Estem tornant a la vida dels nostres avis. La carmanyola cada dia té més usuaris. Això de reciclar de mica en mica ho estem introduint dins els nostres hàbits diaris. Cada dia hi ha més gent interessada en l'agricultura ecològica. El transport cada dia és més car i la gent és mou més a peu o en bicicleta. De mica en mica estem tornant enrera. L'ensenyament i la sanitat cada dia que passa dóna un pas enrera per manca de pressupost. Ja veurem si ben aviat totes les cases tindran llar de foc perquè es pugui escalfar i no com ara que depenem del gas. Temps al temps.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
1 comentari:
Avui m'han explicat un cas de metge de capçalera que s'ha de portar la grapadora, bolígrafs, tinta per la impressora de casa seva perquè fa dos mesos que per material d'oficina no hi ha diners. Quina vergonya, això és la catalunya positiva dels nostres polítics, i mentrestant a omplir d'inútils polítics consells comarcals i diputacions. Si miras això beneit jane o martí carnicer quan no sapigueu a on jubilar els compis podeu obrir delegacions vendrellenques arreu del país, amb secretaria, responsable de fotocòpies i xòfer, quina vergonya de polítics que no han doblegat mai l'esquena
Publica un comentari a l'entrada