A la vida arribes a un moment que et permets fer coses perquè t'agraden i perquè vols. Ja no és un tema de currículum o complir amb una norma social. Enguany tocava estudiar música. Jo de petit volia estudiar música i anar amb una orquestra tocant l'orgue. Doncs als meus 40 i pocs m'he apuntat a música i per horari m'anava millor l'Escola de Música. Allí m'he trobat amb quatre senyores i un servidor. Una ho va deixar al cap de poc i ens hem quedat amb tres senyores i un servidor. L'edat de les meves compis correspon a les mateixes inquietuts que jo per aprendre una cosa nova per gust i per plaer. Les classes són genial perquè més que aprendre música, que també ho fem, fem una mena de teràpia de grup amb la música com a excusa. Les classes són una hora de felicitat i alegria garantida mentre aprenem el secret de les notes. Tot un plaer gaudir d'aquests moments. Tot això davant la direcció de l'atenta mira de la profe que ha sabut donar el punt a la classe i sense perdre l'esperit docent ens endinsa en el món fantàstic de la música. Una gran sort tenir unes companyes genials sota la batuta d'una directora molt agradable i eficient que en tot moment està amb nosaltres participant d'aquest ambient encomiable ( paraula culta, però ara no tenia cap sinònim a mà). Espero seguir esperant amb candeletes aquesta hora de música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada