Aquests dies he anat a fer caure olives. Cada dia feiem caure com a molt 100 quilos per persona, treballant molt i amb borrasses i sense vent i sense tombar gaire. Per cada 100 quilos et dóna 8 i escaig litres d'oli. La garrafa de cinc litres està sobre els 25 euros.Una persona li resultava uns 40 euros de jornal per anar a collir olives, però l'arbre s'ha de llaura, esporgar, sulfatar amb productes que cada dia són més cars. Realment resulta anar a fer caure olives? A quan s'hauria de vendre perquè no perdre diners? Jo crec que almenys a 10 euros el litre. Una animalada, d'acord, però el camp català això no ho pot aguantar. El vi a preu de sifon i l'oli no guanyes ni per anar-lo a collir. Doncs fem un pensament o fins quan podrem aguantar tot això. Les subvencions ja no resolen res.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
2 comentaris:
Jo crec que hem de fer com els italians, que són una fenicis: ells saben vendre l'oli. El venen caríssim a mercats internacionals com l'estadounidenc. Lo bo és que els italians ens compren l'oli als catalans (per la seva qualitat) i l'embotellen amb les seves marques.
Ara això no és així, no sabem vendre prou bé el nostre oli (només tenim una multinacional, la Borges de Tàrrega).
Sense ser un expert, diria que aquí ens falta màrketting i obrir-nos a nous mercats. Si no som capaços de guanyar quotes de mercat amb la qualitat reconeguda del nostre oli, i en el fons ser competitius en la producció d'oli, tot continuarà com sempre.
Si aneu a Londres, per posar un cas, aconsello que entreu a un parell o tres de supermercats, per veure com es ven el cava a l'exterior. A preu de tetrabrik de sangria. O compartint prestatge amb pseudovins escumosos que poden posar-li al cotxe si ens quedem sense benzina. I això que d'un any o dos cap aquí la cosa s'ha resituat bastant i ja no et sents tan ofès com a persona orgullosa dels productes de qualitat que produeix el seu país, tot i que Déu n'hi do. Ens venem fatal i l'exemple aquest de l'oli català venut com si fos italià no pot ser més il·lustratiu.
Publica un comentari a l'entrada