dimarts, 5 d’octubre de 2021

Ponencia Node Penedès

 Aquest escrit anava adreçat a una taula organitzada per Node Garraf de com es veia el Garraf des de fora. Per motius de salut no hi vaig poder assistir i deixo aquí la meva aportació



 

 Primer de tot, bon dia. El meu nom és Miquel Casellas i vinc del Vendrell tot i que jo sóc nascut a Albinyana. Fa més de vint anys que sóc funcionari a l’Ajuntament del Vendrell, però la meva gran passió és el periodisme.

Des de 1996 fins a la seva desaparició al desembre del 2012 vaig col·laborar on també hi vaig treballar durant una temporada . Des de 2007 faig un programa de ràdio a la ràdio local que s’anomena Pas de vianants per analitzar una mica l’actualitat local i comarcal. Des del 2007 també tinc un blog que porta per nom www.miquelcasellas.blogspot.com

Jo de petit tenia molt clar que el meu àmbit territorial era el Penedès. Sóc fill de família pagesa i molts  dissabtes al matí anàvem a mercat a Vilafranca que a casa nostra també figurava una mica com a capital del Penedès des d’un punt de vista cultural i agrícola. Per nosaltres el Garraf era el d’una comarca més oberta, més industrial, més cosmopolita i oberta amb unes tradicions molt arrelades com el carnaval i uns elements claus com la Rambla i el Port de Vilanova.

El Baix Penedès al costat d’aquestes dues altres dues comarques penedesenques sempre ha ocupat el vagó de la cua i ha anat a remolc d’aquestes dues grans capitals que s’han encarregat de tirar endavant el territori, Vilafranca més al voltant del vi i l’enoturisme i Vilanova com una ciutat oberta amb les seves fires, exposicions i propostes tan interessants com la que estem vivint avui aquí en aquesta sala.

És molt important que una comarca sigui capaç d’agafar els diferents elements que la configuren i organitzi una trobada com la que estem compartint avui aquí ja sigui per parlar de cultura, territori, economia i futur.

Aquest acte al Vendrell encara estem a anys llum. L’any 2012, el consistori va aprovar un ROM ( Reglament Orgànic municipal) per regular els plens municipals i dins aquest document hi havia un compromís per fer un debat de la vila anual, doncs la setmana passada en van fer un en un format molt light, només amb els portaveus de cada grup a la sala de plens.

Aquesta és una de les eines necessàries per tirar una vila endavant. Crear una interacció entre els diferents elements i organitzar un debat social obert on cadascú hi digui la seva i tothom vagi vogant en el mateix rumb.

Tot i que també s’ha de dir que El Garraf des de fora principalment és Vilanova i la Geltrú i els pobles del seu voltant que semblen una mica que siguin els seus satel·lits, però hi ha una gran excepció. Sitges és un món a banda del que es viu al Garraf com una república independent que juga una altra lliga amb una altres paràmetres que no sempre concorden amb de la resta de la comarca.

El Penedès com a territori històric actualment crec que només queda a l’Alt Penedès i poca cosa més. Al Vendrell igual que al Garraf crec que aquest sentiment de vegueria està francament en números vermells. Nosaltres el Baix Penedès sempre ens hem situat una mica en al paper d’ànec lleig dels nostres companys d’aventures tant si anem de la mà de la Vegueria amb capital a Vilafranca com si anem amb el Camp de Tarragona amb la capital a Tarraco. El Garraf és una ciutat amb iniciativa pròpia que està a mitja horeta de Barcelona una distància ideal per interactuar amb Barcelona i els seus cinturons.

El Vendrell ha estat una mica aquest Penedès low cost per aquelles persones que no podia establir-se a Vilanova o Vilafranca per la seva renda per capita i venien a afincar-se al Baix Penedès que els permetia afegir un quart d’hora de temps en la seva relació amb Barcelona i el seu entorn si els transports i mitjans de comunicació no ens fan una broma de les seves. Per altra banda el preu d’algunes urbanitzacions perdudes a les muntanyes els mostrava una oferta difícil de refusar.

Evidentment els del Baix Penedès per la poca oferta que tenim en el nostre territori hem d’anar a altres llocs i un dels punts on pots trobar més baixpenedesencs és a Vilanova i la Geltrú comprant o a la recerca d’altres serveis que al Vendrell o no tenim o hi són d’una manera minsa. Altres punts a banda de Barcelona i Tarragona és Reus que té certa similitud comercial amb Vilanova i la Geltrú.

Vilanova per nosaltres és oferta en museus, cultura i gastronomia i des d’alli mirem per la finestra de les xarxes tot el que s’està portant a terme a la vostra comarca. L’altre dia jo vaig ser un dels qui va anar a donar un cop d’ull a la nova oficina d’Ikea a Sant Pere de Ribes. Tinc els meus dubtes que els veïns del Garraf mirin el que fan al Baix Penedès, però nosaltres si que hi tenim un ull igual com a Vilafranca del Penedès que tenen un a més àmplia oferta que la que ofereix el Vendrell. Per altra banda no sé si tampoc els Vilafranquins i Vilanovins miren a la resta de comarques veïnes a veure que s’hi cou. Crec que també van una mica per lliure.

A més el fort creixement del Baix Penedès en els darrers anys és de persones que provenen de Barcelona i del seu entorn i que han anat a viure a aquesta comarca amb una total desarrelament de la comarca i estan més pendents del que passa a la plaça Catalunya de Cornellà que no pas el que fan al Vendrell. A Vendrell costa bastant que la gent s’integri i una gran eina han estat els entitats com els castells Nens el Vendrell. Crec que al Garraf aquesta integració és més alta tot i que sempre hi ha persones que viuen al seu món.

Per mi el Garraf comença on estava la tèrmica de Cubelles que ha desaparegut sense deixar rastre, les cues davant el semàfors de Cubelles per passar aquest nucli urbà que necessita una variant fa anys però que encara resta pendent.

El Garraf era aquell bon home que durant un munt d’anys va estar en un semàfor netejant vidres dels cotxes per guanyar-se uns diners. Vilanova són les cadires de les terrasses de la Rambla quasi plenes a l’estiu i a l’hivern gaudint d’un clima temperat i de les xerrades amb amics i parents per anar fent camí en la vida.

El Garraf són les rues de carnaval de Sitges amb els carrers i places plens d’ambient fins a altes hores de la nit. També les comparses vilanovines el diumenge de carnaval a la plaça de la Vila amb els caramels amunt t i avall amb el so del turuta. El Garraf també és un lloc on puc anar a veure concerts de primeres figures nacionals de la música sense necessitar d’anar a una gran ciutat.

El Garraf també és el preu abusiu d’un autopista que amb tres quarts d’hora em porta del Vendrell a Barcelona sinó hi ha retencions. Davant d’això tinc les alternatives de les històriques costes del Garraf o l’Ap 7.

El Garraf és les aparicions a la televisió o al cinema Toni Albà i Sergi López que són un clars representants del caliu teatral i associatiu d’aquesta comarca al llarg de les dècades.

El Garraf és cultura, treball i esforç de molta gent que ha cregut en la seva comarca i hi ha apostat per ella decididament i s’han quedat amb les capses com ha passat a altres indrets. Moltes gràcies per convidar-me i per aquestes iniciatives.