Un merescut homenatge als pagesos

Una de les escultures públiques més populars de la comarca és la que s’aixeca al Passeig Marítim de Calafell en homenatge a una de les professions emblemàtiques d’aquesta localitat costanera. La pesca a l’igual que l’agricultura i en menor mesura el comerç han estat els puntals econòmics d’aquesta comarca. En els darrers anys, el Baix Penedès s’ha decantat decididament en vers la construcció. Una aposta que aviat ens deixarà veure els seus resultats després de la crisi immobiliària en què estem tots immersos. Un negoci que és molt ampli aplega sota el mateix objectiu de vendre pisos: fusters, venedors d’electrodomèstics, pintors, muntadors d’antenes de televisió, ferrers i un llarg etcètera. El descens del volum de negoci d’aquest important sector econòmic de la comarca ha d’anar lligat al ressorgiment d’altres alternatius perquè sinó és així en poc temps es pot produir una perillós creixement de l’índex de desocupació amb totes les seves conseqüències Prestar una cura especial a totes les classes menys afavorides del teixit social. Aquest estrat social pot caldo de conreu d’un focus de possibles tensions socials entre els diferents col·lectius i nacionalitats que configuren aquest nivell del teixit social comarcal baixpenedesenc. Per normal general, la majoria de persones que han arribat al mercat laboral des de fora de les nostres fronteres acostumen a ubicar-se en els zones més sensibles de la piràmide econòmica.
Deixant de banda aquest problema que mereix per la seva importància i transcendència un apartat propi, m’agradaria exposar un tema que tot s’apropa més a l’anecdòtic que a la substància ens demostra una consciència social que s’hauria de reconduir.
La comarca del Baix Penedès com tots sabeu està configurada per 14 municipis, pocs són els que avui en dia tenen l’honor de tenir un carrer o una plaça dedicada als pagesos. L’únic que em passa pel cap ara mateix és el carrer Pagesia Catalana del Vendrell i prop seu Rabassaires. Si m’equivoco, espero que algú em corregeixi, però crec que aquesta mancança és prou evident a tot el Baix Penedès tret de poques excepcions. Fa unes setmanes ha saltat a un segon pla de l’actualitat comarcal que a Calafell no saben o no volen col·locar una estàtua que ret un merescut homenatge a tots els pagesos del municipi. Un acte que vol salvar els greuges que per comparació existeixen amb els altres grans protagonistes de l’economia i història local al llarg dels segles.
Em considero un ferm partidari d’utilitzar el terme pagès perquè el mot agricultors sembla que estigui extret d’una enciclopèdia d’aquesta que et vénen en fascicles i amb una mica més d’empenta que la publicació “l’Abans” del Vendrell.
Els pagesos necessiten tenir un reconeixement a casa nostra. Reconec que donar un carrer tampoc representa un gran esforç, ni pot servir per reconèixer la seva tasca real en la nostra història, però crec que és un pas més perquè de mica en mica el pagès sigui reconegut per tot el que ha fet per la història de la comarca. Perquè sempre l’economia ha estat la base fonamental i la raó de molts moviments socials. Des de les guerres que ens ha enfrontat amb els nostres similars fins a les conquestes que avui sembla que ho fessin per sortir només en els llibres de l’ESO i el Batxillerat. L’economia ara i abans ha estat i és el motor de la societat.
Ara que els pagesos, i cada dia més, semblen els principals candidats per formar part d’un museu dels nou segle tant pels estris que utilitzaven com per la seva manera de viure allunyats de les comoditats de les grans urbs. Els nous pagesos ja els veiem d’una altra manera. Es passen la vida sobre el tractor com el camioner es guanya la vida anant amunt i avall amb el seu vehicle. La pagesia tradicional s’està perdent. La nova, de grans extensions, està més propera a un conductor que muntat en el seu tractor fa totes les feines de la vinya que no pas a la que tots tenim a la retina, tot i que encara algunes tasques s’hagin de fer a peu. El pas del temps obligarà a la mecanització de tots els seus representants al mateix temps que anirà absorbint els petits pagesos o simplement optaran per penjar l’aixada esperant la jubilació o una altra feina.
És un apunt sense cap transcendència que estem parlant si es posa una estàtua dedicada al pagès en un municipi de la comarca. Però aquí hi ha un altre elements que vull recalcar. Aquesta sempre ha estat una professió que ha merescut molt poca valoració de la societat. És ara quan acaben que es fan rostades i altres festes relacionades amb aquest món quan fins fa quatre dies estaven mig oblidades. Tenim carrers dedicats a artistes, polítics i poques professions més. Quants tenim dedicats a comerciants, pagesos i pescadors? Per què sempre els hem tingut a l’ombra del protagonisme. Reivindiquem els seus drets. D’un dels pilars de la nostra societat actual. M’agradaria que aquesta estàtua es poses ben aviat i altres municipis d’una manera o una altra també s’hi apuntessin. No cal esperar a tenir un dia internacional dedicat al pagès per posar-se a treballar. Potser el problema real és que la seva estètica no és acceptable per alguns i ningú ho diu?

Publicat el 14 de desembre del 2007 al Diari del Baix Penedès