Els nens mimats sempre reben més llaminadures que els nens que treballen i fan el que li diuen els papes. Els nens sempre estan al costat dels papes i fan la pilota als papes i es porten super bé quan estan els papes i presumptament fan els deures perquè els papes estiguin contents. Els nens eficients fa molta feina encara que els papes no hi sigui, encara que els papes hagin sortit o no s'hi fixin. No tenen necessitat de fer la pilota, ni de plorar cada cop que els papis marxen de casa. No tenen necessitat de dir que si a tot el que els papis els hi diuen. Perquè pensen i funcionen a base de raó no a base del si bwana. Els nens dolents fan la tasca que han de fer i fan els serveis mínims que marca el guió sense més implicació. Quan arriba el Nadal i quan papes premien els nens, sempre surten guanyant els bons, els pilotes, els submisos, els privilegiats, els babosos i algun nen eficient per dissimular que alguns nens bons són tontets, però com som bons els papis els premien amb el que desitgen encara que no els correspongui, però com són tan bons i obedient s'ho mereixen tot. Els nens dolents ja ni van a recollir els premis del nadal perquè saben quina és l'escala de valors de l'escala de la família feliç. Aquesta és la parabola del nens bons, els eficients i els dolentots. A vegades algun fan més d'un paper, però acostuma a predominar un sobre els altres. En aquest joc no existeixen normes, ni lleis subjectives només amor de papa i amor de nen bo que es fon en aquells moments tendres que tothom coneix i comparteix en silenci. El nen bo acabarà sent el rei de la casa, el nen eficient acabarà tenint un bon sou i el nen dolentot acabarà recitant versots als diables
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada