Ens hem situat de cop i volta en les escales de la pujada del gener i ja fa unes poques setmanes que ens visiten les esperades rebaixes. És el moment esperat per comprar tot allò interessant que vàrem vetllar a les botigues a un preu més assequible a les nostres butxaques. La meteorologia benèvola d’altres anys ens permetia prescindir d’aquesta roba d’abric fins que el dia de Reis ja hagués passat, però enguany hem viscut uns dies de Nadal molts durs pel que fa als baixos registres del termòmetre. Per tot això, la gent que ha volgut esperar a les rebaixes per abrigar-se millor ho ha tingut una mica difícil i ha hagut de recórrer a alternatives més o menys provisionals.
Alguns parents propers a l’excusa reina del mes de gener ja s’han deixat veure a la comarca, en especial a Calafell. Municipi on al voltant del pont de la Puríssima Constitució, la majoria de comerços de la platja es van apuntar a una interessant iniciativa on els protagonistes eren els descomptes que són els germans petits de les rebaixes. Una molt bona proposta en uns dies adequats on la gent ja comença a comprar per festes.
La conclusió de les meves passejades pel Vendrell pel que fa al comerç i en aquestes dates no ha estat molt positiu, la veritat. No sé si he anat per carrers i hores equivocades, però no he vist el caliu d’altres anys no gaire llunyans. Tot i la meva espontaneïtat vaig poder gaudir d’una de les meravelles que ens han programat per aquestes dates com eren les nevades artificials. Evidentment no vaig quedar ni garratibat, ni cor pres ni esmaperdut, ni meravellat davant d’aquesta “original” iniciativa del Centre d’això i Turisme Més aviat, em va deixar indiferent i mirant les cares de la gent per si algú discrepava de la meva primera impressió inicial. El resultat, en el meu cas, de la reacció popular no s’allunyava gaire, a grans trets, de la meva visió personal que se situava entre el signe d’interrogant i la tecla d’”Escape” de l’ordinador.
A partir d’aquí començarem un nou any amb les seves esperances i els seus resultats reals que molt poques vegades coincideixen amb les prescripcions i esperances inicials. Tornarem a apostar pel turisme perquè ens torni a treure un cop més les castanyes del foc de la nostra economia molt malmesa per la crisi del totxo. És molt trist que una bona part de les persones preparades s’hagin de buscar les castanyes lluny de casa perquè l’oferta laboral que tenim per aquí a la comarca no és gaire galdosa. Un dels fenòmens que encara no s’ha reflectit a la nostra comarca i que crec que amb el temps anirà prenent peu és el sorgiment de nous serveis sanitaris en diferents especialitats, fruit de tenir en el nostre territori un hospital amb denominació controvertida.Els professionals sanitaris d’aquest sector que desenvolupen la seva tasca a l’hospital comarcal amb aquestes iniciativa tindrien l’oportunitat de millorar els seus recursos econòmics a l’hora que es milloren les prestacions sanitàries comarcals encara que sigui a nivell privat. La cosa pública tot i que amb la llei de la dependència ens volen vendre que estem davant d’un quart pilar de la societat del benestar. La veritat és que potser cada dia trontolli amb més força tot aquest temple del benestar que vetlla per la nostra persona a títol individual i col·lectiu, encara que l’Estat intenta sostenir aquest règim cada dia amb menys força, aquest també ens aconsella que ens busquem la vida perquè les garanties socials cada dia són inferiors i creix el nombre de persones que han de tenir accés a aquestes ajudes socials per molt motius. Ara tenim un IPC per sota de molts anys anteriors. Esperem que es mantingui perquè a partir d’ara ja veureu com tot comença a pujar perquè el descens que s’ha produït en els combustibles no és gaire normal i crec que en els propers mesos cada cosa se situarà en el seu lloc. Només tindrem rebaixats els nostres salaris, com acostuma a passar.
Alguns parents propers a l’excusa reina del mes de gener ja s’han deixat veure a la comarca, en especial a Calafell. Municipi on al voltant del pont de la Puríssima Constitució, la majoria de comerços de la platja es van apuntar a una interessant iniciativa on els protagonistes eren els descomptes que són els germans petits de les rebaixes. Una molt bona proposta en uns dies adequats on la gent ja comença a comprar per festes.
La conclusió de les meves passejades pel Vendrell pel que fa al comerç i en aquestes dates no ha estat molt positiu, la veritat. No sé si he anat per carrers i hores equivocades, però no he vist el caliu d’altres anys no gaire llunyans. Tot i la meva espontaneïtat vaig poder gaudir d’una de les meravelles que ens han programat per aquestes dates com eren les nevades artificials. Evidentment no vaig quedar ni garratibat, ni cor pres ni esmaperdut, ni meravellat davant d’aquesta “original” iniciativa del Centre d’això i Turisme Més aviat, em va deixar indiferent i mirant les cares de la gent per si algú discrepava de la meva primera impressió inicial. El resultat, en el meu cas, de la reacció popular no s’allunyava gaire, a grans trets, de la meva visió personal que se situava entre el signe d’interrogant i la tecla d’”Escape” de l’ordinador.
A partir d’aquí començarem un nou any amb les seves esperances i els seus resultats reals que molt poques vegades coincideixen amb les prescripcions i esperances inicials. Tornarem a apostar pel turisme perquè ens torni a treure un cop més les castanyes del foc de la nostra economia molt malmesa per la crisi del totxo. És molt trist que una bona part de les persones preparades s’hagin de buscar les castanyes lluny de casa perquè l’oferta laboral que tenim per aquí a la comarca no és gaire galdosa. Un dels fenòmens que encara no s’ha reflectit a la nostra comarca i que crec que amb el temps anirà prenent peu és el sorgiment de nous serveis sanitaris en diferents especialitats, fruit de tenir en el nostre territori un hospital amb denominació controvertida.Els professionals sanitaris d’aquest sector que desenvolupen la seva tasca a l’hospital comarcal amb aquestes iniciativa tindrien l’oportunitat de millorar els seus recursos econòmics a l’hora que es milloren les prestacions sanitàries comarcals encara que sigui a nivell privat. La cosa pública tot i que amb la llei de la dependència ens volen vendre que estem davant d’un quart pilar de la societat del benestar. La veritat és que potser cada dia trontolli amb més força tot aquest temple del benestar que vetlla per la nostra persona a títol individual i col·lectiu, encara que l’Estat intenta sostenir aquest règim cada dia amb menys força, aquest també ens aconsella que ens busquem la vida perquè les garanties socials cada dia són inferiors i creix el nombre de persones que han de tenir accés a aquestes ajudes socials per molt motius. Ara tenim un IPC per sota de molts anys anteriors. Esperem que es mantingui perquè a partir d’ara ja veureu com tot comença a pujar perquè el descens que s’ha produït en els combustibles no és gaire normal i crec que en els propers mesos cada cosa se situarà en el seu lloc. Només tindrem rebaixats els nostres salaris, com acostuma a passar.
Publicat al Diari del Baix Penedès el 16 de gener del 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada