Engego la televisió i em quedo
bocabadat al sofà mirant les notícies del nou canal baixpenedesenc. Obren els
informatius amb una nova franquícia que s’ha establert a la Rambla de Sant
Salvador. Un ampli passeig atapeït de conegudes marques que dóna vida a aquest
anhelat espai entre el Vendrell i els seus barris marítims. Un lloc que durant
molts anys havia estat al servei de l’agricultura i que havia dividit al
Vendrell en dues identitats ben diferenciades entre el nucli i la platja. Els
joves de la localitat ja no han d’anar ni a Calafell, ni a Tarragona o Barcelona
per gaudir d’una variada oferta d’oci i comercial. Més aviat són els del
Penedès qui ens visiten per aprofitar les oportunitats d’aquest espai d’oci, un
fet fins fa poc inimaginable al Vendrell.
Ara és el torn del nostre estimat born convertit ara en nou museu de la
localitat on es pot admirar alguns dels nostres oficis més nostrats, com
l’agricultura i la terrissa, entre altres. No hi falta un petit espai dedicat
al món de la pesca tradicional per recordar els nostres avis que s’havien
guanyat la vida damunt una barqueta cercant el que amaguen els nostres mars.
S’havien fet moltes campanyes per intentar donar vida a aquest epicentre del
comerç tradicional, però els nous supermercats van anar ensorrant de mica en
mica el poc negoci que li restava. No té res a veure amb el nou punt de trobada
de la localitat. El turisme termal ens visita en el popular balneari del
Tabaris que dóna el tracte que es mereix a la riquesa d’aigües
minero-medicinals que tanta estima tenien en el popular riuet de Coma-ruga, ara
adquirit per una important cadena hotelera xinesa.
Les persones amb més nivell que gaudeixen d’aquest espai de salut i natura,
per les nits s’allotgen al nou hotel Coma-ruga que aprofita l’antiga estructura
del teatre Brisamar per acollir a tots els visitants que volen compartir la
nostra nova realitat, principalment xinesos. Només cal veure la premsa digital per la munió d’anuncis buscant,
cambrers i hostesses xineses per cobrir l’àmplia demanda de la costa.
Un municipi que està acostumat a rebre milers de visitants amb el seu
recinte firal que acull mostres multisectorials de tot tipus. La més popular
arreu és la mostra d’ett’s que omple el
municipi de gent d’arreu en aquesta singular fira que poc a poc es va
consolidant al municipi. Algun emprenedor va saber treure partida als elevats
nivells d’atur de la localitat.. Una altra de les exposicions de gran èxit van
ser els tallers de cupcakes.
La popular Rambla del Vendrell s’ha convertit en un gran pàrquing que és el
lloc ideal per estacionar els vehicles dels qui visiten els importants museus del centre de la vila. El més
destacat és el d’Àngel Guimerà amb el seu auditori per a 400 persones i escaig
que serveix d’espai d’assaig a l’elenc local.
La casa nadiua de Pau Casals ha ampliat la seva superfície amb la
integració dels locals veïns. Un conjunt cultural que permet veure filmacions
dels vendrellencs més universals. Els darrers fitxatges amb una gran curiositat
per part dels seus convilatans han estat Pau Padró i Jan Fusté. Dos personatges
durant molts anys havien passat per alt als seus veïns. Des d’allí, Pau Casals
hagués pogut veure com l’escola de
música que porta el seu nom s’ha traslladat a la zona del Tancat del Galan.
L’espai anterior havia quedat massa reduït. En moments claus del dia provocava
greus problemes circulatoris en un nucli cada dia més curull de establiments
regentats per orientals. El consistori va decidir aprofitar l’estructura bàsica
per destinar-la un espai per la gent
gran amb un important servei de catèring que dóna servei a molts avis de la
localitat. En les aules s’han habilitat menjadors a preus molt econòmics.
La Riera de la Bisbal ja fa dies que està coberta. Ara tenim un ampli
passeig que molts vendrellencs aprofiten per portar els seus gossos. En un racó
s’ha habilitat una pista d’Skate per als joves de la localitat.
Les notícies també anuncien que les noves instal·lacions de Càritas
municipal aniran abans hi havia el pàrquing del carrer Colom. Una part
important d’aquest servei ha passat a una empresa privada que amb els diners
recollits per la venda de la roba i altres serveis realitza tasques socials. La
botiga de roba i estris de segona mà augmenta en un 10% cada any la seva
facturació. Les persones que cerquen feina ja fa anys que no van a l’atur sinó
que prefereixen fer cua davant alguna de les ett’s que van proliferant pel
municipi. De cop hi volta veig la dona del temps a la pantalla del televisor.
Per cert, avui el donen en directe des del nou centre de la cultiu de
xampinyons que tothom recorda per les seves formes. Abans hi havia l’antiga
piscina del patronat municipal que al tancar-la, ben aviat va ser adquirida per
una important cadena alimentària que hi va ubicar un centre de conreu de cultiu
ecològic. Estem davant d’un municipi en constant canvi on els trens encara
paren cada hora i les autopistes són de peatge. Hi ha essències que no es poden
perdre. Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'Eixdiari a partir del 28/2/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada