Al face de tant en tant vas sembrant temes que alguns d'ells agafen una empenta inusual. Avui és el tema de la sanitat pública. Jo ahir divendres vaig demanar hora pel mateix dia per la meva doctora de capçalera i me la van donar pel 4 o 5 de novembre per un mal de coll. Evidentment quan tingui hora ja estaré curat o ja hauré anat a urgències. No és normal que triguin tant. Ja fa anys que el Vendrell reclama un nou CAP, inclús abans de les darreres eleccions es va posar una primera pedra d'una segona pedra que encara no ha arribat i ja fa un any i mig. Diuen que no anem als hospitals perquè els saturem, evidentment que això ho entenc, però clar sinó posen metges al CAP haurem d'anar a l'hospital a passar unes quantes hores esperant que receptin unes pastilles. Ells ens miraran amb mala cara, però clar sinó arreglen aquest desgavell per manca de facultatius i ara que vénen els freds podem trobar situacions molt kafkianas. Les campanyes electorals durant un any, però no s'han de fer davant un micro i amb els teus lloant el candidat sinó a peu de carrer demostrat que algú es preocupa pel ciutadà anònim.
Sempre endavant
Sempre la mirada amuny
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada