlle amb el seu bastó, l’agutzil, el casteller, el metge, el notari, l’apotecari, el llibreter, el venedor, el dimoni, el músic i fins i tot el ceramista. Aquests i molts altres són personatges que donarien molta més vida aquests balcons que els veig una mica mustis. Sense arribar a convertir-se una olla de cols on no saps qui és qui. Amb una mica de gràcia si que s’hi podrien posar alguns d’aquests personatges que poden representar a molts veïns arquetípics de la història recent del Vendrell. Sincerament resultaria molt més interessant que la proposta actual que la trobo ben dirigida, però del tot insuficient.
Sempre he reconegut el paper de dues figures històriques del Vendrell com són els germans Ramon i Vidales a l’igual que el meu mestre Manuel Bofarull que les ha estudiat amb deteniment. Però cada cosa al seu lloc. Com que estem al s XXI podíem apostar per dotar el lloc d’un topònim molt més acurat als nous temps. Una cosa molt més original; com racó de la pau, de l’harmonia, del silenci, del segle XXI, de la igualtat, de la sostenibilitat, de la democràcia, dels partits polítics, de la solidaritat, de la globalitat, dels enamorats, del timbal, de la gralla i si m’apures racó dels bufats. Amb aquest darrer apel·latiu la cosa donaria una mica més de gresca i a l’hora que seria un reconeixement a un dels nostres productes més arrelats, com ho pot ser el xató.
Espero que un cop estiguin acabats aquesta bonica estampa de paisatge urbà vendrellenc, que l’altre dia van mostrar les autoritats locals, de cop i volta surtin a guaitar al carrer alguns dels personatges que he esmentat en aquest article. Entre tots ells segurament també hi trobaríem la representació dels dos germans Ramon i Vidales. De la fantasia i a través de la pintura ens vindria una solució salomònica que podria deixar tothom content. Ho deixo aquí perquè la vostra imaginació hi faci la resta.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 27 de juny del 2008
En aquest triangle format per aquests dos carrers i la plaça Vella sempre ha existit una certa polèmica que va tenir certa força durant l’època de la II República quan les forces d’esquerres van arribar amb força als consistoris. Aquesta proposta apostava per eradicar del mapa aquest triangle de cases que comparteixen aquests tres cèntrics carrers. Una idea que quan passaves per allí prenia força quan veies amb els propis ulls que l’estat de tot aquest conjunt de cases no presentava gaires signes que ens inspiressin un cert optimisme. Fa dos anys, aquesta illa va veure com en el seu epicentre s’hi bastia una nova casa en la seva totalitat. Llavors aquesta idea revolucionària tornava a fer-se fugissera. Haurem de tornar a esperar unes dècades perquè es pugui tornar a plantejar amb certa coherència aquesta iniciativa d’eixamplar espais públics. Falta que algú en faci cas, però almenys és una altra opció que també cal tenir en compte.
La plaça Vella del Vendrell és un símbol. La més petita de les seves equivalents en les altres dues capitals penedesenques. La veritat és que en els actes que s’hi fan tampoc la necessitem més gaire gran. Perquè hi hagi caliu real hi ha d’haver una exhibició castellera amb colles convidades i que siguin de pes. Per la resta d’aconteixements socials, la veritat és que queda bé i tot. Encara que sembla que quedi una mica encaixonada. Potser la responsable d’aquesta sensació de menudesa la té façana de l’església que és molt gran per on està ubicada. La presència d’aquelles taules i cadires li dóna vida social, però a canvi trenca una mica l’ambient de pau que requereixen algunes cerimònies religioses. L’alegria i la pena estan excessivament properes. Però això ja són figues d’un altre paner. El que si que és veritat és que l’aspecte de conservació d’algunes de les cases que hi ha allí com també passa a uns pocs metres d’allí, a la plaça Nova, no és el més desitjable per als que defensen el turisme, la bona imatge i la conservació i tot aquest reguitzell de sinònims que es poden afegir a continuació. Però d’això ja parlarem un altre dia.
El que no m’acaba de fer el pes són les façanes que volen pintar. El primer cop que vaig veure aquestes cartolines amb les imatges reproduïdes em va venir al cap una similar que existeix a pocs metres de la plaça de la Font de Tarragona. Aquí només es deixen veure els seus presumptes veïns amb el capellà que és el principal protagonista d’una de les escenes de la decoració. Hi trobo a faltar altres personatges i professionals típics de la nostra història. Ara per ara, tenim juntament amb el representant del poder diví uns quants veïns que tomben per les seves balconades, però m’agradaria veure el batlle amb el seu bastó, l’agutzil, el casteller, el metge, el notari, l’apotecari, el llibreter, el venedor, el dimoni, el músic i fins i tot el ceramista. Aquests i molts altres són personatges que donarien molta més vida aquests balcons que els veig una mica mustis. Sense arribar a convertir-se una olla de cols on no saps qui és qui. Amb una mica de gràcia si que s’hi podrien posar alguns d’aquests personatges que poden representar a molts veïns arquetípics de la història recent del Vendrell. Sincerament resultaria molt més interessant que la proposta actual que la trobo ben dirigida, però del tot insuficient.
Sempre he reconegut el paper de dues figures històriques del Vendrell com són els germans Ramon i Vidales a l’igual que el meu mestre Manuel Bofarull que les ha estudiat amb deteniment. Però cada cosa al seu lloc. Com que estem al s XXI podíem apostar per dotar el lloc d’un topònim molt més acurat als nous temps. Una cosa molt més original; com racó de la pau, de l’harmonia, del silenci, del segle XXI, de la igualtat, de la sostenibilitat, de la democràcia, dels partits polítics, de la solidaritat, de la globalitat, dels enamorats, del timbal, de la gralla i si m’apures racó dels bufats. Amb aquest darrer apel·latiu la cosa donaria una mica més de gresca i a l’hora que seria un reconeixement a un dels nostres productes més arrelats, com ho pot ser el xató.
Espero que un cop estiguin acabats aquesta bonica estampa de paisatge urbà vendrellenc, que l’altre dia van mostrar les autoritats locals, de cop i volta surtin a guaitar al carrer alguns dels personatges que he esmentat en aquest article. Entre tots ells segurament també hi trobaríem la representació dels dos germans Ramon i Vidales. De la fantasia i a través de la pintura ens vindria una solució salomònica que podria deixar tothom content. Ho deixo aquí perquè la vostra imaginació hi faci la resta.
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 27 de juny del 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)