Vist que a can Barça no són tot flors i violes i que el temps no ens aporta gaires novetats
importants hem de trobar en la política un dels camps més profitosos per cercar
tema de conversa.
Enguany
anirem ben farcits perquè presumptament tenim tres cites amb les urnes que
poden quedar repartides equitativament al llarg de l’any. Si fóssim un país
estalviador on realment procuréssim per ajudar els més necessitats en una gran
jornada electoral ho podríem arreglar tot. Evidentment això és una proposta
irreverent i hem de respectar l’autonomia de les diferents comtesses
electorals, no sigui cas que un ciutadà vagi a votar per l’alcalde del seu
poble i ho acabi fent pel president del país. Això no es pot permetre en un
país tan democràtic i transparent com el nostre. Un greu delicte arribar a
aquesta situació preocupant i que podria aportar un daltabaix dels principals
focus de poder a nivell estatal.
Fa
quatre dies els partits s’ubicaven a la dreta o a l’esquerra segons si
defensaven els treballadors o els patrons d’aquest país, però quan els
protectors dels febles van arribar al poder varen demostrar que havien quedat
lluny de l’imaginari de molts dels seus votants qui van quedar orfes de
representants politics. La dreta ha fet
de les seves amb el suport de la resta del panorama polític espanyol.
Vist
que tot això era un gran desengany global, va sortir el tema de la identitat.
Llavors tothom es va situar a un costat o a l’altre de la senyera. Uns la
defensaven a ultrança lluny d’altres símbols patríotics imposats. Els altres
s’abraçaven amb les dues banderes que oficialment identifiquen aquest tros de
la Península Ibèrica.
Fins
aquí tot anava normal quan s’acaba un tema és proposa un altre i els partits s’actualitzen
i la vida continúa.
El
problema ha sorgit quan han sortit a la llum altres formacions amb noves formes
de funcionament intern i amb una idea clara que, en principi, els seus mètodes
de treball són diferents al seus predecessors en el marc polític.
Aquests
grups no han necessitat ni fer propaganda perquè la resta de formacions s’han
encarregat de fer publicitat d’una manera indirecta. A vegades per la manca d’experiència d’aquests nous
líders. Alguns tenen un passat dins altres sigles que ja han fet història, val
més està calladet i esperar darrera la barrera perquè en el moment que obres la
boca et posiciones poc o molt. Això a vegades no convé. És millor passar sense
dir res perquè els altres ja fan la feina que toca.
Realment
per la gran majoria de votants no té gaire rellevància com es reparteixen els
vots els membres de @somelsdesempre perquè mirant el que hem tingut i tenim
sempre han anat compartint el pastís segons els vots obtinguts, però de cara a
la majoria d’electors els hi és ben indiferent el pes de cadascú. Els més
interessats són els que poden rascar algun càrrec, ajuda o contracte. Pel que
fa a la resta és ben indiferent. Segurament a les nostres contrades també
entrarà algun d’aquest partit sense deixar anar ni un ral en publicitat, però
les xarxes socials i l’actualitat té un pes molt important en la nostra
societat. Falta saber quina reacció tindran aquests membre de @somelsnous dins
els clàssics. És possible que acabin totalment integrats i absorbits d’una
manera miraculosa amb quatre paraules dels veterans i un copet a l’esquena,
desconeixedors totals del nou medi ben aviat quedaran fora de joc. Potser
trobarem algun Robinson Crusoe que vulgui marcar el seu estil, però és una
tasca no gens fàcil. A veure que passa en tot plegat i hem de tenir en compte
que en el darrer segon abans d’introduir el nostre vot sempre pensem val més
dolent conegut que bo per conèixer, però altres es decanten per pitjor no podem
estar, cal provar sort. Temps al temps com diuen els Laxenbusto. Article publicat al Diari del Baix Penedès, EixDiari, Baix Penedès Diari i 7accents a partir del 10 de gener del 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada