Quan el Diari del Baix Penedès sortia en paper i les coses no estaven com ara i hi havia una mica més de diners, no gaires més, però hi havia voluntat i ganes i altres coses perque el món rutlli. Una setantena de persones vinculades aquest diari ens convidaven a dinar, generalment al Xaloquell. Allí els col.laboradors, treballadors i amics del Diari parlavem una mica de tot i més. Ja fa dies que això ja no és fa per aquestes mancances. Era tot un honor compartir taula amb el Sr. Manel Bofarull, el Jordi Beltran, el Jan Fontana, el Llorenç, el Lleó, El Salvador Arroyo, i tants altres que no fallaven mai a la cita anual. Hi havia convidats polítics per compromís, però era igual. Nosaltres al nostre rollo ens posàvem al dia de tot una mica i més. Ja sé que això no tornarà o potser no tornarà. No sé. En aquell dinar si la gent hagués pagat per dinar segurament la majoria hi haguéssim anat perquè era un poti poti de la comarca. Com una selecció a través del Diari del Baix Penedès. Ho trobo a faltar. M'hauré de deixar barba i anar al sopar de barbuts, però ja és diferent tot i que molts dels vips de la comarca en porten.
1 comentari:
aquest diari tenia alguns bons professionals, indubtablement, i bons col.laboradors com tu, però el va matar una mica de vanitat, una mica de malfer per part dels amos i alguns que anaven de sobrats
una llàstima perque era magnific tenir un diari de paper amb les noticies de la comarca, el digital ni me'l miro perque es molt avorrit
Publica un comentari a l'entrada