On està la majoria del Vendrell?

 

 

 

En aquest Vendrell on cada dia sembla que hi hagi menys gent l’altre dia la Carmina Bartra va deixar anar en la part de precs i preguntes del darrer ple on està la gent del Vendrell? Aquesta és una pregunta clau perquè hi ha moments com els dissabtes per la tarda que el Vendrell sembla una ciutat fantasma a no sé que  hi hagi algun fet peculiar.

Això no passa la resta de dies perquè entre els alumnes i els pares amunt i avall la cosa sembla que s’animi i mira hi ha un cert moviment. Diumenge sort en tenim de les sardanes a la Rambla que sinó també estaríem en un a situació de desert amb petits oasis focalitzats en alguns punts de la localitat.

El Vendrell és un poble en viu una intensa endogàmia amb unes poques persones molt actives o la resta el primer que es pregunta quan es festa major que jo m’agafo vacances. Aquest és un petit exemple.

El Vendrell ha duplicat, triplicat  i més la població en els darrers anys, però si tu mires qui remena les cireres, doncs els descendents d’aquests de tota la vida amb algun fitxatge puntual, però la resta viuen feliçment aliens al que passa a la vila. Al final passa el mateix que Albinyana que falta gent, però és que el Vendrell hi ha molta més població, però la gent es troba amb una ciutat tancada i encara sort de l’Embarcada, dels Nens, i Diables que són portetes on la gent hi pot entrar però no pas amb el volum real de creixement que viu el municipi. Està el tema esportiu que viu al marge dels actes es fan a plaça Vella i cada esport coneix els seus protagonistes. Sembla que vas als llocs et trobes les mateixes persones ara i fa quinze anys amb  petites incorporacions.  No cal que parlem de la gent dels barris marítims i altres urbanitzacions, que alguns no saben ni on està l’ajuntament del Vendrell.

L’ajuntament del Vendrell viu en la seva torre d’Ivori amb els tres protagonistes de la pel·lícula i els seus fidels actors secundaris. Tot el fum que emet cada dia arriba menys lluny de la societat perquè ha estat capaç en saturar els seus oients i molts ja han canviat de freqüència fa dies. Ells es pensen que tot el que  engeguen arriba arreu. Si algun acte és virialitza sinó pels protagonistes. Fa un parell d’anys tothom sap que va venir Camela al Vendrell però la gent hi  va anar pel grup, no cal fer gaire difusió d’aquests tipus de propostes. Ara pocs saben per quin motiu van venir al Vendrell que era el tema que interessava al consistori. Molta gent no tenen ni idea del que fan al Vendrell

El Vendrell que treballa pel Vendrell són 4 encara que avui siguin optimistes,demà del PP i a la propera de la Cup. Aquests partits cada dia es van repartint càrrecs perquè tot segueixi igual i entri el mínim d’aires fresc. Posem noms dels carrers parcs i carrers als nostres amics i col·legues i sistemàticament es viu d’esquena als nous barris del Vendrell, a banda dels barris que té la seva lògica també acostuma a passar per la festa major i fires.  Aquest és el Vendrell del 4 que voten i que participen convertint una ciutat en un poble petit on hi falta gent que participi. De moment no cal que et demanin el DNI per anar al plenari del Vendrell.

 

Un puzzle de Guimerà feminista a la Lira

 Tenia ganes de veure aquest munatge dirit per Rosa Andreu amb la drmatrúrgia de Neus Oliveras i la Direcció Artística de Joaquim Sicart. Al final ha arribat el gran dia i en una hora i quart he pogut veure que hi havia al darrera. 

Primer de tot, doncs felicitar a les persones que ho han fet possible perquè està molt ben fet aquesta tasca de cirurgia d'anar tallant i cosint i bastint l'obra mentres els personatges estan a escenari. Em sembla molt bé, però jo crec que és molt arriscat elaborar aquesta obra que podria de Guimerà o de Sagarra o de Lope de Vega o configurar una obra nova a base de retalls. Una obra sibarita que no va dirigida al gran públic amb tocs surrealistes que estas més proper al segle XXI que al XIX del seu autor.

Tot està impecable, però amb aquest producte obtingut que és impecable no el compro. Guimerà i Mosaic de Passions són tan semblants com un carro i el wifi. Felicitats per l'obra, però potser és que sóc d'una altra generació. Està molt ben feta, però jo la trobo anacrònica. Guimerà és molt més que tot això. 

Penedès, clau d’oli

 

Ara hem estrenat un nou eslógan al Vendrell que es diu Clau de sol.Ho trobo molt bé, però ja ens servia l’anterior. De l’estimem el Vendell  hem passat a aquest altre amb clar missatge de sol i platja. Aquí al Vendrell encara que no tinguem la bandera Blava també s’ha demostrat que els nostre fidels acudeixen  a les nostres platges a gaudir d’aquest tros de 7 km de paradís.

Ara ens toca atraure el turisme de la pedra seca, de marges i pous, de conreus, de masies,  hem de deixar una mica la costa i no ens passi com el Passeig marítim de Calafell que ja ens té una mica saturats de turisme entre les terrasses del passeig les de la sorra. Al fina costa passejar per aquests metres saturats hi ha moments, massa densos de gent.

Hem de buscar el nostre futur dins la comarca, allí trobarem el turisme que ara necessitem, el de sol i platja més que consolidat. No parem de xifres, ni de volum, sinó de qualitat.

Ara apostem per la logítics i ens venem el terreny a preu de saldo, per tenir grans amb gent malpagada que no se sentirà identificada en una comarca perquè potser demà trobarà algo millor  en altre sectors més valorats i amb més expectatives.

Al Vendrell només mirem al cel

 

Al Vendrell tenim el costum de mirar enlaire i gaudir de les meravelles que ens acompanyen dia a dia en la nostra vida diària i que també siguin conegudes per gent de fora que ens vinguin a veure en el nostre vessant més artístic.

Doncs tenim aquesta cara a munt que no ens deixa veure la netedat de les nostres vies i artèries urbanes. Portes on s’acumulen les cagades de coloms i que fa dies que no passat a netejar-les perquè si ens entretenim potser no donarà temps a fer el circuit diari en un temps rècord. Llocs on hi ha clares restes de botellot. Tenim la mania de mirar aquestes grans concentracions esportives que fem de tant en tant al Vendrell i que la veritat és que és un gran promoció de la vila i de l’humanisme a casa nostra, però deixe’m de la mà de deu aquests joves monitors que cada dia d’encarreguen que els espais esportius municipals estiguin plens de gent, a vegades sembla que massa i tot. Persones que fan que això rutlli perquè hi dediquen els seus cinc sentits perquè la persona en surti ben contenta i satisfeta i segueixi la seva vinculació a l’entitat pública. Fan la seva feina en silenci per una empresa subcontractada sense tenir les mateixes avantatges que la resta de companys de l’Ajuntament encara han de veure com algun petit detall que amb el temps s’ha anat a consolidant, doncs resulta que fora també que no hi ha dret.

Ells prefereixen muntar grans esdeveniments esportius llogant empreses de fora que t’ho organitza tot  a canvi d’un que no és econòmic. En canvi els que cada dia estan aquí fent la seva feina com autèntics professionals si en podem pagar 2 no en paguem 3 no sigui que es facin rics. Jo em donaria vergonya d’aquesta política miserable.  Aquí a alguns equips els hi paguem tot i als altres el més just i tots calladets en empreses  fantasma o subcontractades.

Un Vendrell que està enlluernat per les grans estructures militars. Abans hi havia la polícia de barri que coneixia el territori i controlava la situació de la vila en un contacte directe amb la població durant la seva jornada per millorar el seu servei. Ara tenim l’Acorazada Brunete que només surt en cas de possible conflicte i ja està.. La resta la de temps va donant tombs en una furgoneta o dins la caserna preparats per sortir disparats allà on faci falta.

Al Vendrell mirem al cel perquè aquí a la terra seguim amb els problemes de sempre i l’IBI és un dels més cars de Catalunya i qui fa negoci ara mateix són les empreses d’alarmes i assegurances per si de cas. Un Vendrell que ni la meitat de població vota per unes eleccions municipals que pots esperar que faci en unes catalanes i europees.

Un Vendrell que tres mesos abans de festa major ja sabem qui  ve. Això vol dir que té tanta importància per alguns com quan tindrem l’ampliació de l’hospital del Vendrell o altres històries que han passat sense pena ni glòria com la nova fase del contracte etern de neteja viària amb FCC.

Un Vendrell amb nivells molt alts d’atur i fracàs escolar i ens costa trobar solucions a aquestes temes preocupants i ho anem matant amb taules, estudis, informes, però ens falta agafar el toro per les banyes i que amb el temps vagi tornant a nivells adients per una població com el Vendrell. Hem trobat una gran eina en l’Idiada per formar joves abans d’entrar a l’empresa preparats pel que s’hi pot trobar i això hauria de servir per altres empreses que de moment no tenim però potser l’hostaleria hauria de ser el nostre fort.

Mirem el cel i tenim al nostre àngel net i pòlit com una patena en canvi l’edifici de la cooperativa agrícola la tenim que fa pena i altres restes del nostre passat com la Masia de Mas d’en Gual també està cada dia pitjor. No cal reconstruir-la però un petit cartell per recordar la seva importància en història del Vendrell i allí es va trobar la màscara mortuòria que és una  de les joies amagades de la nostra història després que el museu arqueològic del Vendrell toques el dos en el silenci administratiu que cada dia és més gran i insuportable.

El capital mana, el polític obeeix. Nova benzinera al Vendrell

 Aviat tindrem una nova benzinera al Vendrell. Fa dies que estava parada, però sembla que aviat no cal que anem a Roda de Barà per omplir la benzinera e l'Esclat. Ha trigat, però al final ha arribat com La sala de Jocs del carrer Alguer a tocar a l'Avinguda Sant Vicenç que ja està oberta. Aqui tindrem la nova benzinera vora un parc infantil Així nosaltres promocionem el vehicle elèctric. 

Una illa sola en la política catalana?

 Ja tenim el resultat de les catalanes amb una clara victoria del Psoe. La cosa era de preveure amb un independetisme esbarallat i sense ordre ni concert i una dreta que avança gràcies a una presumpta esquerra que no solucciona els problemes i clar això alimena la dreta sense que es mogui de la cadira. 

A partir d'aquí poden passar moltes coses que arribin el Sanchez i el Puigdemont i es diguin, Mira nano, tu manes Espanya i jo Catalunya i ens ajudem i no ens putegem. aquest seria un sistema perquè tot anés més o menys endavant sense gaires més problemes. La carta del Puigdemont ha servit fins aquí, però si ara no torna jo crec que ja no repetirà la brometa de dir que tornarà un altre cop. El Psoe ara no té una oposició clara com abans pasva amb CiU. Ara és tot una barreja que no saps que hi trobaràs. Però tranquils, al Vendrell un partit del rollo convergent està creixent de mica en mica i es prepara amb força per a les properes municipals. Aviso. La vosa fa dies que rutlla en silenci amb un  xicot que fa moltes reunions en tots els àmbits. Ara si Illa no troba company de viatge, s'ho haurà de menjar solet. 

Un altre guimerà arriba a la Lira amb els Inestables

 

No sabia que anava a veure i va ser un dels dies que m'ho he passat millor vient teatre a casa nostra i a més d'un autor clàssic amb uns importants canvis sobre la seva obra original que fan trontollar la filosofia del seu autor obrint noves ports en el feminisme i poder de dona. Els Inestables quan s'hi posen s'hi posen i aquest cop han bastit una comèdia moderna  entre la Extraña Pareja,  Joan Pera, Sagarra, Guimerà i teatre modern. Han presentat un muntatge rodó on la dona és la gran protagonista i l'homé és un complement social tot i que es pensa que és el rei de tot plegat és un txixarel·lo. Molt bona lectura i no s'ha fet gens pesada. Heu de recordar sempre que el suport màxim de els cadires de la Lira són 90 mintus. A partir d'aquí es fa una mica pesada la situació d'assegut. Ni més ni menys que Arran de terra de Guimerà. 

Obra dinàmica, sense complexos amb aquestes ganes de la companyia de fer una mica el burro com fa amb el personatge de Jeroni, per cert, molt ben trobat i interpretat.  Un cop més vull lloar la interpretació de tot l'elenc amb un Carles Guasch Impecable, Una Aura Garí Sensacional i un Enric Batlle en su salsa.   Molt bé Hermini Caballero en un paper no gens fàcil i la Mònica Tutusaus doncs gaudint com peix dins l'aigua amb els seus papers melodramàtics de mocador i llagrimeta. La Lira plena, bona senyal i enhorabona per aquest Guimerà que ès més propi del segle XXI que no pas del 1901 quan va ser estrenada. Gran feina i millor resultat. Un honor pel mestre poder veure aquesta obra tractada amb amor i carinyo i adaptant a les noves tendències social. La més cordial felicitació.