El Casal Familiar del Casal Sant Magí està vivint una bona època. Han entrat nova gent amb ganes de fer coses i de fer-lo servir com a centre i plataforma cultural que s’ha ofert als grups que vulguin posar en escena els seus muntatges teatrals. El passat dissabte dia 12 va ser el torn del grup de teatre de l’Associació d’Arts i Cultura de Coma-ruga que es van atrevir amb una obra difícil amb un títol que no deixa indiferent “Monólogos de la vagina”. 10 actrius, la gran majoria a partir dels 55 anys van posar sobre l’escenari aquesta obra reivindicativa d’aquesta part fonamental de la sexualitat femenina. La platea rondava els tres quarts d’entrada, la veritat que no estava gens malament la resposta de públic que va tenir.
Les intèrprets van ser Alba González, Berta Vecín, Laura Montequi, Maria Guerrero, Mercedes Garzón, Pilar Hernández, Pili Plasín, Raquel Bartolomé, Regina Gordián i Roser Camús. La tasca realitzada per la seva directora Sílvia Basseda un cop més és digne d’elogi perquè ha fet un gran treball amb totes elles. L’essència està garantida. Hi va haver algun petit moment de confusió i nervis a l’hora d’entrar, però això no és res amb el bon paper global que van realitzar sobre l’escenari. La gràcia que cada actriu li va donar el seu toc personal i propi, cosa que va donar més qualitat i varietat al muntatge. El repte no era gens fàcil. Espero que pugui arribar a altres llocs perquè és una obra molt diferent a la resta de les que estem acostumats a veure. Parla d’un tema que encara és una mica tabú a la nostra societat i no és rebut per part del públic amb la naturalitat que es mereix. Si altres grups voleu estrenar les vostres propostes ja sabeu on teniu el vostre lloc.
Article publicat al Baix Penedès el dia 18 de març del 2011
Les intèrprets van ser Alba González, Berta Vecín, Laura Montequi, Maria Guerrero, Mercedes Garzón, Pilar Hernández, Pili Plasín, Raquel Bartolomé, Regina Gordián i Roser Camús. La tasca realitzada per la seva directora Sílvia Basseda un cop més és digne d’elogi perquè ha fet un gran treball amb totes elles. L’essència està garantida. Hi va haver algun petit moment de confusió i nervis a l’hora d’entrar, però això no és res amb el bon paper global que van realitzar sobre l’escenari. La gràcia que cada actriu li va donar el seu toc personal i propi, cosa que va donar més qualitat i varietat al muntatge. El repte no era gens fàcil. Espero que pugui arribar a altres llocs perquè és una obra molt diferent a la resta de les que estem acostumats a veure. Parla d’un tema que encara és una mica tabú a la nostra societat i no és rebut per part del públic amb la naturalitat que es mereix. Si altres grups voleu estrenar les vostres propostes ja sabeu on teniu el vostre lloc.
Article publicat al Baix Penedès el dia 18 de març del 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada