El nostre gran problema és que no hi ha ni haurà
feina per a tots. Alguns estan a l’edat de la jubilació i tenen les seves
pensions per anar vivint el dia a dia, però a la resta de la societat se li ha
d’aportar alguna cosa perquè pugui anar subsistint en el dia a dia. Les
persones tenim unes necessitats diàries bàsiques que no podem aturar ni
posposar per més endavant. Podem demanar crèdits, pagar amb targeta per menjar,
però el dia de demà haurem de fer front a les nostres necessitats del passat.
Fa quatre dies la gent no parlava del Medi Ambient,
ni tenia cap protagonisme. Hem deixat de parlar d’urbanisme a parlar del que
queda entre ciment i ciment perquè la gent pugui respirar i visqui en un lloc
que no sigui un espai urbanitzat.
Fa uns anys als ajuntaments hi havia unes llistes
de beneficiència integrades per les persones que no tenien recursos. Llavors
tenies una sèrie de drets i també una quantitat de menjar gratuït per poder
anar subsistint. En molts casos eren les mateixes famílies que es repetien de
pares a alguns fills que no havien sabut sortir d’aquesta situació precària.
Ara el benestar social pot agafar a tothom d’una
manera o altra. Alguns dels que fan cua als menjadors socials fa quatre dies
gaudien d’un ritme de vida envejable i avui per una tombarella de la vida són
on són. Altres tenen una feina que no els dóna pel més just. Això suposa un
gran càrrega econòmica per la nostra societat. El nostre repte es atendre
aquests casos, evidentment, però també donar feina a la gent, atraient nous
capitals, noves empreses i altres històries que puguin crear riquesa i donar
feina a la gent de la localitat.. No gran fer grans estudis amb càrrec al
pressupost municipal. Agafes en hora de feina i donés un tomb peu pels carrers
de la localitat i pots veure moltes coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada