Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dilluns, 26 de maig del 2008

Menjar sibarita, no per favor

L'altre dia vam anar amb l'Ajuntament a dinar en un camp de golf amb un menú servit per un restaurant amb servei de catéring de la Gornal. Hi havia dos plats a escollir. Una opció pel primer era trinxat de botifarra negre i de segon una varietat d'anec. Reconec que aquesta opció era la que portava més contingut perquè qui es va agafar canaló, crec que d'alguna cosa del mar, de primer i bacallà amb allioli devia berenar tot seguit perquè de xixa, ben poca. Trobo molt bé que existeixin aquests restaurants perquè tothom pot escollir el que vulgui, però en un dinar d'empresa crec que no és la millor opció. Això són menjars per persones d'alta volada que estan acostumats a les menges frugals, però quan arriben a casa ataquen els donuts per donar-li alguna alegria a l'estómac

4 comentaris:

Beatriz Durán ha dit...

Ja em van parlar dilluns sobre el famós caneló...

marta mercader ha dit...

miquel,

sempre crec que es bo innovar en les prospotes que es fan.I més si aquestes són un regal de l'empresa tampoc es tracta d'omplir la panxa del personal . Aquests dinars serveixen per reunir a tots els treballadors de la casa més que atipar el personal.
La nova cuina no atipa però inspira sensacions i diferents gustos . Es tracta de saborejar i tastar i no d'engolir.
Finalment, t'he de dir que tothom que va voler repetir ho va poder fer.

Què t'anava a dir ha dit...

Marta et comprenc. Trobo molt bé el tema de la nova cuina, però en un dinar d'empresa de caire popular no crec que sigui el millor. Jo encara vaig optar per l'opció més ampla, però alguns encara busquen el canaló dins la salsa o el bacallà que ni va dir res ni es va deixar veure. Els professionals que tombaven per allí si els haguessis vist tampoc no estaven a l'alçada de la nova cuina. La nova cuina és tot com tu molt bé dius i aquí li falta un bon tros.

Anònim ha dit...

Jo menys mal que faig dieta i ja em va estar bé perquè porto una agulla d'aquestes a la orella i em treu totalment la gana. Però a la meva taula van seduir a la cambrera perquè li portessin tots els postres que els hi quedaven, els que no estaven correctes de presència i tot... ja ja ja