La Fira de Lleida costava 4,5 euros per entrar. Molta gent de Lleida i comarca aconsegueix amb certa facilitat invitació. Potser és millor que fos gratuïta i tothom hi pogues entrar. Tampoc no és tan important com la de Mollerussa i viu una mica de la fama i de què Lleida és capital. Com sempre la part més visitada va ser la dels pernils i xoriços. Aquí la gent ho té molt clar.
dimarts, 30 de setembre del 2008
La boda de Peronella de Lleida necessita alguns canvis
La segona edició de les noces del Comte de Barcelona Berenguer IV i Peronella es van repetir el passat diumenge a Lleida. Hi havia moltes coses iguals que la primera edició. S'hauria de canviar una mica tot el muntatge i fer alguna cosa diferent amb més atractiu perquè l'any passat hi havia gent, però enguany no tanta. També es podria aprofitar per fer-ho un dia a part de la Fira i posar un mercat medieval com Déu mana i alguna cosa més per donar més contingut a la festa. A veure si algú m'escolta.
Un best seller convertit en una gran pel·lícula
Aquesta setmana tocava anar al cine i veure en pel·lícula un dels darrers best sellers. EL Pijama de ratlles era el gran protagonista de les estrenes del cap de setmana. No me la vaig voler deixar perdre. La veritat és que val la pena. És molt interessant la relació des de la inocència que s'estableix entre els dos nens de vuit anys, potser una mica massa i tot. En moltes escenes em recorda la Vida és bella, però aquesta és un xic més sèrie i amb un protagonisme clau del Bruno i del Schmuel. Us l'aconsello. La veritat. No és gens llarga i és molt tendra. Ara començaré a llegir el llibre.
divendres, 26 de setembre del 2008
La gent va molt poc al cinema
La darrera enquesta m'ha confirmat que la gent va molt poc al cinema. Aixó hi diuen cinc dels votants. 3 diuen que no hi van mai i només 2 ho fan el dia de l'espectador. Els festius no registra cap votació. Ja veig que la gent no va al cine. Què fa? Ho pirateja ? Juga amb la consola?
Una Fira adaptada a les circunstàncies del 2008
En aquests moments de crisis és quan s’ha d’intentar reconduir la situació i apostar per noves propostes i buscar alternatives. A les portes tenim la Fira de Santa Teresa que és un marc ideal per assajar una primera resposta a la realitat que ens marca cada dia, en especial l’econòmica. Primer de tot s’hauria de potenciar el comerç local i comarcal i tot i que és important que vinguin empreses foranes, el que hem de fer és conèixer-nos primer a nosaltres mateixos. Empreses públiques i privades com pot ser l’Eina del Vendrell, l’Escola Taller o els seus semblants que hi pugui haver a Calafell o a altres localitats mereixerien un espai dins aquesta mostra comarcal. Primer de tot ens hem de conèixer. Veure les nostres cares i les nostres maneres d’actuar. Trobo molt correcte de tant en tant, aquesta entitat pública surti en els mitjans de comunicació anunciant inici de cursos o noves propostes, però s’ha de sortir al carrer i que millor que per oferir una de les coses que ara la societat demana que no és ni menys que treball.
Les fires d’aquestes localitats es van crear perquè era una de les poques vegades a l’any que la gent dels pobles amb els diners que havien obtingut dels seus negocis, en especial, l’agricultura, anaven a la ciutat més gran que tenien al costat per comprar animals,, carruatges i el que fes falta per la resta de l’any, però aquesta idea ja fa anys que ha quedat totalment desfasada i la gràcia d’aquestes iniciatives és adaptar-se als nous temps.
Una Fira que tingui el seu lloc perquè els joves puguin conèixer les propostes educatives de la comarca. Encara que malauradament no han canviat gaire a vegades ens podem trobar amb petites sorpreses que ens poden fer decantar per coses que fins ara poc a l’abast de tots plegats.
No cal una Fira amb un munt d’estands amb tota la varietat que tu vulguis perquè és molt difícil fer una mostra mínimament monotemàtica i que tinguem 70.000 o 80.000 visitants segona la propaganda oficial encara que segons les cròniques el temps no hagi acompanyat gaire. Necessitem una Fira de l’any 2008 ubicada en un Vendrell del 2008 amb aspiracions de futur i amb nous espais urbanitzats i una realitat que no és molt diferent de la del 1998, però si que no té res a veure amb El Vendrell del 1958.
No hem de vendre només els darrers vehicles del mercat i les darrers innovacions en pelar patates. Hem de potenciar el que tenim i hem de treure al carrer allò que tenim. En els darrers anys hem descobert les meravelles del Fora Stocks, però no ens hem de quedar aquí i menys en una situació com la que ens domina. No ens cal ni cap pavelló firal ni res semblant, almenys de moment. La Rambla i la del Josep Cañas i si fa falta la de la Sardana, allí podem reflectir la realitat d’aquest Vendrell del 2008 que ens acull.
L’altre dia vaig anar a rentar el cotxe a la Cometa i vaig descobrir que hi havia moltes empreses que no n’havia sentit mai parlar i potser algun cop havia vist alguna de les seves furgonetes aparcades en algun carrer del Vendrell. Això hem de potenciar aquest teixit que és nostre i per tant en ell és on hi tenim posat les nostres fons principals de subsistència i el nostre futur.
Omplir per omplir estands d’una fira avui per avui no té cap tipus de sentit. Per fer tot això s’hi ha de creure. El més fàcil és agafar els expositors de l’any passat i anar trucant perquè tornint a fer el mateix. Però ha d’arribar un dia en què algú s’atreveixi en un model diferent. Potser els primers anys serà un fracàs, però si seguim així morirem d’èxit com ja els ha passat a algunes empreses de la comarca que de tant bones que han estat en un tres i no res s’han quedat amb les capses perquè la competència se les ha menjat i no s’han donat ni compte. Quan ho han fet ha estat massa tard. Espero que algun dia d’aquests la Fira s’adapti al nou segle i deixi tota aquesta
glòria per adaptar-se a la realitat de la vila i comarca que l’acull. Confio que algun dia passarà.Les fires d’aquestes localitats es van crear perquè era una de les poques vegades a l’any que la gent dels pobles amb els diners que havien obtingut dels seus negocis, en especial, l’agricultura, anaven a la ciutat més gran que tenien al costat per comprar animals,, carruatges i el que fes falta per la resta de l’any, però aquesta idea ja fa anys que ha quedat totalment desfasada i la gràcia d’aquestes iniciatives és adaptar-se als nous temps.
Una Fira que tingui el seu lloc perquè els joves puguin conèixer les propostes educatives de la comarca. Encara que malauradament no han canviat gaire a vegades ens podem trobar amb petites sorpreses que ens poden fer decantar per coses que fins ara poc a l’abast de tots plegats.
No cal una Fira amb un munt d’estands amb tota la varietat que tu vulguis perquè és molt difícil fer una mostra mínimament monotemàtica i que tinguem 70.000 o 80.000 visitants segona la propaganda oficial encara que segons les cròniques el temps no hagi acompanyat gaire. Necessitem una Fira de l’any 2008 ubicada en un Vendrell del 2008 amb aspiracions de futur i amb nous espais urbanitzats i una realitat que no és molt diferent de la del 1998, però si que no té res a veure amb El Vendrell del 1958.
No hem de vendre només els darrers vehicles del mercat i les darrers innovacions en pelar patates. Hem de potenciar el que tenim i hem de treure al carrer allò que tenim. En els darrers anys hem descobert les meravelles del Fora Stocks, però no ens hem de quedar aquí i menys en una situació com la que ens domina. No ens cal ni cap pavelló firal ni res semblant, almenys de moment. La Rambla i la del Josep Cañas i si fa falta la de la Sardana, allí podem reflectir la realitat d’aquest Vendrell del 2008 que ens acull.
L’altre dia vaig anar a rentar el cotxe a la Cometa i vaig descobrir que hi havia moltes empreses que no n’havia sentit mai parlar i potser algun cop havia vist alguna de les seves furgonetes aparcades en algun carrer del Vendrell. Això hem de potenciar aquest teixit que és nostre i per tant en ell és on hi tenim posat les nostres fons principals de subsistència i el nostre futur.
Omplir per omplir estands d’una fira avui per avui no té cap tipus de sentit. Per fer tot això s’hi ha de creure. El més fàcil és agafar els expositors de l’any passat i anar trucant perquè tornint a fer el mateix. Però ha d’arribar un dia en què algú s’atreveixi en un model diferent. Potser els primers anys serà un fracàs, però si seguim així morirem d’èxit com ja els ha passat a algunes empreses de la comarca que de tant bones que han estat en un tres i no res s’han quedat amb les capses perquè la competència se les ha menjat i no s’han donat ni compte. Quan ho han fet ha estat massa tard. Espero que algun dia d’aquests la Fira s’adapti al nou segle i deixi tota aquesta
Article publicat al Diari del Baix Penedès el 26 de setembre del 2008
dijous, 25 de setembre del 2008
Llums enceses dels cotxes dia i nit
La Unió Europea vol que tots els cotxes a partir dels 2011 quan surtin de fabrica portin un dispositiu perquè sempre tinguin les llums enceses tan de dia com de nit. El que s'ha de fer és millorar les carreteres i fer-les més dignes i més transitables. No com ara que algunes fan pena.
dimecres, 24 de setembre del 2008
Els amics de la Thermomix dels Pastorets
Una nota curiosa és que Els Pastorets del Vendrell han creat una penya dels amics de la Thermomix. Realment és un món a part de la cuina. Conec força persones que la tenen i t'ajuda molt a la cuina. És cara, però és una molt bona inversió. Enhorabona per formar aquest club
Subscriure's a:
Missatges (Atom)