No hem vingut a arreglar el món perquè això és una tasca impossible i a pocs els interessa. Les noves tendències es proclamar l'esport, la inclusió, el feminisme radical i altres valors i fer un negoci de tot això. Tot el dia amb el discurs nens i nenes i després toca marginar els qui no segueixen el teu camí i opten per vies alternatives. Tot aquest món de fantasia en què l'Ajuntament pensa en tot i està treballant en tot i no fa res enlloc ja no cola. Aquest fum cada dia és més feble i la gent ja està cansada de tanta presa de pèl i tanta ajuda quan després te'ls foten per tots costats sense pietat. Pagar canons d'aigua sense que es prioritzi el consum, basures per supefície sent igual quants hi visqui i quants reciclen. Tot això no porta enlloc i la gent es treballa el millor camí que potser no és el be de tots, però si que el seu quasi segur. Tanta tonteria. Jo no vull salvar el mon soc com tants que no faig negoci de cap bandera moderna en benefici propi. Camins que es veuen de lluny. Seguim endavant.
dimarts, 22 de juliol del 2025
divendres, 18 de juliol del 2025
Sales d’exposicions i museus buits
Els temps estan canviant a un ritme vertiginós. Fa uns anys la majoria de
gent tenia unes preferències i avui en dia la cosa va per altres viaranys i
molts cops no ens donem ni compte. El Vendrell és un clar exemple d’aquests
importants canvis i no cal tirar molt enrere per poder veure com les
preferències són un altres. Fa 30 anys per exemple quan presentaven un llibre
d’història o algun concert de música clàssica era fàcil veure persones de la
meva generació entre el públic. Avui en dia trobar membres d’aquesta generació
perduda entre els 20 i 55 anys en aquest tipus d’actes excepte propostes molt
concretes és molt difícil. Si tu estudies música el més normal que algun dia
vagis a algun concert d’algun intèrpret que et pugui interessar. El preu no la
majoria de casos no és un impediment perquè hi ha molt bones ofertes per poder
accedir a aquests esdeveniments quan la cosa no és gratuïta.
Abans hi havia una mena de sentiment de comunitat i la gent encara que no fos un devot d’alguna proposta hi anaven per
conèixer en directe el que s’hi feia. Avui moltes activitats que es fan a casa
nostra, no a tots els municipis la majoria del públic està format per cabells
blancs o calbs per l’edat. No cal obligar a la gent a fer les coses perquè
aquest no és el camí. Entre tots s’ha de crear una mena de consciència social
que avui en dia no existeix. Tenim moltes localitats que s’ha convertit
clarament en ciutats dormitoris. Al
Vendrell, per exemple només 25 persones de cada 100 treballen a la vila, la
resta ha de tocar el dos a altres localitats. Evidentment aquesta manca de
consciència col·lectiva és la que impera. La visita a museus i sales
d’exposicions a casa nostra de gent de Km 0, a banda d’algunes excepcions, és
ben baixa. Això demana una política global per reorientar a les noves
generacions. No s’arregla posant els cursos de xató dins l’horari escolar. És
una feina lenta que s’ha de fer urgentment amb solucions a mig i llarg termini.
dijous, 17 de juliol del 2025
Esperant un nou rector al Vendrell
Feia dies que es comentava amb la boca petita, però al final ha sortit a
la llum que l’actual rector del Vendrell Norbert Miracle després de l’estiu
anirà destinat a unes parròquies de l’Alt Camp.
S’obren les portes perquè arribi al Vendrell un nou capellà per regir la
vila i de retruc vetllar una mica per la comarca. En aquests moments el
municipi només compta amb un rector i un diaca per cobrir les obligacions
cristianes de la comunitat. Estem parlant d’una població de més de 50.000
persones entre empadronats i altres que hi viuen sense estar registrats
oficialment. Aquesta dada l’ofereix el consum de l’aigua que és molt més fiable
que no pas el padró que és un simple tràmit municipal. Algunes persones, per
mil motius diferents, prefereixen estan inscrits en una localitat on potser no
hi passen la majoria del temps.
L’església del Vendrell viu el mateix fenomen de desafecció religiosa que
viu la resta del nostre voltant. Ens trobem en moments puntuals al llarg de
l’any amb força assistència als actes organitzats per l’església, però a la
resta de l’any són molt poques els fidels que compleixen amb les obligacions
cristianes bàsiques marcades per la tradició de casa nostra. Potser per les
processons de Setmana Santa veus una gentada participant en aquests actes, però
la resta de l’any desapareixen de l’escena fins a la propera cita en el
calendari. Aquestes manifestacions de religiositat popular són una excepció del
que avui en dia és la força social
l’església a casa nostra.
Durant molts segles l’església ha estat un dels poders socials més importants amb un paper clau dels seus
representants en la presa de decissions. Avui en dia encara conserven molts
privilegis com la de no pagar alguns impostos com l’IBI gràcies a un concordat de l’any 1953 entre la
Santa Seu i el Govern franquista que encara no ha estat derogat. Aquest acord
garanteix sobre el paper la llibertat religiosa a Espanya. Encara que se suposa
que aquí som un règim aconfesional encara tenim com a mínim el calendari de la
majoria de dies festius anuals segons la devoció cristiana, tot i que ens hem atrevit a posar el dia de la
Constitució que va per un altre camí.
No fa gaires anys un rector en un poble podia tenir més importància que
l’alcalde. Hi hagut en aquesta comarca mossèns amb més poder que molts batlles
que es limitaben a cobrir les necessitats del servei públic i poca cosa més.
Els capellans s’encarregaven una mica de fer de psicòlegs, tasques de benestar
social, gestió de conflictes personals i molts cops ficaven més que cullerada
en les trifulques polítiques que hi havia a l’ajuntament de torn. Això sí, pel
darrera i sense que es notés gaire. Molts també van aprendre les primeres
classes d’educació sexual de personal del clergat en una societat on parlar del
més natural del món era tabú.
No fa gaires anys per recordar un moment històric es referenciava qui
realment remenava les cireres en un municipi. Era molt més present que no pas
qui manava l’Ajuntament. Mossèn Norbert només ha estat 7 anys entre nosaltres,
una xifra que queda molt lluny del darrer capellà que va marcar un temps al
Vendrell com va ser Josep Maria Barenys que va estar al Vendrell 43 anys fins
que el covid el va allunyar definitivament del món terrenal. Un mossèn que va
ser nomenat fins i tot Fill Adoptiu del Vendrell un honor que també va rebre
Àngel Guimerà en el seu moment.
Durant l’estada de mossèn Miracle al Vendrell ha estat rodejat d’un grup
de gent que han donat empenta a a l’orgue, a les bestiari de processó i algunes
tradicions gairebé perdudes com la festivitat del Corpus que va agafant empenta
poc a poc.
Al Vendrell com la majoria de llocs l’església té un paper més simbòlic
que altres coses. Cada dia hi ha més persones que opten per les vies laiques en
la versió profana d’alguns sagraments. Una societat cada dia menys arrelada i
de creences més dispars que representen aquesta nova vila que hem creat entre
tots. Alguns han posat el crit el cel al veure que el mossèn marxa, però algú
altre vindrà. A veure si marcarà el pas
o seguirà el que li diuen els seus consellers locals més propers en aquest
grupet de famíes que sempre ha rodejat l’església vendrellenca.
dimecres, 16 de juliol del 2025
Quan el personal està cremat i no és del sol
dissabte, 12 de juliol del 2025
EL Vendrell brut és un dels temes més reiterat de les falles
Hem acabat quasi la setmana de barris i un cop més la veu popular ha fet la seva valoració del Vendrell. Els temes d'enguany doncs res, ha tornat a sortir el Knt i la seva política de postureig sense solta ni volta. No podia faltar les dots de marimandona de la regidora de festes que també és un clàssic. Enguany també ha aparegut també un dels clàssics com és la brutícia del Vendrell i la inseguretat que viu el Vendrell i la poca efectivitat d'unitats com aquests uniformats de la poli que van en una furgoneta blanca i una negra pel Vendrell. També han sortit l'esforç que fan els administradors que els fan pringar com a "butaneros" per recollir uns diners per fer una major festa major. També s'ha comentat del preu del concert dels laxen per la festa major i de la poca gràcia de la regidora de cultura i festivals varis que s'ha carregat la primavera vendrellenca. I la situació cr´ítica del comerç del Vendrell Hi hagut al·lusions a Gaza i al mossèn que el destinen a un altre lloc i la flor i la nata de la societat vendrellenca es quedarà sense el seu totem quasi messiànic. En la falla del Serrallo i Font de la Menya tot el consistori era un gran cagarro i anar fent. Doncs res. Ja tenim aquí les falles. La que m'ha agradat més és la del Serrallo i Font de la Menya perquè tenia una visió de conjunt i potser la més fluixa la de la Carretera que sempre juga a una altra lliga. Doncs res. Ja ho hem passat. Ara a esperar la festa major als versots dels Diables. Vinga endavant. Visca la festa i els aires condicionats.
dijous, 10 de juliol del 2025
El Vendrell, poble de grans superfícies i benzineres
La realitat de les nostres contrades es veu al carrer. La versió política
que ens volen vendre a través de les xarxes oficials dels diferents poders
públics cada dia tenen un recorregut més curt. El camp de la informació està
saturat. Abans només hi havia uns sistemes oficials de divulgació i
comunicació. La societat actual permet que tothom des del seu jo pugui ser un
gran comunicador i pugui arribar més lluny que molts mitjans oficials.
Si mirem el Vendrell veurem que s’ha convertit en una base de les grans
cadenes comercials que ens van ocupant d’una punta a l’altra del terme
municipal. Fa unes poques dècades el Caprabo s’anava extenent a casa nostra,
però amb el temps el Mercadona i l’Esclat han anat implantant les seves
superfícies a casa nostra mentre el petit comerç i el born ha anat perdent
protagonisme social. Avui en dia tenir oberta una botiga al Vendrell i pagar un
lloguer és un acte heroic entre impostos i altres històries que tohtom coneix.
Cada dia hi ha més locals lliures a casa nostra. Abans ens queixavem que a la
carretera del dr. Robert només hi havia bancs i es va modificar l’ordenança per
corregir aquesta tendència, però a hores d’ara ja no tenim ni això al centre
del Vendrell. Una mica de tot que representa els nous corrents comercials que
s’estan expandint a casa nostra.
Curiosament al costat de tantes cadenes comercials tenim un altre fenomen
social curiós que no passa a la resta de municipis que és la proliferació de
benzineres. Cada pocs metres de les carreteres principals que creuen el
Vendrell en tenim una ben plantada que ofereix les seves ofertes per esgarrapar
el que pugui d’aquest renyit mercat a casa nostra.
Aquesta és la nostra realitat. Cada dia és més normal que alguns serveis
que teníem al Vendrell els hagués d’anar a buscar a altres localitats properes
perquè aquí sembla que la cosa no rutlla i s’han de buscar la vida en altres
contrades.
Tot això ha vingut agreujat perquè el Vendrell és un municipi turístic i
qualsevol dia de la setmana és diumenge o potser per moltes persones qualsevol
dia de la setmana és dilluns. Curiosament aquestes comerços que tenim aquí a
casa nostra en la seva majoria tenen uns salaris baixos amb uns torns laborals
que alternen matins i tardes i no pots participar en propostes en horaris
concrets.
Evidentment si no tens ganes de treballar cara al públic sempre pots anar
a la Bisbal del Penedès on per uns 8 euros l’hora podràs treballar en torns
americans i podràs descobrir un altre ritme de vida.
Podem ser vila termal i ser el paradís de l’univers mundial, però la gent
ve al Vendrell a comprar i a omplir el dipòsit del cotxe que és el que atrau
més gent del nostre voltant. Tot això ho tenim amanit amb un programa festiu
que ens dona cada cap de setmana alguna proposta festiva durant la meitat de
l’any per a petits i grans.
Sempre hi ha algú que s’interessa pel Pau Casals i per omplir algunes de
les 400 i poques butaques, encara força incòmodes de la Lira, però el nostre
potencial és el que tenim. No ens calen estudis d’aquestes empreses que fan
informes a mida que són capaces de demostrar que el Vendrell té un magnífic
potencial en el comerç local. Potser si, però un cop més hem cedit els nostres
solars a les grans cadenes que ens van implementan a casa nostres. Algunes ja
posen barreres als pàrquings perquè alguns els cofonien amb espais públics i
deixaven sempre el seu cotxe estacionat en aquest punt.
La nostra indústria és residual, però si que tenim 7 km de paradís on la
gent gaudeix de les nostres emocions arran de mar.
dilluns, 7 de juliol del 2025
On estan els quasi 18.000 euros de la campanya de la campanya del Fan's Ken?
En el ple del juny el gran protagonista van ser els quasi 18.000 euros que el PSOE va tornar a les arques municipals segons diu l'interventor. Això és segur perquè els funcionaris poden dir o no dir, però no poden mentir en document públic. Com això és cert segurament que aquests diners el partit els va fer servir per fins no del tot legals i al veure les orelles al lloc els va tornar per evitar mals majors. Si això és mentida que ho demostrin i no passa res, però en coses com aquesta no pots fer explicació de vot i sortir per la tangent.
Un altre tema és el de les excursions dels iaios que és clarament electoralista. A mi que em treguin impostos, no hagi de pagar ni alarma i pugui anar segur pel Vendrell. Jo ja em gastaré els diners com vulgui no cal que em paguin una excursió per sortir a la foto amb el Ken davant l'Ajuntament de Villagarcia de la Torre. Cadascú s'ho gasta com vol. Potser algú vol posar aire condicionat a casa abans que anar a tombar por ahi. Ja som grandets tots plegats. Menys pressió fiscal i la gent ja sap que fer amb els diners no cal que apretin tant amb impostos que s'ho estan carregant tot i totis.
I res que el Vendrell segueix brut i descuidat i van dir del Pipi Ken de la platja que des de Sant Joan ja va. Suposo que com les dutxes els altres anys el deixaran allà i no faran cap video de tik tok. Doncs res seguim endavant i no sé que pinta lo de les pintures de Sixena al ple del Vendrell amb la literatura pròpia que tenim aquí a la vila.






