L’enllumenat nadalenc ja fa dies embelleix els nostres carrers i places. La música als carrers acompanyada per la lluentor de les bombetes de colors sembla que ens inciten a un consum sense fre en bona companyia de la nostra targeta de crèdit. Ja sabem que després ens trairà, però de moment la necessitem.
Nadal i Reis són les principals dates en què les famílies i els amics es regalen coses com a símbol d’amistat o amor o ambdues coses a la vegada. També el sorteig del 22 de desembre. La fortuna pot omplir les nostres butxaques per almenys deixar enllestida una bona part de la hipoteca. Entre l’IPC i l’Euribor cada dia els premis són en realitat més reduïts perquè la fortuna no s’escapa de les exigències del mercat. Sempre ens quedarà l’amic invisible d’aquell any.
Entre aquest va i bé de targetes de crèdit, diners en metàl·lic i fins i tot xecs, podem afirmar que encara conserven una de les tradicions més arrelades a casa nostra: el lot nadalenc. Una tradició en vies d’extinció, però encara hi ha moltes empreses públics i privats que ho practiquen d’una forma més o menys generosa.
L’inici de tota aquesta tradició l’hem de buscar quan l’amo del negoci tot i afegir uns quants calerons més als seus treballadors volia que aquests celebressin també el Nadal. Almenys que poguessin assaborir els típics complements de la dieta nadalenca mediterrània com són els turrons, els polvorons i les neules.
Amb aquest present gastronòmic, cap família no tenia excusa per no celebrar el Nadal almenys a taula i a l’hora dels postres. La vedella, el pollastre i els galets ja venien inclosos amb la bufanda de la nòmina d’aquell mes.
La societat amb el pas de temps es planteja nous reptes prou substanciosos. Perquè no regalem alguna cosa més que no sigui el de cada any?. En una família on treballaven més d’un dels seus membres i amb poca afició pel dols, tots aquests sucres envasats es podrien passar unes quantes setmanes en el racó d’un calaix fins que algú els llenci a les escombraries.
Les noves tendències ens van portar al proper esglaó. Es van afegint altres licors, conyacs i altres llaunes que es poden menjar durant qualsevol època de l’any i sempre queden bé. Els més selectes es van decantar pels pernils: uns de pota i els altres d’espatlla. Encara que si coneixem el pati, aquí hi ha una gran varietat on es pot triar i remenar a gust.
Tanta teca no és bona per la salut. Les dietes de mica en mica s’han anat imposant en la societat. Una bona panxa ja no és cap símbol de riquesa, sinó més aviat d’una economia poc saludable.
El tercer esglaó és quan a la cistella de Nadal, et pots trobar, unes tasses, uns gots, una necesser fins i tot un troley petit amb quatre rodetes que et permeti arribar amb el lot a casa teva. Molt lluny no aniràs perquè el pressupost és limitat, però almenys t’estalviaràs de portar el cotxe fins a les portes de la feina per carregar tot aquell embalum fins a casa.
Sempre abans del repartiment del lot hi ha rumors que corren per l’empresa a veure aquest any que hi haurà dins la capsa. De quina classe serà el pernil o el turró de Xixona serà tan dolent com l’any passat. Uns pocs dies abans del Naixement de Jesús se sap la solució. Jo sóc partidari de dues propostes ben diferenciades. Per una banda, recuperem la tradició amb una varietat ben triada de les menges típiques de Nadal.
En cas que vulguis tenir un detall especial et recomano que apostis per un bon pernil ben curat que anirà molt bé per anar tallant. No dic ja un d’aglà, Conec poques persones a les que no els agrada cap varietat. Si se serveix al buit queda excessivament higiènic i artificial , però jo crec que si es fa s’ha de fer bé com toca, incloent peülla del porc. Per potenciar el nostre comerç tots els ingredients han de ser de casa nostra.
Nadal i Reis són les principals dates en què les famílies i els amics es regalen coses com a símbol d’amistat o amor o ambdues coses a la vegada. També el sorteig del 22 de desembre. La fortuna pot omplir les nostres butxaques per almenys deixar enllestida una bona part de la hipoteca. Entre l’IPC i l’Euribor cada dia els premis són en realitat més reduïts perquè la fortuna no s’escapa de les exigències del mercat. Sempre ens quedarà l’amic invisible d’aquell any.
Entre aquest va i bé de targetes de crèdit, diners en metàl·lic i fins i tot xecs, podem afirmar que encara conserven una de les tradicions més arrelades a casa nostra: el lot nadalenc. Una tradició en vies d’extinció, però encara hi ha moltes empreses públics i privats que ho practiquen d’una forma més o menys generosa.
L’inici de tota aquesta tradició l’hem de buscar quan l’amo del negoci tot i afegir uns quants calerons més als seus treballadors volia que aquests celebressin també el Nadal. Almenys que poguessin assaborir els típics complements de la dieta nadalenca mediterrània com són els turrons, els polvorons i les neules.
Amb aquest present gastronòmic, cap família no tenia excusa per no celebrar el Nadal almenys a taula i a l’hora dels postres. La vedella, el pollastre i els galets ja venien inclosos amb la bufanda de la nòmina d’aquell mes.
La societat amb el pas de temps es planteja nous reptes prou substanciosos. Perquè no regalem alguna cosa més que no sigui el de cada any?. En una família on treballaven més d’un dels seus membres i amb poca afició pel dols, tots aquests sucres envasats es podrien passar unes quantes setmanes en el racó d’un calaix fins que algú els llenci a les escombraries.
Les noves tendències ens van portar al proper esglaó. Es van afegint altres licors, conyacs i altres llaunes que es poden menjar durant qualsevol època de l’any i sempre queden bé. Els més selectes es van decantar pels pernils: uns de pota i els altres d’espatlla. Encara que si coneixem el pati, aquí hi ha una gran varietat on es pot triar i remenar a gust.
Tanta teca no és bona per la salut. Les dietes de mica en mica s’han anat imposant en la societat. Una bona panxa ja no és cap símbol de riquesa, sinó més aviat d’una economia poc saludable.
El tercer esglaó és quan a la cistella de Nadal, et pots trobar, unes tasses, uns gots, una necesser fins i tot un troley petit amb quatre rodetes que et permeti arribar amb el lot a casa teva. Molt lluny no aniràs perquè el pressupost és limitat, però almenys t’estalviaràs de portar el cotxe fins a les portes de la feina per carregar tot aquell embalum fins a casa.
Sempre abans del repartiment del lot hi ha rumors que corren per l’empresa a veure aquest any que hi haurà dins la capsa. De quina classe serà el pernil o el turró de Xixona serà tan dolent com l’any passat. Uns pocs dies abans del Naixement de Jesús se sap la solució. Jo sóc partidari de dues propostes ben diferenciades. Per una banda, recuperem la tradició amb una varietat ben triada de les menges típiques de Nadal.
En cas que vulguis tenir un detall especial et recomano que apostis per un bon pernil ben curat que anirà molt bé per anar tallant. No dic ja un d’aglà, Conec poques persones a les que no els agrada cap varietat. Si se serveix al buit queda excessivament higiènic i artificial , però jo crec que si es fa s’ha de fer bé com toca, incloent peülla del porc. Per potenciar el nostre comerç tots els ingredients han de ser de casa nostra.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 21 de desembre del 2007
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada