Ahir dia 15 de novembre va fer exactamanet 24 anys que vaig entrar al servei de l'Ajuntament del Vendrell. En aquella àpoca va ser l'entrada de CiU al consistori de la mà del PP i hi ja s'havia quedat fora els alcaldes barbuts i ara tocaca un amb bigoti. En aquests anys hem doblat la població. De no saber ni que era el mòbil a dependre d'ell i moltes altres coses. Tot més o menys s'ha anat trempejant amb o menys ensurt. El més important de tot és la gent que cada dia fa la seva feina en el seu lloc de treball. Politics van i venen i d'aqui quatre dies ja ningu es recorda d'ells. He vist l'evolució del Vendrell d'un lloc privilegiat. En aquest habitable cutre abans s'hi guardaven arxius, bops, i dogcs, ara només reses d'un passat.
dimecres, 16 de novembre del 2022
divendres, 11 de novembre del 2022
Safreig polític del Vendrell
Una mica de safreig polític per aquests dies. Primer de tot en la visita de la comitva del PP al Vendrell s'hi va veure la Barbara Peris, cosa que apuntava que podria anar a les llistes del partit, però sembla que no es així tot i que s'hi escauria molt bé Sembla que el Jero no anirà de numero 1 d'aquest sinó que ho farà un altre noi amb nom que comença amb A. Pel que fa a Pedcat i Ara Vendrell, doncs el pacte pot dir missa però el Pdcat anirà de número 1. Seguim a veure com evoluciona tot plegat. Avui els Bonus han durat mitja hora, clar amb 100.000 euros no n'hi ha ni per començar. Ditxosos els afortunats.
dissabte, 5 de novembre del 2022
La Tv3 al servei dels poders fàctics
Resulta que el pobre Arnau Tordera havia d'anar fa uns dies a explicar a Planta Baixa la seva versió de l'Òpera, la Gata perduda a Tv3. Ell va demanar un taxi per si l'anaven a buscar com fan amb gent de Barcelona, però com viu a Tona res de res. S'ha d'espavilar tot solet. Doncs res, arriba una mica abans de la cita al parquing de Tv3 i resulta que no el deixen entrar tot i que feia una setmanes que havien lligat l'entrevista entre la tele i el músic. Doncs allí no el deixen entrar, demana explicacions i una hostesa del programa li diu que no sortirà avui perquè resulta que el Piqué ha anunciat que deixa el futbol. Ja veus el pobre Tordera, humillat cap a casa. Després van voler repetir entrevista i el noi de Tona va dir que no i van demanar disculpes i tot això. Les va acceptar, però porta un cabreig amb la nostra impressionant.
És molt trist que això passi a Tv3 amb una notícia que amb 5 minuts la liquides i si vols ja faràs un reportatge pel 33. Tenim una televisió catalana lamentable que ha perdut els papers i va en contra de més de 1000 persones que varen participar en aquest obra per un tema que es podia canviar i no passava res. No es tractava de cap desgràcia ni res semblant. El Piqué plega, doncs aneu tots a cagar a la via,srs. de Tv3
divendres, 4 de novembre del 2022
Renfe, estructures d’estat
Un dels pilars del Penedès és la Renfe i Adif i viceversa és miri com és
miri perquè cada dia hi ha un munt de persones
que utilitzen aquests medis per arribar a Barcelona. El Govern Central
ens ha convertit aquest servei per a usuaris fidels en gratuïts fins a acabar
l’any vinent, després ja veurem.
Fa unes setmanes una averia d’un disc dur va deixar sense trens a tot
Catalunya, curiosament només anaven els Ave. Només ens cal donar un cop d’ull
al twitter per veure que poques vegades els trens van amb autèntica normalitat
i aquest terme ja és més sinònim de retards que d’altres coses. Cada dia el
tren és mes necessari en les nostres vides perquè el cotxe s’està convertint en
un luxe i no és el model ni la marca perquè sempre han existit els bàsics de
Seat, sinó que el problema rau en la gasolina que en pocs temps ha multiplicat
els diners que t’has de deixar per omplir els dipòsits.
Aquí al Vendrell tenim el clàssic del tren cada hora a la qual ja ens hem
acostumat, però el problema bé quan aquest termini queda curt entre un tren i
un altre perquè alguna història ha passat a la via. Abans es destinaven més
diners en manteniment, ara se suposo que molts d’aquests diners deuen anar a la
pàgina web o propaganda màrqueting perquè tan despropòsit a vegades costa
entendre si realment hi ha una voluntat clara d’arreglar la situació.
