He escoltat algunes veus que s’atrevien a posar en entredit l’existència verídica dels Reis Mags d’Orient que el passat dilluns ens varen visitar. Només cal llençar aquesta pregunta als petits i grans de la comarca, com bona part de la resta del món, que van tenir l’honor de veure en directe o almenys per la petita pantalla com aquests monarques de terres llunyanes ens visitaven i repartien a tort i a dret joguines barrejades amb alegries, caramels i somriures. Aquests tres personatges són l’encarnació de les il·lusions de moltes persones que un dia van decidir estudiar fort per trobar un bon lloc de treball, preparats amb una formació i un ampli bagatge i adaptat a les noves tecnologies. També ho són dels projectes d’aquells que es van decantar per passar un grapat d’hores de la seva vida en un taller per aprendre un ofici per més tard poder desenvolupar-ho segons els seus projectes. Els Reis també van arribar a existir en forma de vendes, de resultats positius, clients i altres sinònims per aquells emprenedors que un bon dia es van plantejar obrir un negoci per oferir un producte o uns serveis. Allí van posar els seus estalvis, van destinar una bona part també dels seus ingressos del futur, també hi van dipositar les seves idees més creatives. Tot això era com una carta al Reis a llarg termini, un tempteig a la sort incerta i cabuda que té uns comportaments molts cops incerts i de difícil comprensió.
Els Reis Mags estaven en aquell xec i aquell pagaré que tot i que la situació no es veia gaire galdosa podia arribar a solucionar alguna cosa, simplement fer més lleugera la càrrega financera. També hem de tenir en compte la seva omnipresència en aquestes inversions ràpides que qui més qui menys ho ha fet a través de la Borsa. O en un altre vessant més atzarós: invertir en alguna de les loteries o apostes que ens ofereix l’Estat o Catalunya.
Encara que quan vàrem abandonar la innocència infantil, algú ens va voler treure del cap aquests personatges amb els seus camarlencs, patges, camells i camions. La veritat és que els Reis existeixen encara que tenen moltes formes amb una versatilitat impressionant. Malament aniríem si ens haguéssim cregut fermament que els Reis eren els nostres pares, parents i amics. No haguéssim obert les nostres portes ni a la il·lusió ni a les esperances. La nostra existència hagués estat molt avorrida sense espai per a la il·lusió.
No només nosaltres persones mundanes creiem en aquests éssers fantàstics vinguts del llunyà Orient. Els polítics quan fan el pressupost municipal també confien en que al cap de l’any tots aquells números arribin a quadrar i que l’apartat de pèrdues tingui un bon comportament i no faci moviments sospitosos que s’hauran de compensar amb partides d’un altre cantó. Els Reis Mags també són força populars a tots aquells que s’encarreguen de vetllar per la nostra seguretat ciutadana i en la seva cara més popular, la sinistralitat. Aquí trobem una variant dels destinataris dels nostres somnis. Segons la seva teoria, com més policia hi hagi pels carrers més segurs estarem i segurament menys accidents figuraran en les estadístiques que de tant en tant ens ofereixen els mitjans de comunicació. Ens volen vendre la policia com àngels de la guarda ben pagats amb una llibreta de fulls de color inclòs que ens aconsella educadament i a base de sancions del que hem de fer i ens fa olvidar el que no podem fer.
Necessitem uns Reis per tirar endavant, per superar els nostres reptes, encara que després a l’aixecar-te al matí següent vegis que només t’han portat carbó i precisament no de l’ensucrat. Uns Reis que ens portin tot allò que nosaltres no podem comprar amb calers o almenys no depèn de la nostra butxaca sinó que d’altres persones o entitats que tenim al nostre costat. Encara que cada dia podem comprar més coses fins i tot aviat podrem anar a la lluna i tocar-la amb les pròpies mans enfundades en uns guants galàctics. Els Reis sempre han d’existir i sinó els hauríem d’inventar. En el llenguatge políticament correcte encara no s’ha inventat la versió femenina perquè la majoria dels protagonistes de la sort estan relacionats amb el gènere masculí, des del Pare Noel, fins als Reis passant pel tronc del tió.
Els Reis Mags estaven en aquell xec i aquell pagaré que tot i que la situació no es veia gaire galdosa podia arribar a solucionar alguna cosa, simplement fer més lleugera la càrrega financera. També hem de tenir en compte la seva omnipresència en aquestes inversions ràpides que qui més qui menys ho ha fet a través de la Borsa. O en un altre vessant més atzarós: invertir en alguna de les loteries o apostes que ens ofereix l’Estat o Catalunya.
Encara que quan vàrem abandonar la innocència infantil, algú ens va voler treure del cap aquests personatges amb els seus camarlencs, patges, camells i camions. La veritat és que els Reis existeixen encara que tenen moltes formes amb una versatilitat impressionant. Malament aniríem si ens haguéssim cregut fermament que els Reis eren els nostres pares, parents i amics. No haguéssim obert les nostres portes ni a la il·lusió ni a les esperances. La nostra existència hagués estat molt avorrida sense espai per a la il·lusió.
No només nosaltres persones mundanes creiem en aquests éssers fantàstics vinguts del llunyà Orient. Els polítics quan fan el pressupost municipal també confien en que al cap de l’any tots aquells números arribin a quadrar i que l’apartat de pèrdues tingui un bon comportament i no faci moviments sospitosos que s’hauran de compensar amb partides d’un altre cantó. Els Reis Mags també són força populars a tots aquells que s’encarreguen de vetllar per la nostra seguretat ciutadana i en la seva cara més popular, la sinistralitat. Aquí trobem una variant dels destinataris dels nostres somnis. Segons la seva teoria, com més policia hi hagi pels carrers més segurs estarem i segurament menys accidents figuraran en les estadístiques que de tant en tant ens ofereixen els mitjans de comunicació. Ens volen vendre la policia com àngels de la guarda ben pagats amb una llibreta de fulls de color inclòs que ens aconsella educadament i a base de sancions del que hem de fer i ens fa olvidar el que no podem fer.
Necessitem uns Reis per tirar endavant, per superar els nostres reptes, encara que després a l’aixecar-te al matí següent vegis que només t’han portat carbó i precisament no de l’ensucrat. Uns Reis que ens portin tot allò que nosaltres no podem comprar amb calers o almenys no depèn de la nostra butxaca sinó que d’altres persones o entitats que tenim al nostre costat. Encara que cada dia podem comprar més coses fins i tot aviat podrem anar a la lluna i tocar-la amb les pròpies mans enfundades en uns guants galàctics. Els Reis sempre han d’existir i sinó els hauríem d’inventar. En el llenguatge políticament correcte encara no s’ha inventat la versió femenina perquè la majoria dels protagonistes de la sort estan relacionats amb el gènere masculí, des del Pare Noel, fins als Reis passant pel tronc del tió.
Publicat el dia 9/1/2009 al Diari del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada