491 dies i aviat la Festa Grossa del Vendrell

 

 Portem 491 de pandèmia encara que ara la cosa ja està bastant normalitzada i poc a poc anem tornant a la rutina d'abans del 2020. Aquest dissabte i fins el proper dissabte tindrem les tradicionals festes dels Barris començant pel Serrallo i Font de la Menya i acabant pel recent de la Muntanyeta. Enguany no seran unes festes normals, però tampoc tan rarotes com l'any passat suposo que el proper any ja serà tot una mica més normal. Moltes persones estan treballant per treure el bo i millor de cada barri. Moltes les esperem en candeletes per veure des de les falles, als concerts passan als pa beneïts. Enguany l'Ajuntament ha reduït la subvenció a 1.000 euros per barri. La resta dels diners s'han de buscar entre comerços, rifes i altres invents. Molt bones festes dels barris al Vendrell. Aquests dies es quan el Vendrell viu la setmana més intensa durant l'any.

489 dies i el Vendrell no ha canviat

 

El Vendrell té un servei de manteniment general en diferents aspectes molt per sota de la serva realitat. Es com si tu tens un forn de pa a casa i contractes la llum per un botiga d'escombres. Llavors aquesta és una de les grans mentides d'aquest Vendrell que queda curt en molts aspectes. Una de les tàctiques quan un fanal es fa malbé és posar un tub groc en el millor dels casos i sino doncs un cono i anar fent. Aquest cop aquesta infraestructura ha tingut visita perruna.

Més enllà de la raó

 

L’esser humà i el seu poder racional acostuma a tenir uns límits més o menys marcats per l’experiència i els resultats, però sempre hi ha uns reptes que queden fora de l’abast humà empíric. Llavors entrem en el món de la fe que ens pot portar molt més lluny fins a llocs insospitats. Durant aquesta pandèmia s’han tornat  a veure força ciris en les nostres esglésies i capelletes d’aquelles persones que apostaven per la fe per aconseguir unes fites que no estaven assegurades pels mètodes tradicionals del saber humà. Nosaltres que som molt conscients dels nostres límits i d’algunes males passades de les vida sempre tenim un lloc per complir  les promeses. Quan toca pujar a Montserrat a peu perquè el nostre equip predilecte de futbol guanya una lliga que va començar amb mal peu. Quan després de sortir d’una greu malaltia es fa fer unes misses a un sant per donar gràcies per aquella sortida favorable després d’un temps ple d’incerteses.

Hi ha moltes persones que durant l’any no segueixen cap ofici de precepte, però sí que les veus posant ciris als seus sants preferits per suplicar un favor. Molta gent ha deixat d’anar a missa assíduament, però segueixen practicant aquesta religiositat popular directa amb la divinitat i amb els seus deixebles celestials.

Durant aquests mesos d’infermetat he vist com moltes persones properes han utilitzat amb estima i amor aquests camins que ens porten al més enllà de la raó humana. Allà on no sé sap si arriba o no la ciència perquè la humanitat és encara un dels seus grans misteris i hi ha moltes coses que esdevenen a banda de la racionalitat humana.

Vull donar les gràcies a totes les persones que d’una manera o altra han influït que avui estigui aquí escrivint aquestes ratlles d’agraïment. Persones que no eren metges, ni grans savis, simplement des de la seva habitació, des d’una església o mentre passejaven mirant el mar han invocat aquest món irracional perquè la meva malaltia tingués un bon final. Hem tingut moments molt durs que jo vaig viure adormit. Vull agrair a aquestes persones, petits i grans que van llençar-me estímuls, resos, pregàries per aquest fi que de mica en mica he anat consolidant, persones que conec per un motiu o un altre. Alguns m’ho han confessat i altres potser no m’ho diran mai, però vull agrair la seva energia per tirar endavant.   

La legislació de la xapa i pintura

 

 

Estem en l’epicentre de la legislatura de la xapa i pintura que caracteritza aquest període optimista ciutadà que governa la vila per la seva majoria a l’hora de les votacions.

La nostra lluita pel reconeixement del moviment Lgtbiq se centra en pintar bancs, voreres i repartir polseretes bufones entre els veïns joves del municipi. Potser el més important és  saber el lloc on s’ha d’adreçar aquest col·lectiu per resoldre els seus dubtes o quina web els pot donar un cop de mà en l’àmbit local. Evidentment aquestes dues eines no són uns elements clau per lluir a les xarxes socials que és el pal de paller de la  política d’aquests quatre anys al costat de lloar i conservar l’obra de Santiago Padrós, una iniciativa que va començar la passada legislatura i que anirem pagant en els propers governs locals.

Uns anys on els polítics es preocupen seriosament perquè cap vehicle amb una matrícula no autoritzada creui aquest línia vermella prohibida del centre del Vendrell. Les càmeres ens vigilen perquè no fem el salt i ens passegem sobre quatre o dues rodes sense autorització per alguns dels temples sagrats dels vianants del Vendrell. Una illa que va avançant a velocitat de cargol en pujada i artrosis amb el desencís dels amos i senyors de la zona blava d’aquest Vendrell peculiar. Les màquines ja fan la feina i amb el serveis d’uns pocs auxiliars administratius es poden tramitar les sancions pertinents per tots aquests atrevits que han trencat vilment aquesta zona reservada. És totalment indiferent que durant els darrers 10 anys no ens haguem preocupat gens per tenir un cos de policia municipal amb uns agents de carrera que poguessin garantir un servei eficient al municipi. Anem cobrint les baixes i els estius amb agents interins i com diu l’article número 1 del nostre manual intern de treball que fa anys que tots els polítics practiquen sense confessar “qui dies passa anys empeny”, seguit pel segon que ben clarament aposta per “si es pot arreglar la propera legislatura millor que arreglar-ho aquesta”.

La nostra generació que es va formar en objectivitat, igualtat, eficiència i en general amb els grans valors humans veiem com un dels nostres aliments de l’ànima ha canviat de nom i ha vist reduïdes considerablement les seva pàgines de contingut social i obra benèfica. Ja no tenim “Plaça Vella” que periòdicament era el gran protagonista del contenidor blau en el millor dels casos. Ara la cosa ja s’ha desvirtuat i ha sorgit un nom més temptador adaptat a la nova filosofia que regna en el consistori per majoria de vots. Una de les tasques principals d’aquesta legislatura és l’arranjament de voreres i fonts públiques. Realment aquestes eren dues fites més que necessàries, gràcies al cinturó que premia les nostres finances en les anteriors legislatures no podíem sortir gens de la ratlla per no trencar el pla d’estalvi que ens guiava. Ara que ja ens podem endeutar sense aquest control rigorós podem tornar a les nostres dinàmiques de préstec de fa més d’una dècada on varem aconseguir grans fites en aquest aspecte dels més elevats del Principat.

Sempre hem tingut un fixament especial per les subvencions i altres ajudes econòmiques que ens ajudi a millorar el nostre municipi. Evidentment aquest és un cop de mà que no es pot pas ignorar, però clar necessitem aportar en el millor dels casos la meitat del pressupost de la despesa. Això comporta que encara que rebem la subvenció demanada hem de ser conscients que també haurem de deixar anar la mosca per sufragar el cost total de l’obra. Una cosa que passa en moltes obres que comences per canviar el marc de la porta i acabes per canviar tota la porta en el millor dels casos. Evidentment això ho saben prou bé qui reparteix aquestes ajudes púbiques que només posa una part del pressupost inicial. La resta l’has de posar tu de la teva butxaca fins arribar al preu total del cost. Aquesta és la nostra política on tenim més festes majors que ningú, les quals duren entre barris i platges quasi tots els mesos de juliol i agost. Aquest any hem posat en funcionament la “Primavera Musical”. Enguany hem anat a veure els “Els 40” perquè ens doni un cop de mà per muntar alguna cosa a casa nostra i no ser menys que altres localitats veïnes que també fan el seu festival musical aquest estiu. Per garantir que tot vagi bé, seguretat privada i seguim endavant i projectes a dojo amb la cartera buida i els serveis bàsics no arriben al nivell que seria necessari.

 

 

 

 

 

 

 

487 dies i adeu a les mascaretes a l'exterior

 

Després de 487 dies de pandèmia a partir de demà ja ens podrem treure les mascaretes a l'exterior. Serà un primer pas si les coses funcionen per anar deixant aquesta peça de vestir que fa més d'un any que ens acompanya. Tothom en té poques o moltes en un racó de casa per anar fent vida normal. Serà tot un alivi i més en aquests mesos calorosos que podrem respirar millor sense la mascareta. No la deixeu gaire lluny que algun dia la tornarem a recuperar per un motiu o un altre. 

468 dies i l'Institut Andreu Nin en peu de guerra

 

Els de l'Institut Andreu Nin del Vendrell ja han dit prou de les mancances i aniran a manifestar-se a Tarragona per demanar més recursos i professors per aquest centre del Vendrell. Els professors necessiten recursos i gent per atendre les necessitats formatives d'una comunitat que molts cops queden molt per sota del que necessiten. S'hi ha de posar diners perquè de paraules i promeses ja anem tots servits.

467 dies i unes taules a la política catalana

 

Avui revetlla de Sant Joan els 9 presos polítics que porten més de tres anys a la presó han sortit gràcies a un indult. Cap de les dues opcions han sortit guanyadores. És un d'això ni tu ni jo. Ara falta els exiliats que potser ja costarà més, però ha estat petit pas en un país on manen els vots per sobre la resta. A veure que passarà en els propers mesos. Seguim endavant amb una falsa ferida tapada que courà a totes les parts. Anem endavant amb tots més tristos que contents, però alguna cosa s'ha mogut.