A la vida arribes a un moment que et permets fer coses perquè t'agraden i perquè vols. Ja no és un tema de currículum o complir amb una norma social. Enguany tocava estudiar música. Jo de petit volia estudiar música i anar amb una orquestra tocant l'orgue. Doncs als meus 40 i pocs m'he apuntat a música i per horari m'anava millor l'Escola de Música. Allí m'he trobat amb quatre senyores i un servidor. Una ho va deixar al cap de poc i ens hem quedat amb tres senyores i un servidor. L'edat de les meves compis correspon a les mateixes inquietuts que jo per aprendre una cosa nova per gust i per plaer. Les classes són genial perquè més que aprendre música, que també ho fem, fem una mena de teràpia de grup amb la música com a excusa. Les classes són una hora de felicitat i alegria garantida mentre aprenem el secret de les notes. Tot un plaer gaudir d'aquests moments. Tot això davant la direcció de l'atenta mira de la profe que ha sabut donar el punt a la classe i sense perdre l'esperit docent ens endinsa en el món fantàstic de la música. Una gran sort tenir unes companyes genials sota la batuta d'una directora molt agradable i eficient que en tot moment està amb nosaltres participant d'aquest ambient encomiable ( paraula culta, però ara no tenia cap sinònim a mà). Espero seguir esperant amb candeletes aquesta hora de música.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada