Els Pastorets del Vendrell en el seu històric itinerari pels teatres del Vendrell enguany és la segona temporada, esperem que l’última, que recauen en el local del Casal Familiar del carrer Sant Magí. La novetat d’enguany recau en la nova versió que interpreten els actors vendrellencs. Aquest cop és el torn de l’obra de Josep Maria Folch i Torres amb els seus personatges característics: Lluquet, Rovelló i el tartamut Jeremies que és un dels punts còmics de l’obra amb el seu personatge de pastor amb greus problemes de dicció. La representació dura dues hores exactes sense cap mena d’interrupció. No és fa gens pesada i s’aguanta bé en aquelles butaques de l’històric edifici del Casal Familiar.
Els personatges ho fan molt bé des del diabòlic Satanàs fins a Josep i Maria amb el seu nadó. Està molt ben trobat aquest personatge de Llúcifer que li dóna un aire de dimoni desafortunat que aixeca força somriures entre els assistents, Li saben donar el seu toc personal amb algunes referències a llocs i establiments emblemàtics del Vendrell. Cosa que indubtablement fa gràcia al públic assistent. Tampoc hi falten alguna referència a la situació exterior com Guantánamo i el problema de l’atur. La gràcia d’aquesta nova versió i l’adaptació que se li ha dona és que connecta molt més amb el públic. Encara que no tingui ni els efectes especials, ni els decorats, ni els ginys mecànics que es podia veure a la Lira, aquí tot és molt més proper i familiar. Són dues propostes ben diferents que per les circumstàncies ha anat molt bé d’aprofitar aquest nou marc per provar amb aquesta versió tan nostrada dels Pastorets. Demostra un cop més que l’important no és el pressupost sinó l’entusiasme dels actors amb una text que es deixi portar i que doni joc interpretatiu. Els personatges pujant i baixant de l’escenari és una altre sistema molt útil que dóna més proximitat entre actors i públic en general.
Feia un parells d’anys o tres que no anava als Pastorets i he pogut que juntament amb alguns històrics d’aquest muntatge com l’Alfons Vigo i el Carles Guasch, Enric Batlle entre altres, hi ha una nova cantera de gent jove que puja amb força com el mediàtic de la televisió local Pere Sallent que ens presenta un Jeremies molt autèntic, especialment amb les picors localitzades en un lloc molt delicat.
Només queda un únic dia de representació, hi ha uns 1.200 socis als Pastorets. La sala té una capacitat de 350 localitats comptant platea, amfiteatre i llotja. Aquest any només fan tres representacions. Valtres mateixos heu de fer els comptes. Si els voleu veure encara aquest any no espereu al darrer moment per aconseguir les vostres localitats que us podeu portar una sorpresa
Els personatges ho fan molt bé des del diabòlic Satanàs fins a Josep i Maria amb el seu nadó. Està molt ben trobat aquest personatge de Llúcifer que li dóna un aire de dimoni desafortunat que aixeca força somriures entre els assistents, Li saben donar el seu toc personal amb algunes referències a llocs i establiments emblemàtics del Vendrell. Cosa que indubtablement fa gràcia al públic assistent. Tampoc hi falten alguna referència a la situació exterior com Guantánamo i el problema de l’atur. La gràcia d’aquesta nova versió i l’adaptació que se li ha dona és que connecta molt més amb el públic. Encara que no tingui ni els efectes especials, ni els decorats, ni els ginys mecànics que es podia veure a la Lira, aquí tot és molt més proper i familiar. Són dues propostes ben diferents que per les circumstàncies ha anat molt bé d’aprofitar aquest nou marc per provar amb aquesta versió tan nostrada dels Pastorets. Demostra un cop més que l’important no és el pressupost sinó l’entusiasme dels actors amb una text que es deixi portar i que doni joc interpretatiu. Els personatges pujant i baixant de l’escenari és una altre sistema molt útil que dóna més proximitat entre actors i públic en general.
Feia un parells d’anys o tres que no anava als Pastorets i he pogut que juntament amb alguns històrics d’aquest muntatge com l’Alfons Vigo i el Carles Guasch, Enric Batlle entre altres, hi ha una nova cantera de gent jove que puja amb força com el mediàtic de la televisió local Pere Sallent que ens presenta un Jeremies molt autèntic, especialment amb les picors localitzades en un lloc molt delicat.
Només queda un únic dia de representació, hi ha uns 1.200 socis als Pastorets. La sala té una capacitat de 350 localitats comptant platea, amfiteatre i llotja. Aquest any només fan tres representacions. Valtres mateixos heu de fer els comptes. Si els voleu veure encara aquest any no espereu al darrer moment per aconseguir les vostres localitats que us podeu portar una sorpresa
Publicat el 30 de gener del 2009 al Diari del Baix Penedès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada