Jo a la pantera rosa no la recordo ni per les seves pelis, ni aventures. Jo la recordo per la música d'Enri Manzini i també va triomfar en el meu passat pels pastelitos que portaven el seu nom i que encara es poden comprar en molts llocs. Abans es veien molt més però amb el temps han anat desapareixent del nostre dia a dia i s'han imposat nous productes, però la pantera rosa, el bony i el tigreton varen marcar la nostra joventut en un país on encara no hi havia moltes guarreries de les que tomben avui en dia.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada