.jpg)
Avui he descobert que algunes empreses de salut laboral també s'aputen al carrer de prendre el pel a la gent. Tu com a treballador d'una empresa fas una revisió médica i et donen quatre items amb els resultats de la sang i si en vols més has de pagar un plus. Una presa de pèl pel treballador que hauria de tenir una revisió completa i no un tastet i si vols més paga tu i calla. Ja està bé
Portem 16 anys i com si fos ahir amb ganes d'anar omplint i explicant cosetes que em passen pel cap i com no tinc ni germans ni fills només em queda via expiatòria per explicar a tothom una mica del que passa per dins.A vegades hi ha més ganes, a vegades menys, però això es com la vida que vas a diferents ritmes i no es bo sempre anar a la mateixa velocitat sinó has de pujar i baixar el pedal del gas.
Seguim endavant amb unes eleccions municipals que seran una merda amb un oposició fens recessos espirtiuals i un optimisme cansino que rebossa per tots els cantons de la realitat. Apaga i endavant i gràcies per llegir-.me. No arreglarem el món, però almenys podrem entendre que ens està passant. Gràcies per estar sempre al peu del canó. Valtres feu realitat aquest blog. Si el Partit del Soriano Censurador no em deixa fer ràdio deu ser per alguna cosa.Algú ho deu llegir. Salut i us convido a unes braves i sempre ben amunt com el campanar del meu poble.
Fins fa quatre
dies teníem el Procés que era el pal de paller de la política catalana. Els uns
en contra, els altres a favor servia per fonamentar una part important de la
campanya electorals i més o menys acostumava a funcionar fins en el xoc entre
realitat i ficció va quedar molt malmès. A partir d’aquí en deu quedar alguna
rastre perdut en el camp de batalla i escampat per Europa que a mesura que
passen els anys van entrant en el silenci de la
història, esperant alguna moviment que el deixi ja totalment callat,
però encara es nota l’alè.
Doncs a les
properes eleccions els nostres politics poden prometre uns cabassos ben grans
de felicitats a repartir entre petits i grans perquè de la resta estem igual o
pitjor que els altres anys. Per fer coses es necessiten calers i en la majoria
d’ajuntaments poca cosa hi ha. Llavors la salvació estan en les subvencions
vinguin d’on vinguin i serveixin pel que serveixin. Alguns ajuntaments
d’interior encara s’apuntaran a les ajudes per arreglar les platges a
veure si poden arreplegar alguna cosa.
Anirem a cop de subvencions i encara que no ho necessitem ens hi apuntem a
veure que sembli que fem alguna cosa per al poble com el carril bici del
Vendrell que va ser una gran pèrdua de places d’estacionament fixe i ara ni una
cosa ni l’altra, doncs resulta que els de les dues rodes van per una altra ruta
i no segueixen la oficial. Doncs en aquests
propers anys potser molts anirem així esperant que vagi caient del cel i
esperem que torni la pluja i la calor deixi de ser la gran protagonista de la
majoria dels mesos de l’any.
De mica en mica comprant a les grans superfícies ens hem anat carregant els pagesos de casa nostra. Quasi bé ja no en queden i els pocs que hi ha ho fan amb altres feines o esperen alguna oportunitat per poder deixar les terres i guanyar-se les garrofes en 14 pagues sense haver de mirar cada dia al cel a veure si aquell dia no ho perdran tot.
Això ha provocat que cada dos per tres els nostres boscos que cada dia són més grans vagin ocupant que fins fa poc és treballava. Ja no es volen bancals en muntanyes, sinó que la poca agricultura que tenim se centra en terrenys planers, sense complicacions per accedir tot tipus de màquines que fan cada dia més coses en benefici del pagès que pot dedicar el temps a altres coses.
Tots aquest espais de muntanya òbviament han estat ocupats per jabalins, conills i altres animals que fins fa quatre dies estaven en un equilibri natural, però en les darreres dècades estan agafant força i ja no els fa por res ni ningú. Es poden presentar en qualsevol moment a la plaça del poble sense que res els pugui aturar. De mica en mica els que hem anat creant abandonant els cultius perquè ja no eren rendibles. Per altra banda, la nostra vida ja està programada en les 14 pagues i les vacances d’un mes. Una política que molts pagesos no poden aconseguir perquè es cobra i es paga segons el mercat. Això és una cosa que es pot anar controlant, però el problema és que els que obtenen dels productes de la terra són els mateixos que fa 20 anys i els despeses en maquinària, producte fitosanitaris s’ha multiplicat per 5, llavors la resposta natural és aquesta que molts prefereixen treballar en una gran superfície en un horari controlat qe no pas passar dies i dies sense poder descansar perquè hi ha feina que no pot esperar perquè, en la natura no hi ha feiners ni festius, la gràcia és que moltes coses poden esperar un dia o dos, cosa que molts cops no passa en el món dels pastors que és molt més fotut.
De mica en mica ens ho estem carregant tot, potser d’aquí uns anys haurem de comprar les bledes al preu que avui abonem per un llamàntol pescat a l’altra banda de la terra, però això és el que tenim.
Només cal veure la Bisbal del Penedès que viu allí la seva posició privilegiada amb la logística. Una feina que dóna feina mal pagada i poc segura a moltes persones que han trobat la combinació entre caseta a la urbanització i feina en aquestes nous com la solució actual a la seva vida actual, però esperem que algú no s’enamori d’un altre lloc i dins aquestes naus hem de guardar tancs de l’exèrcit espanyol que no saben que fer-ne.
Cada dia es més difícil salvar la nostra agricultura, però s’ha d’apostar per la producció de qualitat. Res de fer litres i litres de vi a qualsevol preu que després veurem més barato que un sifó en un supermercat de carretera. Hem de canviar el xip. No necessitem ni grans estudis ni tonteries d’aquestes sinó voluntat i ganes de fer les coses d’una altra manera perquè alguns ja ho han fet a casa nostra i van rutllant i cada dia van ampliant i saben que és el que s’ha de fer.
Doncs res que l'altre dia mirant el principi de la rua de carnaval veus el Knt i el nen amb la Míriam Buitrago ballant davant, més o menys, d'on estava el jurat. Mira la cosa està molt bé, han posat això que no te res a veure amb carnaval, però curiosament a la tele que és super objectiva comença la notícia del carnaval amb aquesta coreografia que no tenia res a veure amb el carnval. Enguany com s'han carregat el rei del carnaval i no podien sortir davant de tot guian les carrosses doncs han fet un apaño per mireu que bé que ho fem. A més al Knt és un amant dels barrets.
La Xatonada, seguint amb els barrets porten el Coyote Dax que ja està més amortitzat que el banc del mercat. A sant de què ve a dos de dos del migdia a fer ballar a la gent a la Rambla en una festa del xató. Tot molt trist. Posat a fer el primo millor que vingui el King Africa i faci de jurat que riuríem més que amb el Coyote y les seves ballarines, que segur que tot son noies. Doncs a tope de campanya i l'oposició encara ho deu estar estudiant tot plegat i fent informes perquè ho mirin les bases i etc etc.
3 hores i mig de carnaval al Vendrell amb 52 carrosses. Molta gent, molts decibels i molt de caliu. Massa llarga, la veritat. La gent a partir de dues hores marxa cap a casa perquè fa fred. Molt xula. Tornem a la normalitat. Molt rídicol el ball inicial davant més o menys el jurat amb escola de ball amb l'alcalde a primera fila i el robin per allí. Sobrava. El rei carnestoltes rip.