Durant una setmana he anat a visitar a una amiga de la infancia que ha escollit Londres per a viure. Feia anys que m'insistia perquè l'anès a visitar i al final he accedit. La veritat és que m'ha sorprès per diferents coses encara que la meva disposició abans del viatge no era molt positiva. Jo sempre he estat més partidari d'anar cap al sud. Però la veritat és que he canviat d'opinió. Primer perquè la gent és força civilitzada. Només cal anar al metro i veure com tothom és col·loca en fila india deixant pas per als qui van tard. Les ciutats són netes i estan ben cuidades. M'ha sorprés les poques mesures de seguretat de moltes cases aïllades que no tenen ni tanca, ni reixes ni alarma. Realment la justícia funciona o és que els seus propietaris dormen amb un fusell sota el llit perquè si això passa aquí seria una temptació als pistes.
El sistema de transport és molt puntual i quasi sempre va amb la puntualitat anglesa tradicional. Pel que fa al menjar hem provat coses noves que han resultat molt bones, encara que a vegades s'enyora el pernil, però per una setmana ho hem soportat molt bé perquè teniem bones alternatives.
Pel que fa als estrangers és una cosa normal. Suposo que d'aquí uns anys també serà normal aquí els que avui anomen nouvinguts s'integraran al teixit social com ho han fet a Anglaterra als llarg dels anys.
La construcció quasi és inapreciable. Es veuen poques grues en l'sky line. Segurament hi ha més grues al Baix Penedès que a tota Anglaterra. És una cosa normal no va al ritme frenètic que tenim aquí que durarà fins que duri i després ja veurem que passa.
La veritat és que la vida és molt cara. Una lliura equival a 1,5 euros i els preus són similars però en la versió més cara que pots trobar per aquí. Per exemple una botella de mig litre d'aigua 1,5 lliures que equial a unes 250 pessetes. Un sopar amb un xinès normal 50 lliures per a dues persones que correspon a unes 6.000 per cap. Però val la pena donar-hi un tomb encara que sigui amb un vol de baix cost. Potser d'aquí uns anys serem com ells, pero amb truita de patates.
4 comentaris:
Londres i anglaterra en general em fascinen. Aqells botiguetes tipus colmada són genials hi pots trobar tot de coses estrambòqtiues i sobretot la més gran varietta de xocolates cadbury's el món. és cert que viune sota un ordre que no esl impedeix ser alhora transgressors. El punky més punky pot ser la persona més educada del mon. Una cosa és ser transgressor i l'altre ser maleducat.
Londres té una cosa que és difícil d'explicar. No és una ciutat bonica, precisament. Si hi vas a l'hivern ja veuràs l'agradable que és el temps. Però té la gràcia de ser molt estimulant. Jo al final he acabat usant aquesta definició: estimulant. T'hi trobes a gust, sempre tens ganes de tornar-hi i no et cansa.
Tema dels preus. La fama de ciutat cara està justificada. Però hi ha moltes coses que es poden fer de franc. Visitar la major part de museus, magnífics, per exemple.
És més, alguns dels racons més seductors de Londres són absolutament gratuïts, perquè no estan conceptuats com a atracció turística. A mi fa anys que em tenen el cor robat els jardinets dels col·legis d'advocats, annexos a la Royal Court of Justice.
El menjar és car si et vols entaular com fem aquí. Però hi ha opcions més econòmiques i no tot és menjar-se el fish&chips a peu dret al carrer.
Una gran part d'aquesta sensació de queviures cars ve de la proliferació de botigues de conveniència. És el model que allà està funcionant.
Un exemple de cosa relativament barata: la roba. Pots comprar roba a preus raonabilíssims i no cal anar als mercadillos famosos. És més, els que som grossos, com tu o jo, podem trobar talles grans a preus de talla normal.
En resum, la vida allà no és barata i, en el nostre cas, hi influeix el diferencial de la moneda. Però Londres dóna de sí moltes alternatives a l'abast de qualsevol butxaca. És l'avantatge de ser una ciutat tan diversa.
I és més, quan viatges una mica te n'adones que per casa nostra les coses no són tan barates com ens pensem. No és que a fora hagin baixat preus. És que aquí els han pujat i encara no sabem ben bé perquè.
Miquel, una frase d'un anglès il·lustre del segle XVIII, Samuel Johson:
Una persona cansada de Londres és una persona cansada de la vida, perquè a Londres hi ha tot el que la vida pot oferir.
La va clavar.
Toni, tens tota la raó amb el tema Londres. És una de les capitals mundials com Jerusalem, Nova York, El Caire i altres que són alguna cosa més que una capital d'estat.
Publica un comentari a l'entrada