Estem a cavall de
dos anys prou importants a casa nostra. Per una banda deixe’m per la història
l’any que es varen tallar els tres plataners de la plaça Vella del Vendrell.
Uns arbres de més de cent anys que per motius de salut van haver de
convertir-se en estelles. Hi ha un regidor que fins ara i fins que no es
demostri el contrari passarà a la història del Vendrell com l’home que va
acabar amb els plataners de la plaça Vella. Un honor que li correspon a Josep
Marrasé. Esperem que en el que queda de legislatura hi hagi alguna acció seva
que el faci entrar en la memòria popular d’aquest poble. Un passat que ens mena
a futur que de moment ja ens han dit que no tindrem Jocs del Mediterrani, a
veure si la cosa es concreta més endavant o desapareix de la nostra actualitat
com un somni que no vàrem poder fer realitat. Encara és una cosa de futur
incert, però la cosa no apunta amb molt optimisme.
Hem de ser
realistes i per aquest any també hem de posar dins les festes de la nostra gent
el fet que els Nens es convertissin en colla de 9 amb motiu de la Fira del
Vendrell i que la plaça ja sense arbre és convertís en plaça de 10 tot i que
els seus protagonistes no varen tenir aquest honor i aquest va ser per una cosa
de la capital de la província.
Un any amb petits
canvis dins el copiar enganxar que ens tenen tots acostumats, però que la Festa
Major del Vendrell va atorgar als seus vilatans dos dies de festa local per
gaudir de la gresca i de la festa. Per altra banda la Fira del Vendrell ha vist
reduïda la seva presència entre nosaltres a tot només un cap de setmana.
En aquest any hem
descobert el sentit real de la Madrigueres. Fins ara molta reserva natural i
els cotxes a l’estiu hi aparcaven sobre. Ara definitivament i gràcies a l’Eva
Mata d’ERC ja s’ha posat fil a l’agulla i potser d’aquí uns anys aquest espai
tindrà tan atractiu turístic com el Riuet de Coma-ruga o l’Orgue del Vendrell.
Aquí hi ha un canvi que s’està portant a terme i això ja és important en aquest
cadena de moviments similars per acabar on sempre. Ara la gent del Vendrell està comentant a veure si tindrà el
valor de fer el recollida selectiva porta a porta com es fa a altres municipis
més petits com la Bisbal. A veure com
acaba aquesta escena, però que de moment ja hi tenim llenya al foc perquè es
vagi fent una mica de brasa per més endavant.
Els amants de la
música jove estan molt nostàlgics perquè han perdut el Track, un concurs de
música que ha desaparegut sense deixar rastre per la porta del darrere. Però
també hem tingut altres víctimes de la modernitat com són els Brodats i les Puntes
de coixí que per manca d’alumnat han tancat les portes. Una llàstima. Ara
sembla que ens aquest espai hi faran restauració. A veure com acaba la
història. en aquests arts on hi a poca gent que s’hi apunti als cursos i la
cosa va bastant justeta.
Calafell que
també s’ha tornat un xic peculiar s’ha carregat els concursos de la Mar de
Lletres que ajudava als nous escriptors a donar-se a conèixer i ha creat per
als amics una mena de canal de youtube on pots admirar les glòries, les gestes dels qui hi ho muntat. En aquest país qui no
és feliç és realment perquè no vol
Seguim fent el
burro reclamant més trens, autovies, autopistes sense peatges, però com
acostuma a passar ens tenen per no res. Inclòs la Generalitat al Baix Penedès li ha atorgat la més baixa subvenció
de la província de Tarragona. És que ens tenen per no res. Sembla ser que pel
proper any ja tindrem el CAP del Botafoc del Vendrell. Ja hi tenim una primera
pedra de fa uns 5 anys. A veure si aquest cop serà veritat. Ja podeu anar
guardant diners pels professionals, no sigui que com acostuma a passar després
no tinguem diners per contractar personal per fer anar aquest nou centre
sanitari.
Vendrell també
pica fort i mentre va descobrint tresors ja mira si pel 2020 podem ser Capital
de la cultura catalana. Si les coses segueixen així, orgue i música clàssica
per un tub, sobre la resta alguna cosa per anar combinant de tant en tant. I
parlant d’aquest tema, en aquest 2016 els Laxen es van acomiadar temporalment
dels escenaris. A veure quan tornaran però no crec que el proper any els
tinguem aquí. Encara queda un temps per madurar i treure noves propostes. Molt
bon any a tothom i molt bones festes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada