El govern central sembla que vol pujar el
Salari Mínim Interprofessional 15 euros per al proper pressupost. Evidentment
que aquesta pujada no deixa content a ningú perquè per alguns és totalment
insuficient i per altre és excessiu. Són coses que acostumen a passar i sinó
fos així també seria també preocupant.
El problema greu jo crec que no són aquests
15 euros perquè a la fi i el cap per una persona i per un treballador 3 duros
en euros més al mes tampoc no suposen cap crisis financera. Els uns perquè amb
un parell o tres d’esmorzars menys a fora ho té superat i a l’altre perquè dins
un còmput global d’empresa la cosa té una importància minsa.
El tema no són aquests diners si tota la
resta funcionés amb certa correcció. El problema és que hi ha molt males praxis
en aquest món laboral. Hi ha empreses que aprofiten aquests joves becaris per
ocupar llocs estructurals dins el seu organigrama. Quan un acaba n’entra un
altre per exercir la seva tasca i així anar encadenant. Aquests professionals
no cobraran ni cinc. Si tenen sort potser aprendran alguna cosa i sinó doncs a
gaudir de l’ambient laboral i poca cosa més. Aquesta baula és clau en
l’aprenentatge humà, però hi ha llocs on s’han distorsionat fins assolir una
greu perversió que és aquest aprenent amb tasques claus dins el sistema.
Després tenim molts altres formats perquè
en el fons el paper ho aguanta tot. Alguns tenen contractes de 4 hores diàries
i en fan 8 o més cada dia. Això és un dels clàssics que podem trobar fàcilment
per les nostres contrades. També hi ha els qui tenen un contracte de 8 hores
setmanals i cada dia en fan 12 o més de manera sistemàtica sense que sigui una
excepció de la regla i d’una manera continuada. Llavors tenim el format sense
dies de descans. Persones que treballen diàriament un mes o dos sense cap dia
festiu en la seva setmana i que tampoc ho veuen recompensat al final de la
contractació.
Cada dia hi ha més empreses que ja no
paguen pagues dobles i aquestes queden prorratejades dins el càlcul mensual.
Sóc dels partidaris de les pagues dobles perquè així durant dos mesos l’any
tens aquest coixí que et permet fer front a altres despeses extres que ha anat
sorgint en el transcurs del temps. Un cop de mà que si el tens repartit durant
els 12 mesos de l’any es dissolt més ràpid que el sucre dins un tallat.
Aquesta és la realitat del nostre mercat
laboral. Llavors tenim una altra vessant molt important que són els qui et fan un
contracte mercantil. Això d’assalariat per alguns és una utopia que no va amb
la filosofia de l’empresa. És millor que
cadascú és busqui la vida per ell mateix.
Actualment hi ha moltes més coses que 15
euros més al mes, però no es volen tractar perquè per desgràcia de la societat
són comportaments que malauradament s’estan normalitzant dins el nostre teixit
empresarial. Això és un greu problema per tots nosaltres, perquè de mica en
mica estem perdent qualitat laboral i la nostra societat deixar enrere nivells
que ja s’havien assolit.
El salari mínim hauria de pujar segons un
seguit d’elements fonamentals com la benzina, la llum, el lloguer, llavors
veuríem com el que tenim és irrisori.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada