Al Vendrell és un poble de tapes. Un dia entre setmana per sopar o un cap de setmana per dinar no tens gaires restaurants a la vila per anar a menjar un menu complert o a la carta. Alguns han tancat i alguns s'han posat, però n'hem perdut més que n'hem gunyat pel camí. Al Vendrell si un es guanya la vida amb tapes ja li va bé i no es planteja fer gaires coses més en un país con les braves han triomfat arreu. Està bé fer rutes de tapes on hi hagi un munt de propostes, però atenció s'hauria de tenir uns mínims. Una cosa que t'agradi o no t'agradi, però veus que allí hi ha un treball i alguna cosa. Hi ha tapes que és el primer que ha trobat a la dispensa una mica ben posat i poca cosa més. Què després no es queixin perquè la gent al final anirà als llocs més currats, amb poques excepcions. Al Vendrell el que hauria de predominar és el vi perquè estem al Penedès, encara que cada dia ho veiem menys. Qui no vulgui doncs una cervessa o potser una altra beguda, però jo crec que impossar una beguda i inclús una marca no és el millor camí per extendre aquest tipus d'iniciatives. Gràcies a Déu al Vendrell no tothom beu el mateix vi ni la mateixa cervessa, ufffff. Estem al segle XXI en algunes coses.
Si hem de fer rutes de tapesm les fem però que cadascú ho combini com vulgui. En el fons i quan vas al bar la gent ja pren el que li ve de gust encara que no estigui al programa, perquè gràcies a Déu hi ha restauradors que tanta tonteria se la passen pel forro. Pots demanar el que vulguis al mateix preu i un xic més car si el producte realment ho és. El que trobo lamentable, espero que algun dia s'arregli és que per la fira hi hagi la mostra de cervessa quan la mostra de vi realment és la que ens identifica i el nombre de cellers és molt molt superior a la cervessa. Hi ha més dies a l'any per fer propostes, però per la fira crec que tocaria sempre vi o les dues coses que jo crec que són totalment compatibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada