Avui és el dia Internacional de la Poesia. Una eina per comunicar-se dia a dia. Potser d'aquí uns anys ara que ens escrivim amb emoticones i frases curtes i abreviatures ja no existiran ni tant sols paraules, però jo crec que poesia no pot morir. A vegades els nostres pares, avis recitaven poesies més o menys populars que havien après d'algun avantpassat. Cada dia hi ha més gent que fa servir adjectius com guay, molon, tope que són clars indicis de la miseria del llenguatge que amb la riquesa que tenim és una llàstima que no ho fem servir. No cal anar de literats per la vida que queda molt cursi, però intentar fer servir adjectius més variats sense ser rebuscats. Abans en un moment o altre de la vida la gent escrivia poemes, ara tot això es va perdent, però sempre queden reductes en moltes persones que encara conserven aquest esperit. Esperem que duri molts anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada