Un gran concert de folc a l'Auditori Pau Casals

Una de les coses interessants que acollia aquest cap de setmana al Vendrell era el concert del Pont d'Arcalís a l'Auditori Musical. Una hora i mitja de bona música popular i d'arrel tradicional. El centenar escàs de persones que estàvem a l'Auditori ha gaudit motl amb aquest grup del Pirineu. Una formació que cada vegada que ve a la plaça Nova del Vendrell dins els concerts estivals l'omple fàcilment. Enhorabona per aquesta iniciativa i esperem que la resta de concerts que facin rebin el suport merescut.

This is it, una proposta musical que val la pena

Una de les coses que m'ha sorprès ha estat la famosa, esperada i potser venerada pel·ícula de Michael Jackson. Jo anava a veure un documental típic del Canal 33 sobre els darrers mesos de l'artista americà. Al final la peli m'ha sorprès gratament i hem vist la gran feina que suposa una gira de concerts i tot com està meticulosament controlat perquè no falli cap detall. Encara que no t'agrada gaire el Rei del Pop jo l'aconsello perquè serveix per viure una mica tot aquest ambient dels artistes que molts poques vegades podem conèixer. No és fa gens llarga. A més pots escoltar i veure alguna de les seves peces més conegudes com Trhiller. Val la pena i sembla que només estarà dues setmanes a la cartellera. Això és el que he llegit a la pàgina web de la pel·licula.

Potser massa partits al Vendrell

Segons apunta el Tothosap a les properes eleccions municipals podrem tenir un futimer de llistes: PSC, CiU, PP; ERC; PxC. Però segur que trobem el CUP, IC-V EUiA, els que s'estan generant a Ca l'Andreu i també els que s'ho monten a cal Guitarra. Potser que algun dels partits tradicionals faci algo i posi cares noves i ho canvii una mica perquè ja es fa pesat de veure els mateixos de sermpre. Hi ha més gent al món i gent molt bona i preparada. Pensem que hi ha els Amics pel Progrés que estan, però no estan, però sembla que estan. Jo crec que si surten partits nous s'hauria de fer menys partits perquè sinó guanyaran els de sempre perquè la gent es perd entre tanta llista i són vots perduts en favor dels grans. S'ha de fer un partit diferent amb cara i ulls perquè si surten un parell o tres tots hi perdem. A veure que passa. De moment hi ha moviment això és molt bo. A veure com cristalitza tot plegat.

Fes esport "al teu aire"

Després d’una intensa campanya mediàtica promocionant les noves tarifes del Patronat d’Esports Municipal del Vendrell, quan vas a apuntar-te per a un nou curs descobreixes els misteris d’aquesta oferta idònia per combatre la crisi. Si fins aquestes moments havia pagat una mica més de 40 euros per un curs d’un trimestre, la reducció d’aquestes rebaixes per tenir dret els mateixos serveis m’obliga a pagar 60 euros i escaig. He d’afegir més de 20 euros en aquest descompte fantàstic. Davant d’aquesta situació un xic incomprensible només et pots quedar esperant uns dies a què et vingui la quota trimestral d’abonat. Llavors comences a veure una mica de llum en tot això. En la nova factura t’han descomptat uns 20 euros per aquests tres mesos pel que fa al curs anterior. Si recapitules una mica, almenys en el meu cas, pots veure fàcilment com a final de comptes la veritat és que pagues igual que abans, però a més a més amb la nova oferta no tens cap opció ni a activendres, ni les minis que ja no estan incloses amb aquesta fantàstica reducció per als temps que corren. Si vols accedir a aquesta part de l’oferta resulta que ara has d’afegir 12 euros a banda dels anteriors esmentats. La part més complicada és que puguis quadrar els horaris. Perquè l’oferta ja no es tan variada perquè no hi ha tanta gent i com menys esportistes trobem menys cursos s’oferten. La crisis també és nota. És un peix que es menja la cua .
En resum, la nova campanya del Patronat d’Esports del Vendrell es podria titular fes esport “al teu aire” o “monta-t’ho com vulguis”. La voluntat real d’aquesta nova campanya el que vol és que per 20 euros al mes puguis anar tu solet a fer piscines, màquines, sauna, córrer per fora i altres coses que pots anar fent utilitzant els serveis dels que disposa. Si tens ganes d’algun monitor llavors la cosa ja surt més cara que anar a Calafell que sembla que a part de la matrícula al voltant dels 50 euros la practica esportiva et resulta a 37 euros al mes. Aquesta quota fixa et permet accedir a tots els cursos i serveis que vulguis. Hem de tenir en compte una cosa pel que fa a Calafell. Aquests preus de Calafell poden ser una campanya per captar clients per a les virginals instal·lacions del municipi costaner. No seria estrany que a mig termini aquests preus pateixin alguns modificacions a l’alça. Una altra proposta per aquells que són fidels a un monitor o a un esport molt concret que no requereix una gran instal·lació passa per anar a un gimnàs privat del Vendrell amb uns preus molt competitius.
És bo que tothom faci esport d’una manera independent i autodidàctica, com tothom qui vulgui aprendre idiomes pot agafar un llibre en anglès i endavant. Amb quatre dies Shakespeare i les cançons d’U2 no presentaran cap dificultat. No parlem dels músics. Quants milers de casos podem trobar dels que es compren una guitarra. Després de quatre dies ja poden pujar als escenaris a fer concerts i omplir places i estadis. Biografies d’aquest tipus en podríem trobar a dojo en qualsevol llibreria de la localitat. Per cert, alguna encara en deu quedar.
El fet de fer esport és molt important per tots nosaltres. No es tracta només de passar hores practicant alguna disciplina al nostre aire. Per anar bé hi ha d’haver algú que et controli i t’ajudi a fer-ho amb rigor i d’una forma correcte. Jo conec el món de la natació i la veritat és que ha estat molt útil aprendre de la mà d’un bon monitor que sap en cada moment els exercicis més adients per a la teva situació. Tothom en pot aprendre i tothom a vegades sembla que et pugui ensenyar, però la veritat que si un monitor no té o no sap difondre els coneixements necessaris es nota molt. Potser el dia següent de curset ja tinguis molèsties a l’esquena perquè la teva postura en algun dels estils no és la més indicada. En els 9 anys que he estat practicant esport he tingut de tot, de gent que et seguien al detall fins als altres que adoptaven postures més passives. Òbviament hi ha d’haver moments en què has de practicar un esport al teu aire, però dins d’un aprenentatge complet que et permeti seguir unes pautes generals idònies per assolir un bona practica correcte d’aquella especialitat.
Ja sé que cada dia estem tots més predisposats per esdevindre grans arquitectes, traductors, informàtics, metges, dissenyadors i un llarg etcètera. Només cal que ens passem per algun quiosc i allí trobarem a bon preu totes les nostres potencialitats a través de 20 fascicles d’un col·leccionable miraculós que inclou telèfon de consulta directe amb tutor. Per favor, hem d’entendre el fer esport és una mica més complicat que tot això. El nostre cos i la nostra salut està en joc i no ens podem permetre aquest tipus d’ofertes que ens poden portar més perjudicis que beneficis si no les portem com requereix. Molts dels que seguim allí no ho fem per la bellesa de la infrastructura, ni pels acabats dels vestuaris sinó per la bona relació que hi ha entre nosaltres i els nostres monitors que ens han sabut donar la part humana a l’esport. Una cosa que no té paraules, però que per nosaltres és fàcil d’entendre perquè ho vivim en el dia a dia.

Article publicat al Diari del Baix Penedès el 30 d'octubre de 2009

Molt de moviment a Caritas del Vendrell

Aquest matí he anat al local de Caritas del Vendrell, allí amagat entre el carrer Santa Anna i el carrer de la Pau. M'he sorprès de la gent que hi havia remenant roba i per allí dins mirant. La veritat que és nota que alguna cosa a la nostra societat no funciona del tot i entitats com aquesta són les que han de suportar un cop més fort. La feina de Caritas és encomiable i esperem que altres institucions i entitats n'aprenguin de la seva manera de treballar tant en moments més bons que altres no tan positius

La gent no llegeix a Larrsson encara que ho sembli

Tot i el que sembla, la majoria de persones de la meva enquesta no han llegit cap llibre del Stieg Larsson. La majoria dels meus lectors fan cas omís a la famosa trilogia. Una dada prou important en un estiu que s'ha vist a moltes persones llegint aquest llibres força gruixuts. El resultat ha estat 6 persones que no el llegeixen. 4 que no saben qui és i només 3 persones que han llegit la seva trilogia. No hi ha ningú que s'hagi quedat en el primer o el segon volum.

Menys policies al carrer

Una de les coses que estan sortint a la llum aquests mesos són les presumptes trames en algunes institucions públiques. Potser a partir d'ara els polícies hauran d'estar dins els edificis públics i no tant al carrer a veure que troben. A vegades a la vida la truita es gira i tenim sorpreses com el que ha passat a Santa Coloma. A veure que passa. Això és la crisis o és que ja no se sabia com dissimular.