Jack Nicholson i Morgan Freeman ens presenten un cant al carpe diem quan ja no hi ha gaires possibilitats de maniobra. És un film trist, però alegre perquè els protagonistes et transmeten alegria. No és res de l'altra món, però passes una bona estona i et dóna peu per riure i fins i tot plorar. No és de les millors, però tampoc et defrauda.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
2 comentaris:
gràcies miquel, em penso que aniré a veure aquesta peli, ja que Morgan freeman m´entusiasma.saluditos.
Jo tambè l'he vist i la recomeno, en Morgan Freeman fa un paperàs, i es menja al Nicolson, no es un "peliculon", però pases una bona estona.
Publica un comentari a l'entrada