Aquest matí de 25 de novembre s'ha mort el meu pare, Anton Casellas Serramià. Un albinyanenc de tota la vida. Un pagès de tota la vida. Al final ens ha deixat després d'una llarga malaltia. Ell ha treballat fins que ha pogut, dissabtes i diumenges. No ha conegut les vacances ni les excursions de més d'un dia a part del viatge de nuvis. Ell ha estat feliç a la seva manera que és el més important. Ha sabut trobar el sentit a la vida, mirant els ceps, les oliveres i si plovia o no i vigilant que tot anès bé. Ell estava en tot i fins el darrer sospir ha vetllat per tot. Et trobarem a faltar. Descansa en pau pare. No calen més paraules. Cadascú et recordarà d'una manera op altra. Gràcies per tot. La foto és del Jordi Santacana
4 comentaris:
Quan va morir la meva germana ara fa ja 11 anys, durant la cerimònia de comiat, un familiar amb una guitarra va tocar aquesta cançó que encara ara m'emociona. Espero que a tu també t'agradi.
Un petó Miquel
https://www.youtube.com/watch?v=XBrDUMloDG0
Una abraçada!!!
ho sento molt Miquel, una abraçada molt forta!!
Sento la notícia, Miquel. T'acompanyo en el sentiment i t'envio una forta abraçada.
Publica un comentari a l'entrada