Al Vendrell només mirem al cel

 

Al Vendrell tenim el costum de mirar enlaire i gaudir de les meravelles que ens acompanyen dia a dia en la nostra vida diària i que també siguin conegudes per gent de fora que ens vinguin a veure en el nostre vessant més artístic.

Doncs tenim aquesta cara a munt que no ens deixa veure la netedat de les nostres vies i artèries urbanes. Portes on s’acumulen les cagades de coloms i que fa dies que no passat a netejar-les perquè si ens entretenim potser no donarà temps a fer el circuit diari en un temps rècord. Llocs on hi ha clares restes de botellot. Tenim la mania de mirar aquestes grans concentracions esportives que fem de tant en tant al Vendrell i que la veritat és que és un gran promoció de la vila i de l’humanisme a casa nostra, però deixe’m de la mà de deu aquests joves monitors que cada dia d’encarreguen que els espais esportius municipals estiguin plens de gent, a vegades sembla que massa i tot. Persones que fan que això rutlli perquè hi dediquen els seus cinc sentits perquè la persona en surti ben contenta i satisfeta i segueixi la seva vinculació a l’entitat pública. Fan la seva feina en silenci per una empresa subcontractada sense tenir les mateixes avantatges que la resta de companys de l’Ajuntament encara han de veure com algun petit detall que amb el temps s’ha anat a consolidant, doncs resulta que fora també que no hi ha dret.

Ells prefereixen muntar grans esdeveniments esportius llogant empreses de fora que t’ho organitza tot  a canvi d’un que no és econòmic. En canvi els que cada dia estan aquí fent la seva feina com autèntics professionals si en podem pagar 2 no en paguem 3 no sigui que es facin rics. Jo em donaria vergonya d’aquesta política miserable.  Aquí a alguns equips els hi paguem tot i als altres el més just i tots calladets en empreses  fantasma o subcontractades.

Un Vendrell que està enlluernat per les grans estructures militars. Abans hi havia la polícia de barri que coneixia el territori i controlava la situació de la vila en un contacte directe amb la població durant la seva jornada per millorar el seu servei. Ara tenim l’Acorazada Brunete que només surt en cas de possible conflicte i ja està.. La resta la de temps va donant tombs en una furgoneta o dins la caserna preparats per sortir disparats allà on faci falta.

Al Vendrell mirem al cel perquè aquí a la terra seguim amb els problemes de sempre i l’IBI és un dels més cars de Catalunya i qui fa negoci ara mateix són les empreses d’alarmes i assegurances per si de cas. Un Vendrell que ni la meitat de població vota per unes eleccions municipals que pots esperar que faci en unes catalanes i europees.

Un Vendrell que tres mesos abans de festa major ja sabem qui  ve. Això vol dir que té tanta importància per alguns com quan tindrem l’ampliació de l’hospital del Vendrell o altres històries que han passat sense pena ni glòria com la nova fase del contracte etern de neteja viària amb FCC.

Un Vendrell amb nivells molt alts d’atur i fracàs escolar i ens costa trobar solucions a aquestes temes preocupants i ho anem matant amb taules, estudis, informes, però ens falta agafar el toro per les banyes i que amb el temps vagi tornant a nivells adients per una població com el Vendrell. Hem trobat una gran eina en l’Idiada per formar joves abans d’entrar a l’empresa preparats pel que s’hi pot trobar i això hauria de servir per altres empreses que de moment no tenim però potser l’hostaleria hauria de ser el nostre fort.

Mirem el cel i tenim al nostre àngel net i pòlit com una patena en canvi l’edifici de la cooperativa agrícola la tenim que fa pena i altres restes del nostre passat com la Masia de Mas d’en Gual també està cada dia pitjor. No cal reconstruir-la però un petit cartell per recordar la seva importància en història del Vendrell i allí es va trobar la màscara mortuòria que és una  de les joies amagades de la nostra història després que el museu arqueològic del Vendrell toques el dos en el silenci administratiu que cada dia és més gran i insuportable.

El capital mana, el polític obeeix. Nova benzinera al Vendrell

 Aviat tindrem una nova benzinera al Vendrell. Fa dies que estava parada, però sembla que aviat no cal que anem a Roda de Barà per omplir la benzinera e l'Esclat. Ha trigat, però al final ha arribat com La sala de Jocs del carrer Alguer a tocar a l'Avinguda Sant Vicenç que ja està oberta. Aqui tindrem la nova benzinera vora un parc infantil Així nosaltres promocionem el vehicle elèctric. 

Una illa sola en la política catalana?

 Ja tenim el resultat de les catalanes amb una clara victoria del Psoe. La cosa era de preveure amb un independetisme esbarallat i sense ordre ni concert i una dreta que avança gràcies a una presumpta esquerra que no solucciona els problemes i clar això alimena la dreta sense que es mogui de la cadira. 

A partir d'aquí poden passar moltes coses que arribin el Sanchez i el Puigdemont i es diguin, Mira nano, tu manes Espanya i jo Catalunya i ens ajudem i no ens putegem. aquest seria un sistema perquè tot anés més o menys endavant sense gaires més problemes. La carta del Puigdemont ha servit fins aquí, però si ara no torna jo crec que ja no repetirà la brometa de dir que tornarà un altre cop. El Psoe ara no té una oposició clara com abans pasva amb CiU. Ara és tot una barreja que no saps que hi trobaràs. Però tranquils, al Vendrell un partit del rollo convergent està creixent de mica en mica i es prepara amb força per a les properes municipals. Aviso. La vosa fa dies que rutlla en silenci amb un  xicot que fa moltes reunions en tots els àmbits. Ara si Illa no troba company de viatge, s'ho haurà de menjar solet. 

Un altre guimerà arriba a la Lira amb els Inestables

 

No sabia que anava a veure i va ser un dels dies que m'ho he passat millor vient teatre a casa nostra i a més d'un autor clàssic amb uns importants canvis sobre la seva obra original que fan trontollar la filosofia del seu autor obrint noves ports en el feminisme i poder de dona. Els Inestables quan s'hi posen s'hi posen i aquest cop han bastit una comèdia moderna  entre la Extraña Pareja,  Joan Pera, Sagarra, Guimerà i teatre modern. Han presentat un muntatge rodó on la dona és la gran protagonista i l'homé és un complement social tot i que es pensa que és el rei de tot plegat és un txixarel·lo. Molt bona lectura i no s'ha fet gens pesada. Heu de recordar sempre que el suport màxim de els cadires de la Lira són 90 mintus. A partir d'aquí es fa una mica pesada la situació d'assegut. Ni més ni menys que Arran de terra de Guimerà. 

Obra dinàmica, sense complexos amb aquestes ganes de la companyia de fer una mica el burro com fa amb el personatge de Jeroni, per cert, molt ben trobat i interpretat.  Un cop més vull lloar la interpretació de tot l'elenc amb un Carles Guasch Impecable, Una Aura Garí Sensacional i un Enric Batlle en su salsa.   Molt bé Hermini Caballero en un paper no gens fàcil i la Mònica Tutusaus doncs gaudint com peix dins l'aigua amb els seus papers melodramàtics de mocador i llagrimeta. La Lira plena, bona senyal i enhorabona per aquest Guimerà que ès més propi del segle XXI que no pas del 1901 quan va ser estrenada. Gran feina i millor resultat. Un honor pel mestre poder veure aquesta obra tractada amb amor i carinyo i adaptant a les noves tendències social. La més cordial felicitació. 

El Vendrell país de benzineres i supermercats

 

 

El Vendrell en els darrers anys s’ha convertit en un país de benzineres de tots els colors i gustos repartides al voltant de les grans vies que creuen la localitat. Potser aquest és un testimoni més que som un ciutat dormitori. Ara només falta que tinguem  més carregadors elèctrics de cotxe i els que estan al costa del mercat municipal sempre estiguin en funcionament. Mentrestant seguim potenciant els derivats del petroli. En tenim unes quantes més al calaix que esperem que s’hi quedin perquè amb tanta benzinera ja no sabem ni on carregar el dipòsit. Ara hem de treballar el tema cotxe elèctric que tenim municipalment molt abandonat si és que volem ser ecologistes i anar amb el pin  a l’americana.

Al costat d’aquests subministrament tenim supermercats, pocs ens el falten potser AlCampo i no gaire gran cosa més que de mica en mica es van col·locant pel territori vendrellenc. El petit comerç que tenim ja ens l’hem carregat fa dies i en especial en el tema queviures que ha estat suplantat per la gerència asiàtica quasi les 24 hores del dia. La botiga típica de queviures doncs es poden comptar amb els dits d’una mà i alguna aguanta perquè ha sabut apostar pel producte de qualitat.

El més trist és que de llibreries ja només queden una al Vendrell. La Mitjans que és una autèntica estructura d’estat de la cultura i el saber a casa nostra. És un luxe entre nosaltres tenir aquesta llibreria que des d’un temps fins ara  ha fitxat a tot un equip de luxe per tirar-lo endavant dia a dia. Si hi ha un dream team en algun lloc del Vendrell és dins aquest llibreria. Unes grans professionals a banda de la seva simpatia i eficiència. Persones totalment diferents, però unides tal com  estan són genials. Una gran aposta pels actuals propietaris de la llibreria que ha trobat el personal ideal per donar servei a la cultura en aquest reducte local i comarcal que tenim a casa nostra i que tot i les seves dimensions sap que és el que més demana la gent i sinó al cap de no res ja ho tenen aquí.

Doncs aquest és el Vendrell amb una llibreria que encara el futur amb alegria i optimisme perquè sempre hi ha  gent que prefereixen el tracte humà abans del paquet de missatger i en aquest cas, val la pena conèixer el seu personal perquè ho fan amb tot l’amor del món i s’hi deixen la pell.

Això és el que tenim al Vendrell i moltes festes i molts de concerts i cultura popular i un àngel i un orgué i una botiga aturada en el temps que mereixeria que fos un petit museu del nostre passat on la gent conegués on anava a comprar els cigrons la família de Pau Casals i Àngel Guimerà quan estaven a la vila, perquè a part de llegir també menjaven i eren persones humanes i es feien amb gent del Vendrell en el seu dia a dia.

Fa uns anys tenim massa bancs i ens queixaven i no deixàvem posar més entitats al centre de la vila. La mateixa crisis ha acabat amb aquests establiments i ara a certes hores trobem cues de gent al caixer automàtic per anar a buscar uns pocs diners per si hem de pagar trinco trinco.

El Vendrell té un born que necessita un canvi de rumb i sort d’uns  pocs que encara hi van a comprar sinó malament. La gran errada és ser un municipi turístic perquè si els diumenges haguéssim de tenir la majoria de botigues tancades moltes coses no passarien. Els grans supermercats no seria diumenge el dia que tenen més clients de la setmana, un fenomen estrany però massa comú. Potser si tornéssim a la nostra realitat les coses es normalitzarien una mica perquè ara per ara els petits no poden competir amb els grans i estan venuts. No interessa fer-ho perquè som uns covards i no volem ni que es parli per no aixecar la llebre.

 

 

El míting permanent de Puigdemont a Argelés

 Mentres tant a la banda sud dels Pirineus només es veien mítings a les grans ciutats i poca cosa més. Es feien trobades, visites de militants i anar fent. A Argeles hem vist un fenomem curiós que durant els dies de campanya s'ha celebrat un míting cada dia. No sé si amb la mateixa gent, amb diferent gent mig i mig, però el President a l'exili al sortir de casa ja tenia els  seus incondicinals aplaudint com si fos el primer dia. Una imatge curiosa i m'agradaria anar allí a veure si tot és una empresa amb els seus extres amb un petit salari, entrepants pagats, tot gratis. Una cosa ben curiosa de les eleccions catalanes.

El poble català tornarà perdre en les eleccions del diumenge

 Primer de tot, el que passarà diumenge és que ningú traurà una majoria còmoda que li permeti tirar endavant el país. Això forçarà a pactes de tres o dues bandes per fe una majoria sòlida. Els que tenim al govern ja es coneixen massa i vivim massa d'un passat de mals rollos entre ells per tant, de relació saludable entre ells res de res. Cadascú té el seu món les seves històries i es molt díficil que s'avinguin i no seria res extrany una segones eleccions per manca d'acord. PP no te marge de maniobra per pactar. Els catalans Junts i Erc  Comuns o Psc no durà ni una setmana.  Si en posem dos a pactar potser tampoc. No sé que pot passar perquè no hi ha cap possibilitat clara encara que no entri Ciutadans. Tothom té la clau d'aquest tothom contra tothom a veure que passa. Jo crec que aquestes són les eleccions més insipides que s'han celebrat mai a Catalunya