Al Vendrell
hi ha un seguit d’indicadors que ens apunten la situació de la ciutat que s’han
de vincular a altres dades que ens aporten les estadístiques.
Una dada
prou important és que des de la part de dalt de la via del tren de la costa
aquí al Vendrell no tenim cap hotel ni similar. Fa uns 10 anys varem tenir un
establiment nou a tocar a la Riera de la
Bisbal que va durar uns pocs telediaris. Això ens indica que aquí passa un fenomen
curiós perquè encara que en tinguem en el nostre vessant costaner, durant
alguns pocs mesos de l’any l’oferta és molt minsa. Això que la nostra població
en el millor dels casos funciona com un satèl·lit d’altres comarques limítrofes
com el Garraf o el Tarragonès. Hauríem de tenir una personalitat pròpia en
aquest sector i que hi hagués uns quants motius per quedar-se a dormir en un
hotel del Vendrell.
Una altra
de les peculiaritats d’aquesta presumpte capital de comarca és cap
infraestructura pública com un teatre o auditori pot acollir més de 450
espectadors en una situació normal lluny de qualsevol pandèmia com la que estem
vivint. No tenim cap lloc amb cadires i
escenari fix que tingui la capacitat per reunir ni 500 ni 1.000 persones. Estem
parlant d’una comarca que supera els 100.000 empadronats sense contar els
residents habituals i els qui ens venen a visitar o les segones residències.
Una de les
peces claus de la vila que ha marcat les relacions socials en les darreres
dècades són els pocs vincles entre el vessant marítim i el nucli de població
del Vendrell. En totes les localitats es pot donar en major en menor grau, però
aquí tenim una mena d’apatia en uns grau més que preocupant de vides
paral·leles.
Un altre
punt a tenir en compte és que ens estem carregat les principals indústries
històriques del nostre passat. Pel que fa al món de la ceràmica ja fa dies que
un dels hereus d’aquesta tradició va deixar el seu vessant professional i ara
gaudeix d’una merescuda jubilació. La cosa ha quedat aquí sense que es vegi una
pedrera que pugui sortir de la vila. Per altra banda, per analitzar el futur de
l’agricultura només cal donar un tomb i veure l’estat lamentable de l’edifici
de la Cooperativa del Vendrell a la carretera de Valls. Un edifici més que
centenari que es va perdent en el silenci del pas dels anys. Varem tenir un pla
de Barris a final del segle passat que l’havia de reformar i allí es va quedar
cada dia una mica més demacrat.
Per altra
banda, el Vendrell és un dels llocs on ha proliferat més les benzineres entre
les que hi ha i les que diuen que han de fer tindrem una sortidor per cada 100
habitants. Realment aquest és un clar element que potser ens ensenya que
aquesta és una ciutat dormitori. Abans no fa gaires anys n’hi havia un parell o
tres, però ara la cosa ha augmentat considerablement seguint el traçat de
l’antiga N-340.
Un altre
dels grans triomfadors del Vendrell que poc a poc s’ho han fet seu ha estat
l’arribada dels grans supermercats. Podem dir que els tenim quasi tots els més
destacats del mercat i alguns els tenim fins i tot duplicats i triplicats. Això
vol dir que de mica en mica ens hem carregat el comerç tradicional de tota la
vida que no han pogut fer front a l’arribada d’aquests monstres comercials.
En els
darrers mesos per diferents raons han tancat alguns dels restaurants de nivell
mitjà més cèntrics del Vendrell. Una gran pèrdua perquè donaven vida i bona
companyia cultural als seus usuaris. Esperem que aquests clients orfes
aprofitin altres similars que tinguin propers i no vagin a les localitats
veïnes.
Un Vendrell
curiós i peculiar on tenim un mica de tot per triar i remenar. Mar i muntanya i
veïns de tota la vida i altres que ni tant sols saben on està l’Ajuntament del
Vendrell. Un lloc amb molt poca indústria i que dels serveis i del turisme
intenta tirar endavant i buscant el seu futur en aquest segle XXI intentant
frenar una de les seves xacres com és l’atur i la baixa renda per càpita de
molts dels seus veïns. Tenim cinema i molts supermercats orientals que ja estan
integrats a la geografia de molts vilatans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada