Estem en uns moments de crisis i jo admiro les persones que en un moment donat de la vida troben la felicitat fent altres coses que no tenen res a veure amb la seva pressumpta professió inicial. Avui a Pas de Vianants de la ràdio he entrevistat a la llorencenca Roser Ràfols que és popular pel paper de Lúcia a la popular sèrie la Riera de TV3. Una noia que va participar en un càsting global de TV· i la van agafar per fer aquest paper. Havia estudiat filosofia i la seva vida anava per un altre camí. Havia fet molt poc teatre en la seva vida, però un dia li va agradar va anar al càsting i la van agafar. Més tard ha passat a estudiar al Institut del Teatre. Tots tenim unes aptituds millors que les altres. La gràcia és trobar-les a temps. Aquesta jove actriu en un moment donat de la vida va decidir llençar-se i entrar en un altre món que l'ha portat a la fama. Aquesta és la gràcia de tot plegat, saber actualitzar-se en un moment de la vida i trobar allò que realment t'agrada, sense embuts. No cal tenir la paret penjada de diplomes i cursets, sinó posar tota la carn a la graella en allò que t'agrada. Moltes felicitats per ser on estar Roser i molta sort en el teu nou camí que segurament un altre dia et portarà més enllà. Ara ja has entrat en unm petit grup selecte. Pel programa han passat informàtics que fan de cambrers, instal·ladors d'aires condicionats que es guanyen la vida de fotògrafs, matemàtics que fan de coaching i tantes altres històries personals de gent que han trobat un nou camí a la vida que pot durar fins on pot durar, però han fet realitat el seu somni. Endavant Lúcia i Roser i totes les persones que s'actualitzen i lluny de queixar-se aposten per obrir noves portes en el llarg camí de la vida. Persones senzilles que no se'ls ha pujat la fama al cap.
L'aventura d'aquest blog va començar al febrer del 2007. En ell hi penjo els articles que publico en altres mitjans de comunicació i un grapat de reflexions personals i pensaments que a vegades val la pena guardar. En ell hi ha una mica la història d'aquesta comarca i de la seva gent. Alguns ja formen part del passat i altres són base del futur, però sempre està el present que ho posa tot en ordre. És una olla barrejada feta amb el pas del temps com l'escudella de les àvies.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada