Avui és el dia Internacional de la Poesia. Una eina per comunicar-se dia a dia. Potser d'aquí uns anys ara que ens escrivim amb emoticones i frases curtes i abreviatures ja no existiran ni tant sols paraules, però jo crec que poesia no pot morir. A vegades els nostres pares, avis recitaven poesies més o menys populars que havien après d'algun avantpassat. Cada dia hi ha més gent que fa servir adjectius com guay, molon, tope que són clars indicis de la miseria del llenguatge que amb la riquesa que tenim és una llàstima que no ho fem servir. No cal anar de literats per la vida que queda molt cursi, però intentar fer servir adjectius més variats sense ser rebuscats. Abans en un moment o altre de la vida la gent escrivia poemes, ara tot això es va perdent, però sempre queden reductes en moltes persones que encara conserven aquest esperit. Esperem que duri molts anys.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada