Sempre endavant

Sempre endavant
Sempre la mirada amuny

dimecres, 1 de novembre del 2017

Treballadors que no cauen fàcilment en l’oblit




La majoria persones a la vida que no han tingut més remei que treballar per mantenir una família, per tirar endavant, com acostuma a passar. Algunes  han intentat destacar sobre la resta pujant esglaons o cercant millorar els ingressos al cap de mes, però d’altres ho han fet traient el màxim profit a la seva ubicació enmig de l’anonimat.
Hi ha treballadors que es dediquen a repetir el que escolten dels seus presumptes superiors i acostumen a actuar com autèntics ecos d’altres personatges de referència per motius polítics o laborals.
En canvi d’altres sempre han mostrat la seva personalitat i no s’han deixar convèncer per aquestes normes de bona conducta o comportament políticament correcte per quedar bé amb la resta de companys.
En totes les feines hi ha persones que s’han creat el seu perfil laboral, donant alegria i caliu a la rutina, als expedients avorrits i al copiar i enganxar que practica molts companys. Aquestes persones tenen el seu club d’admiradors i també els seus detractors perquè han tingut la sort de poder dir el que pensen i de disposar d’una llibertat d’actuació i no sempre acatar les normes més estrictes d’aquest comportament de llibre. Una imatge la donen aquests joves que acaben de sortir d’una acadèmia de ball i es mouen seguint el que li han dit a l’escola, són incapaços d’improvitzar i d’actuar amb uns moviments propis. Tot és massa bonic, massa artificial per ser real.
El nostre personatge d’avui és un de tants que acostuma a passar desapercebut de la majoria de gent perquè es mou des de la normalitat, però al cap de poc ja saps que és una ànima diferent, una persona amb ganes de dir la seva i sense cap ganes de seguir el “ si buana” que molts professionals defensen amb tota la seva professionalitat.
No volem grans treballadors perquè al final la rutina i la mediocritat l’acaba deixant sense la seva essència perquè aquests, en realitat, no interessen. La clau de tot plegat és ser un més i obeir el líder que algú ha imposat per gust o necessitat sense qüestionar les seves errades ni la seva idioneitat.
Aquest personatge és un creador de renoms d’alguns treballadors que treballen al seu voltant, però tots guarden amb recel perquè aquests només és poden comentar quan hi ha un entorn de confiança. Ell és la persona que és capaç de fer una lectura alternativa a aquestes propostes oficials que massa cops s’han de posar amb calçador dins el col·lectiu. El nostre personatge era capaç de resumir tot plegat en un parell de frases gracioses que eren enteses per tothom i evidentment queien totalment fora de la versió oficial.
El nostre nou jubilat no el veurem competir mai per ser el millor funcionari perquè ell es pot permetre el luxe de ser com és i sense demanar permís a ningú i sense res a canvi. Una persona amb iniciativa pròpia que pot agradar o no, però té la sort de poder decidir sobre la seva persona i el que té més proper, no necessita permís de ningú ni quedar bé amb ningú en aquesta política diplomàtica que cada dia està malauradament més estesa a casa nostra.
Ell sap que el més important de tot és quan cobres al cap de mes i no pas aquests debats eteris que no porten enlloc. Un lot de Nadal és tan important com una copa d’Europa d’algun equip de futbol amb la diferència que una cosa és material i la pots compartir a taula amb la família i la resta és molt bonic, però no té més transcendència pràctica.
Són molts anys de feina, vivint de prop la realitat dels seus companys i la del municipi que l’ha acollit. Ha sabut marcar una manera d’entendre la feina, sense estrès, tenint molt clar que al sortir de la feina comença realment la vida. Aquelles hores entre parets serveixen per treure el màxim profit de la situació, però tenint en compte que un no és més que un insignificant granet dins tot l’engranatge incommensurable d’empresa. Alguns ja cobren per solventar els problemes i per prendre les grans decisions. No cal incorporar responsabilitats que mai et reconeixeran. Ells ja s’ho faran. Ens ignoren, doncs nosaltres fem el nostre paper i cap a casa fins a la propera. Ara toca gaudir i desconnectar en aquesta nova. Els més veterans et recordarem per la teva manera de ser que juntament amb altres que l’atzar ha situat en el teu entorn fan el millor equip d’aquesta santa i legal casa no per guanyar cap lliga simplement per saber viure el moment en plenitud i sense complexes.