El temps passa irremeiablement i estem condemnats a viure a velocitat del
microones amb uns resultats similars a aquest gran invent de la cuina moderna.
Abans el forn, l’olla et permetia cuinar pausadament, però ara obrint la porteta
i amb uns pocs minuts pots aconseguir un producte entre mig cuit i mig cru que
et permet omplir el plat.
La vida també ens aporta coses noves. Un dels fenòmens socials que
aprofiten un buit legal són els que practiquen l’ocupació d’habitatges que
estan en mans de bancs, caixes o de dubtosa propietat. Aventurers que fins fa
quatre dies eren contemplats amb cert recel, però avui en dia són ben vistos
per la resta de la societat que temen que el dia de demà es poden trobar en les
mateixes circumstàncies a l’hora que es poden veure abocats a entrar en aquesta
dinàmica incerta. La Constitució Espanyola garanteix un habitatge digne a tots
els que gaudeixen de la seva nacionalitat. Atès que la situació real no ho
permet, sorgeix aquest moviment al·legal que dóna sortida a una necessitat d’un
col·lectiu cada dia més important. Si fa uns anys posàvem als carrers i places
el nom de les persones que havien guanyat o perdut guerres, potser el dia de
demà pensarem en aquests herois que han sorgit de l’anonimat i han lluitat per
defensar allò que potser també és patrimoni de la humanitat. Persones que de
tant en tant es planten davant una entitat bancària i reclamen els seus drets
després que han descobert en primera persona que la legislació vigent sempre
acostuma a beneficiar els més poderosos d’aquest país. El pas del temps i els
nous herois permetrà que tot això estigui regulat d’una manera més humana i
racional i que la diferència entre rics i pobres no sigui tan abismal com la
vigent.
Nous personatges que han de buscar en els contenidors el pa nostre de cada
dia. Els menjadors socials i l’ajuda pública no arriba a tot arreu o els seus
mecanismes no són tan ràpids com la fam i la necessitat. Llavors seguint el que
fa altra gent rebusquen en les escombraries allò que es pot aprofitar. Millor
els que estan propers d’un supermercat o gran superfície comercial que sempre
es pot trobar més varietat que al costat d’un bloc d’edificis de famílies
treballadores.
Històries de col·leccionadors de títols que es pensen que en l’acumulació
de cursos i màsters i postgraus de tot tipus trobaran una feina segura i
estable. Aquesta és una eina útil en els temps en què la cosa funciona. La
nostra societat no pateix un problema de manca de professionals sinó tot el
contrari: el que necessitem són llocs de treball perquè de gent preparada n’hi
ha a tot arreu.
Personatges que quan veuen que una sanció d’algun tipus arriba a casa seva
és mostren indiferents perquè en el millor dels casos ja ni gaudeixen de compte
corrent bancari. Si el tenen, ja fa anys que el tenen hipotecat per alguna sanció.
Davant la necessitat de prioritzar en què es destinen els minsos ingressos de
la llar, sempre es millor anar a comprar una barra de pa que no pas pagar a
hisenda una de les multes imposades per estacionar en zona blava sense posar
tícquet. Persones que és difícil de sancionar perquè qualsevol mesura
recaptatòria els hi resulta totalment indiferent. La realitat va per un altre
costat.
Persones que ja ni s’apunten a l’atur ni en oficines públiques de recerca
de feina perquè ja fa anys que no els
truquen per a res. Cada cop que s’hi acosten els hi demanen fotocòpies de tots
els títols per acarar. Ja estan farts d’aportar sempre el mateix perquè després
no els truquin ni per dir-los-hi que el seu perfil no encaixa ni de bon tros
amb l’oferta publicada.
Històries de persones que un dia van creure en un somni polític i al cap
d’un temps va descobrir que tot era fum i van decidir creure en ell mateix
perquè més enllà de la seva persona tot era incert i es movien massa
interessos.
Personatges anònims que miren i pensen i repensen però mai s’atreviran a
escriure en fórums d’opinió amb la seva identitat. Si ho fan només gosaran a
fer-ho d’una manera anònima i sempre amagant les seves dades perquè després no
diguin. Volen canviar el món i no son capaços de posar un granet de sorra posant
el seu nom i cognoms. Quina valentia ¡¡¡ Article publicat al Diari del Baix Penedès, al Baix Penedès Diari i a l'EixDiari a partir del dia 5 de març del 2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada