Per la restauracio de l'orgue del Vendrell

L’orgue de l’església del Vendrell no passa pels seus millors moments. El corc, la brutícia i altres elements provocats pel simple pas del temps l’han anat deixant mut de mica en mica. Actualment el repertori que es pot interpretar és força limitat. Els entesos diuen que ben aviat quedarà gairebé inutilitzable. Aquests mateixos coneixedors de l’instrument apunten que la seva posada en funcionament podria costar uns 80 milions de les antigues pessetes ( 480809,68 euros) perquè tingui la sonoritat que és inherent a les seves característiques.
Aquest és un dels elements emblemàtics del Vendrell que necessita una ràpida intervenció perquè pugui recuperar tot el seu esplendor. L’any 1998 va ser el torn de l’àngel del campanar que va decendre de la seva posició privilegiada per ser restaurat i tornat al seu pedestal per unes quantes dècades més per fer-li una nova posada a punt. Fa uns sis o set anys es va recuperar la cascada de la Rambla. Una peça modernista que el franquisme va substituir per un dels seus símbols al qual, també li va arribar la seva hora. Vil·la Casals també va recuperar el seu esplendor i d’una situació força greu ha passat a ser un dels punts cabdals de la nostra vila i comarca. Ara és el torn d’aquest orgue Barroc que Pau Casals va salvar les barbaritats d’alguns eixelebrats combatents que el volien liquidar com van fer amb la resta del temple en una època convulsa de la nostra historia recent.
L’aposta fàcil és que un conveni entre alguns dels seus protectors oficials com són l’Ajuntament, Diputació, Consell Comarcal, Generalitat i Estat se’n carreguin de sufragar les despeses de la seva restauració, però jo crec que al Vendrell hi ha una alta estima per aquest instrument tan entranyable i la societat també s’hi abocarà com ho ha fet amb altres iniciatives esmentades i aquelles que no han tingut tan de renom.
Una reforma que permetrà recuperar els concerts d’orgue a l’església que no fa gaires anys teníem la sort de veure en uns tríptics que ens permetien conèixer el so tan preuat d’aquest instrument tan proper a nosaltres. També continuant aportant les seves notes musicals en alguns oficis religiosos celebrats en aquesta església i en altres iniciatives culturals que s’hi porten a terme.
Em consta que algunes persones i associacions de la vila ja estan treballant per fer aquest projecte realitat. Em vull apuntar a aquesta iniciativa des de les pàgines del DIARI perquè m’agradaria que servís d’altaveu per concienciar a les persones perquè s’hi aboquin i pugui ser una realitat ben aviat. Encara que no s’ha inclòs dins la programació dels 700 anys de la parròquia, aquest seria un bon coronament per acabar aquest important celebració popular protagonitzada pels feligresos que han fet d’aquest temple la seva casa espiritual. La seva vinculació amb el mestre Casals, obre una immensa porta de possibilitats per donar-li a aquesta restauració un sentit més ampli i que arribi més enllà de les nostres fronteres a l’igual que el so del seu violoncel i de la seva lluita per la pau mundial que són admirats i reconeguts arreu del món.
Són molts els mètodes per recollir donatius per aquesta finalitat. Una proposta clara són concerts tan celebrats com el que va tenir lloc la passada Festa Major amb l’Oratori de l’Àngel Tobies escrit per la Carlota Baldrís i interpretat per l’elenc més represtantiu dels músics i cantaires de la vila.
No es pot oblidar una proposta original un xic arriscada, que ja s’ha fet amb altres iniciatives semblants i què en aquest cas podria tenir molt bona acollida. Buscar patrocinadors per a tots els tubs de l’orgue. Procurar que empreses, entitats i fins i tot particulars poguessin aportar una quantitat més o menys fixada de diners a canvi de tenir un tub sota la seva protecció. És un detall força simbòlic però té una traducció força assimilable a la realitat. A la fi i el cap, sempre pots dir que les notes que sorgeixen per aquell tub són una mica gràcies a la teva aportació.
Crec que el Vendrell no trigarà gaire a tirar aquest tema endavant i les notes que estan esperant a sortir del seu interior de fusta, aviat tornaran a sonar en aquest temple tan nostrat on molts hem viscut algunes de les escenes més transcendentals de les nostres vides i del nostre municipi en general. Aviat esperem escoltar els seus mots de satisfacció amagats en les notes d’un pentagrama.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 24 d'agost 2007