Estem convertint bona part del litoral en ciutats dormitori, perquè a
part del turisme poca cosa tenim. Les persones que tenim a casa nostra han de
tocar el dos per buscar-se la vida perquè aquí la indústria nova no apareix per
enlloc, coses puntuals, però sense que el creixement d’aquestes comarques pugui
assumir una oferta laboral consistent.
El Vendrell, un poble amb uns politics que fa riure
Resulta que un dels partits que es presenta a les properes eleccions municipals com és Erc i Som Poble organitza un debat obert a tohom per parlar de la fira perquè tothom coincideix que ha tocat terra. Una 50 de persones ens reunim durant una hora i mtija i cadascú va expreessar la seva opinió sobre el que pretenia ser aquesta cita comercial. Fins aquí tot normal. La gent va treure unes conclusions i cap a casa. Cap pressió, tot molt ben fet, correcte, educat i bé.
Per la seva banda els optimistes a la sala de plens organitzen una trobada per parlar de la Rambla i de la mobilitat. La tasca no era ni més ni menys que tiocar la moral als altres perquè era a la mateixa hora amb un tema similar. En un poble normal doncs si un partit fa un debat sobre aquestes temes, representants de tots els partits hi van i ja esta, no hi ha més. Cadascú hi diu la seva. Però els optimistes tenen por i es trampa al solitari. Alguns diuen que tornaran a guanyar, però tal com actuen el que fa es tenir por de caure del poder, temps i cada loco su tema. No anem gens bé.
dijous, 3 de novembre del 2022
Els candidats a messies no dormen de nit
No volem fotografies d’aquests messies que ens volen canviar el món. Aquests que amb els nostres diners es munten la seva campanya electoral com grans salvadors d’una situació crítica on ens han ficat ells mateixos. Ens volen distrets amb concerts i memes que ens facin gaudir de la vida, però quan s’apaguen els focus doncs els problemes de sempre que no han marxat mai perquè no han fet res perquè toquessin el dos. Alguna actuació urgent quan la cosa ja s’havia tornat inviable.
Ells es pensen que ens empassem els seus programes manipulats i les seves fotografies retocades. Això ja ho tenim superat. Aquest excés d’informació arriba un punt que va directament a l’spam sense passar per l’ull humà i veure de què es tracta. Molts esforços per convertir les seves misèries en grans conquestes i les seves derrotes en victòries en el solitari.
Viuen en un món a banda on es desviuen per sortir a la foto d’un vino de honor d’alguna entitat forana que els ha convidat perquè reben una sucosa subvenció, però saben de bon tros que pocs són els que els votaran d’aquell col·lectiu però han de fer el paper com si tots fossin afiliats al seu partit. Es munten les seves enquestes i estadístiques que diuen quan els interessa o manipulen quan la cosa sembla més senzilla. Ells viuen en aquest món de serveis mínims i festa per tuti. El problema està en aquesta oposició trossejada que n difícilment es posarà d’acord per fer una llista unitària i concórrer amb unes propostes clares i concises. Cada reietó del poble aposta pel seu estendard. Al final molts d’aquests aventurers el diumenge a la nit hauran de rossegar l’amargor de la derrota en silenci. S’hauran acabat els copets dels amics i interessats que busquen el millor lloc d’un consistori com és del càrrec de confiança que a part de bon sou si et despistes et treus una carrera per anar tirant endavant.
No ens deixem enganyar per herois que no són capaços de deixar un espai a l’oposició, senyal que se senten febles, sense arguments per poder deixar-la fora de cobertura. Herois que no saben ni on viuen deixant grans cartells amb les lletres del Vendrell, cosa que no han fet amb altres barris de la vila en nom d’aquesta igualtat entre territoris.
dimecres, 2 de novembre del 2022
Repassant fotos
A vegades en algun moment lliure et dediques a repassar fotos que amb el pas dels anys tens més prespectiva històrica. Avui vull penjar aquesta foto per recordar els meus 20 anys, doncs aquests eren els colegues d'aquells temps.Alguns fa dies que no veig, altres ens han deixat, però aqui hi ha records molt amagats.



.jpg)


