Temps era temps en què erem joves i somiavem somnis de mentida que es podien fer realitat. Varem viure cinc anys intensos estudiant àrab i altres històries a la universitat central de Barcelona. Després varem perdre el contacte i sort de les xarxes socials ens hem trobat 29 anys del darrer adeu. Vides paral·leles però sempre units per una llengua i una cultura com és l'àrab i l'islam. Una desena de joves que veiem el món de d'una altra òptica cap al sud. Erem els raros de la pel·licula perquè no estudiávem ni anglès ni castellà ni res similar. Viviem en els nostre món amb moltes coses per parlar. D'aquell grup ningú és dedica al que va estudiar encara que alguns ho fan de retruc. Van ser anys de somnis i il·lusions que amb el pas del temps es tornen a recordar amb alegria i amb ganes de seguir repassant el passat per entendre millor el present i el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada