Gemma Ventura Farré, tot un honor pel Vendrell

  

 

 

 

Tot un honor pel Vendrell tenir persones com la Gemma Ventura que acaba de guanyar el premi Josep Pla en la seva 55 edició, un reconeixement que l’han aconseguit personatges com Terenci Moix, el primer any que apareixia fins a Maria Mercè Roca passant per Eva Piquer que comparteix aventura professional amb la premiada vendrellenca.

Una sort que el dia de la presentació ja s’esgotessin els 170 exemplars que hi havia per a la seva venda i òbviament el lloc on es va fer la presentació va quedar petit, encara que sembla que des d’un punt o un altre es va poder seguir l’esdeveniment que es va realitzar als jardins del Museu Apel·les Fenosa. Allí es van reunir un ampli ventall de persones de la vila, de totes les edats, així com altres seguidors i admiradors que venien d’altres llocs que no es volien perdre aquesta data històrica.

Entre els protagonistes de la festa no hi varen faltar una mostra dels músics joves vendrellencs que van aportar al seu art guiades per les cordes d’un dels puntals dels Laxnbusto. Aquestes tres joves es van encarregar de posar la banda sonora a la presentació amb unes peces del  popular grup vendrellenc i d’altres autors.

El Vendrell es va vestir de festa major per aquesta jornada amb una presentació molt acurada per part de l’Ajuntament que no va deixar cap detall solt.

Aquí al Vendrell està molt bé que per circumstàncies de la vida hagin passat per aquí persones que s’hagin convertit en referents mundials en les seves matèries com Pau Casals i Àngel Guimerà, però no podem oblidar mai la gran tasca que s’ha de realitzar que es fomentar que al municipi hi torni haver nous representants que posin la vila allà on es mereix.       

És molt trist i lamentable que a aquestes alçades els Laxen busto encara no tinguin un record en algun dels seus carrers  i places, ells que tot i sorgir l’any 1987 la seva música encara sona a les principals cadenes musicals d’aquest país i moltes formacions noves han recuperat alguns dels temes més populars que estan ben vius en la memòria musical d’aquest país i formen part de la nostra banda sonora.

La Gemma Ventura és un altre bolet que ens hem trobat d’una persona que ha trobat uns fructífers camins en la  creativitat. Quan els Laxen començaven potser hi havia 15 grups simultanis que anaven fent aquí i allá. Alguns no varen fer ni un concert, però hi havia ganes, energia. Avui en dia potser un hi ha un parell o tres de grups que toquen que van fent cosetes, però tot aquell caliu de finals del segle passat res de res. Mira que ara tenim una escola de música bonica i flamant, però crec que hem perdut el caliu de fer música perquè potser no tenim sortides.

Potser no cal que un concurs Sant Jordi, però alguna cosa hauríem de fer per donar vida a la gent que escriu, pinta, toca. No només de concerts d’estiu viu el poble i amb el que un concert de Camela es podria ajudar a molta gent a fer moltes coses. Doncs molt bé Gemma i esperem que no siguis una flor que no fa primavera.  

Felicitats a tots els que podeu fer ràdio

 Moltes felicitats a totes les persones que poden fer ràdio en aquest món mundial. Jo que visc en una dictadura mediterrània optimista no tinc aquesta possibilitat perquè ho ha d'aprovar el consell asessor que són molt bona gent però alguns no tenen ni idea de ràdio, però són d'alguna entitat que para la mà i sap que si discrepa s'ha acabat el broquil en aquest república bananera on garantim els drets de tots els qui pensen com nosaltres i la resta a la merda. Doncs això a gaudir-ho molt els que ho podeu fer. A més ell decidieixen el que diu l'altre i estan allí perquè els altres no quedin malament i s'en porten els marrons, però en aquest país de merda ja coneixem totes les cartes. 

Carnaval on tour al Penedès

 

Ahir dissabte va començar el Carnaval on tour a algun poble del Penedès i durarà fins fins la Quaresma quan acabi en un altre poble del Penedès. Abans només ho feien algunes localitats del Baix Penedès i Garraf, però com s'han de pagar moltes despes, la gent es passa tres caps de setmana de poble en poble desfialant per carrer i places per cobrar una subvenció. Unes dies durs, molts ho esperen amb candeleetes. Aquest és el nostre carnaval fe festa i música i que alcohol. Ha perdut la seva essència i l'hem convertit en e que vol la gent festa i rockandroll

I el Penedès què?

 

Tornem a les eleccions un altre cop i tenim formacions per triar i per remanar. Algunes ni saben ni els importa que estem al Penedès i la veritat que tant els hi fa. Altres apostem clarament per aquesta vegueria amb càrrecs i sense competències ni pressupost. Una situació esperpèntica. Llavors estan els altres que estan al mig i van jugant segons es vagin trobant les cartes. Això del Penedès fa 50 anys potser encara tenia una mica de sentit, però tal com està tot avui, aquesta dimensió geogràfica ja l’hem deixat una mica obsoleta i només parlem de Barcelona i si molt m’apures Barcelona i Tarragona i molt poca cosa més perquè la resta acostuma a estar a l’ombra d’aquests puntals del territori espanyol, es vulgui o no es vulgui entendre.

Aquesta és la primera vegada a la història que tenim un partit clarament Penedesenc que vol lluitar clarament per aquest territori, però aquest fet potser arriba massa tard perquè ara ja només som una part d’una porció més gran que està per sobre de la divisió per vegueries.

Aquí al Penedès ún boci de món que tenim una mica de tot sense haver de trencar les fronteres. Si fins ara hem preferit la suma a la selecció a partir d’ara hem de ser més selectius. No cal que fem molt de vi sinó que sigui bo per vendre qualitat. No cal que ens vinguin milions de turistes a les nostres platges sinó gent que ens admiri i vulguin el nostre km 0. No volem grans naus als nostres polígons sinó petites empreses que donin a conèixer arreu el que fem al nostre territori. Ara toca qualitat, no quantitat.

El panorama vendrellenc a 5 mesos

 

Ane

m a donar un cop d’ull al panorama vendrellenc a cinc mesos de les properes municipals. Davant de tot preparat per guanyar amb el cava i les copes encarregades per la gran nit, els optimistes amb els de sempre i el Batman i Robin que no paren quiets. Enguany hem vist el Kenneth i el Sito a Pastorets, a futbol, ara només falta que estiguin allí el dia de la Xatonada popular demostrant el seu art en aquest plat, símbol del Vendrell. Aquesta és una prova clau en el seu camí polític per demostrar el seu tarannà.

Després tenim un seguit de partits al voltant d’ERC i la Cup que van fer, però s’esperava una arrencada més forta, però de moment encara no han posat la 3a marxa i van una mica a ralentí. Per ser el presumpte cap de l’oposició tot molt lent. Esperem que vagin agafant velocitat a mesura que s’apropi la gran data. Si la cosa va a aquest ritme i no són més encertats alguns dels seus acudits no hi veig molt de futur. Encara hi ha temps abans no arribi el final del partit.

Després tenim el partit Vintage encapaçalat pel Josep Maria Llasat i el Navarrete que s’ha buscat una formació després que on estava hi hagut una mena d’ocupació i la majoria de membres d’ERC han tocat el dos, tot i que encara queda algun jove de la vella guardia que s’ha mantingut fidel als ideals republicans. Aquest partit servirà per recollir una mica l’herència dels seguidors de Benet Jané i el seu fidel escuder Jaume Domingo i el procés i tot això que l’independentisme català ha viscut en els darrers mesos per arribar on estem que és una mica menys d’on varem sortir el 2010. Aquest partit va fent .

Després tenin uns altres partits com els col·legues del Diu i de la Mar Vázquez que jo crec que no arribaran a treure cap regidor perquè la gent acostuma a votar segur i no crec que els amics i compromisos arribin a 800 vots per aconseguir el primer ascó per aquestes formacions personals tot i que mai se sap que passarà al final. Alguns més confiats han caigut i altres s’han trobat resultats que  no s’esperaven. El PP segurament treurà algú perquè sinó es presenten ciutadans doncs el vot de la dreta racional ha d’anar algun lloc, però ves a saber potser al final també votaran optimista que ve a ser com el cotxe escombra de la política local i ho arreplega tot sense complexes. Després ja farem mocions i les repassarem 1.000 vegades per no ferir sensibilitats.

Gemma Ventura Farré, un gran llibre per assaborir tots els detalls.

 Un dia molt especial, ple de poesia, alegria i optisme ha omplert amb escreix el patí interior del Museu Fenosa. Allí nphi estàvem molts, pero altres no han pogut accedir perquè era el lloc petit per un acte amb els protagonistes, de totes maneres també s'ha de dir que era el lloc idel i una cosa per una altra hem vist en directe la presentadió de primer llibre de la  Gemma Ventura, una vendrellenca que tot i ser el seu primer escrit ja aconsegueix el Josep Pla, tot un luxe, com si un equip de futbol en el seu primer any ja aconseguis la Lliga. 

Un llibre,precís calculat, sense que hi hagi res que sobri o que falta. En la seva mesura. No és autobiogràfic, però surten coses d'ella i del seu món. Petites històries intimistes amb personatges anònims que viuen la seva vida a la seva manera snese més interès. Un llibre per anar fer un sorbet de tant en tant encara que amb un parell d'hores te'l pots llegir, però es com un perfum que s'ha d'anar assoborint. La gràcia són aquests petits detalls, aquestes quadres que ens dibuixa amb el seu llenguatge ric, peroò entenedor Un llibre que defineix la seva autora. Un llibre que potser molts no entendran, perquè és un llibre per cadascú interpreti el seu món. Molt amor, molta màgia. Et deixes portar pel seu text i és genial, una grata experiència. Un llibre per la gent que llegeix. Un llibre molt intens, com un plat d'alta cuina però et deixa molt satisfet. El Llibre és diu La Llei de l'Hivern i és de Destino. 

Com a mostra de l’optimisme, la televisió local

 

 

Els optimistes vendrellencs estan fent campanya amb això de què el proper curs les escoles municipals públiques del Vendrell també tindran el primer curs gratuït. El segon curs ja en fa dos que no li suposa cap despesa per als pares.  El proper any doncs primer i segon sense pagar un ral. Per altra banda, els joves de 15   30 anys per 3 euros podran anar a veure algun dels espectacles del Temporada que suposo que ben aviat presentaran perquè ara estem amb els Pastorets ocupant el teatre.

Tenim sessions de mitja hora de psicòleg gratuït per als joves del municipi fins a un màxim de cinc que es poden renovar. Tenim festes i festetes gratis per a tothom i per totes les edats. Qualsevol cap de setmana de més o menys magnitud muntem alguna cosa a la vila sense que s’hagi de pagar res perquè la gent de la vila en gaudeixi.

Clar aquí tenim uns serveis socials que diuen amb un munt de diners per atendre  les necessitats de la població perquè hi ha moltes famílies al Vendrell que ho estan passat molt malament perquè en els darrers anys la poca indústria que teníem gairebé ha desaparegut del tot i fora del petit comerç hi ha ben poca cosa al Vendrell per anar fent excepte el sector serveis.

Per altra banda, per fer front aquests regalets que ens ofereix el govern optimista tenim un dels IBI’s més cars de la província de Tarragona que és l’impost clau per anar pagant les despeses dels elements públics del municipi. Un Vendrell que té sembla que té contractada la neteja viària de quatre carrers del municipi on hi passen cada dia i la resta un parell o tres de cops a l’any per despistar al personal. Un serveis de parcs i jardins molt per sota de les seves necessitats reals i amb la prohibició del glifosat, la cosa encara s’ha complicat una mica més. Un manteniment de la via pública que es va fent el justet i per on hi ha més circulació perquè hi ha zones que anar per la vorera, si així es pot anomenar és una gran gesta.

No ens calen totes aquestes avantatges socials si després tenim la deixadesa que impera en la majoria de carrers i places del municipi optimistes d’un municipi que es dedica a fer i desfer a inaugurar i reinagurar els carrers de sempre com si el Vendrell fos una barriada de les dimensions de Sant Vicenç de Calders. Abans tota la gent vivia en aquest espai, però amb el pas del temps la gent ha anat construint en altres zones del Vendrell amb uns serveis precaris, però els cervells de la casa gran, continuen aquest model antic, obsolet.

No podem seguir amb aquest model en què la televisió local n’és un clar exemple. Sense pilot, ni rumb amb una programació testimonial que ni de bon tros justifica els 600.000 euros que costa cada any a les arques municipals. Potser que ens ho fem mirar i deixem de jugar amb els diners de tothom demostrant que ens hem quedat sol i que el més trist que no sabem ni gestionar les majories absolutes que ens mantenen en el govern. Això és com fer trampes al solitari tenint totes les cartes marcades. Aquesta no és la manera de tirar endavant un poble amb l’única voluntat de guanyar unes eleccions que encara pot passar de tot, perquè la gent no és tonta i sap el que vota i perquè ho fa. Hi poden haver moltes sorpreses en  aquestes properes.