País d'auxiliars administratius

Aquest és un país d'auxiliars administratius perquè molts dels que entraven a l'administració o feien amb aquesta categoria si tenien sort i sinó la de sota que venien a ser conserge. Alguns d'aquests amb el temps continuen copiant i enganxant com el primer dia sense innovar ni superar nous reptes. Potser alguns acaben cobrant més perquè han fet amiguets durant aquest temps, són els que sempre. Diuen que si quan els polítics pregunten com han vist una cosa o una altra i els agrada anar a menjar el tarro al polític de torn quan passa per allí o quan diu alguna cosa, el que es diu come ollas per no ser guarros. La seva fita no es canviar res sinó posar altres noms, altres càrrecs perquè en el fons tot segueixi igual, però amb una nova nomenclatura perquè tot sembli diferent encara que sigui un copy paste. Són bona canalla i submissa i els hi fa il.lusió buscar nous càrrecs amb grans processos de selecció amb brillants, il.lustres il·luminats personatges que et trobes pel camí que t'han de fer preguntes originals, que et descoloquin, et fan proves gal·làctiques. Ells que potser tenen el seu càrrec perquè són d'un partit i per això van saltant com els gripaus de lloc a lloc amb un bon sou i salari, però es creuen important i donen el pego quan t'ensenyen la targeta.
Aquest és un país d'auxiliars administratius on els de dalt no han superat aquesta fase de fer com sempre i els nous que són els que els tocaria canviar no tenen l'oportunitat de fer-h perquè estan allí rodejats d'aquests inspirats personatges que es pensen que per tenir un càrrec a dit saben molt i des del primer dia han aprés ben poca cosa a part d'anar  tunejant el seu càrrec per fer sempre el mateix.

A la fresca, mirant les herbotes on abans hi havia cotxes

  

Asseguts a la fresca veiem l’estiu passar davant nostre, dia a dia, poc a poc. Enguany ha estat un dels anys amb més turistes i segones residències a les nostres contrades, però el cartera “diesel” es va consolidant. Enguany des de la festa major del Vendrell fins passat el 28 d’agost ha costat bastant estacionar en alguns carrers no gaire cèntrics dels nostres barris marítims. No sé si els preus, la seguretat mundial o el camí més fàcil  han estat tan decisius perquè moltes persones hagin optat per passar aquests dies entre nosaltres.

Al llarg de l’estiu no hi hagut grans novetats tret que a Calafell han fet una distribució peculiar de les tres festes majors del municipi segons els dies amb més visites al municipi, deixant el pobre Sant Miquel, patró de Segur en un clar segon terme.  El cicle de cantautors de Casa Barral del Passeig Marítim de Calafell també se l’han carregat. Segueixen apostant fort per les ditxoses Havaneres del mes d’agost que estan en plena forma després d’anar liquidant petites coses culturals que feien més bé que aquest macro concert que vol plantar cara a altres que porten més anys i amb més recursos. Aquí ens toca imitar els demés i carregar-nos el nostre.

Pel que fa al Vendrell enguany hem tingut dos cartells de festa major, el guanyador i l’oficial, també hem tingut administradors de la festa major, un més del compte perquè van sortir massa tard i hi havia molta feina a fer. Ara ja tenim els del proper any que ja s’hi poden posar a fer feina. Un nou any amb aquest dia extra  en el mes de juliol que l’Ajuntament ha atorgat a tothom per gaudir més aquests dies especials. Una mesura que mai havia tingut lloc a casa nostra, però el principal perjudicat serà la Fira ja veurem com acaba després d’uns anys que està sobrevivint dins uns mínims històrics.

Els vuit grups que estan formant part del consistori, tres oficials a l’equip de govern més el PP que  aprova tot l’important que li presenta el trident polític de casa nostra pot guardar una part important dels projectes del 15 perquè segurament li aniran molt bé per al 2019. La cosa està molt quieta. Els Jocs de Mediterrani no estan tan clars com ens volen vendre. Ja ho va dir el meu polític de referència, Pep Marrassé, que en cada elecció municipal es parla el mateix que les anteriors perquè aquí a cada elecció municipal prometem el mateix per no fer res. Doncs en aquest aspecte la cosa segueix en la mateixa línia.

La gran revolució d’aquest primer any de trifàsic amb PP fent costat ha estat l’eliminació del pàrquing de les Madrigueres on els turistes i locals deixaven el seu vehicle per anar a aquesta magnífica platja. Ara si volen hauran de caminar una mica més i deixar el vehicle al costat del terme municipal de Calafell o amagat dins Sant Salvador.

Ha estat una mesura coherent i també ha sortit perjudicat la famosa guingueta que durant la revetlla de Sant Joan era un dels punts de trobada dels jovent del Vendrell, comarca i més enllà. Ara hem cedit aquest bonic espai ple d’herbotes a les aus i natura salvatge. Ara anirem veient com ho anem polint de mica en mica perquè les males olors de la desembocadura de la Riera de la Bisbal formin part de la història intocable.

Asseguts a la fresca veiem el temps passa i com la història i ben aviat tindrem unes noves eleccions. Ara no ens podem pas queixar.

Calafell i Santa Oliva tenen governs peculiars, però això de les banderes i els himnes són coses totalment negociables quan es tracta de compartir el poder.

Enguany l’11 de setembre no haurem de reviure   a Barcelona  enregistrats per una televisió nipona, russa o polaca, sinó que podrem estar tranquil·lament a la capital de la nostra província demanant independència en un país que ha guanyat unes eleccions  tres vegades consecutives un partit que ningú vol. Misteris. La resta no han estat capaços de formar govern estable. De moment, si la cosa evoluciona així tornarem a repetir les eleccions a veure si canvia alguna cosa, però a tothom ja els va bé que la cosa així per una societat més precària amb contractes de feina roïns.

Un fora stock al Vendrell amb cert optimisme

Ahir per la tarda em vaig donar un tomb per la nova versió del fora stocks del Vendrell. Una mica com a Calafell. Davant cada botigua treien la roba de fora de temporada. Hi havia força caliu i es veia a persones amb bossetes i comprant aquí i allí. Es notava cert optimisme, però això és com tot hi ha gent que realment fa ofertes i altres només hi va per complir, però com la gent no és tonta ja sap on anar. Un es queixarà que li ha anat molt malament i altre dirà que tot millor, però cadascú que pensi com ha participat a la cita. Aquesta és una manera de donar vida a tot el Vendrell i no només a la Rambla, amb la possibilitat que aqeust cop et podries provar la roba cosa que no passava a la Rambla. Vaig preguntar sobre com havia anat el matí i vam dir que també hi havia molt gent. Doncs molt bé. Aquest estiu ha estat molt molt dur, perquè si que tenim molta gent, però cada dia tenim més diesel a casa nostra. A veure si amb iniciatives com aquesta és pot mig salvar la temporada. Endavant. Llavors en els places i al dr. Robert es van agrupar els que queien fora de l'illA de vianants.

La rivalitat castellera

Fa uns anys els castells humans estan entrant en un món competitiu per algunes colles. Tenim el Concurs de Colles de Tarragona que és com la Champions del Futbol i llavors al llarg de la temporada hi ha una clara classificació de les diferents formacions segons les construccions realitzades en les seves actuacions. Aquest rànquing vindria a ser la lliga. Aquesta rivalitat ben entesa és bona perquè és un cop de mà a les colles a superar-se a tirar endavant a trencar noves fites, però a vegades els pot resultar perjudicial. Quan alguna d’aquestes formacions no passa pel seu millor moment, aquesta energia que compartien tots els membres quan tot anava endavant es pot tornar en contra de les seves aspiracions si no se sap portar bé les rendes de la comunitat castellera.

Una de les gràcies de les manifestacions populars és que la rivalitat no és una dels pilars per tirar endavant. Per això es deixa la porta oberta perquè tothom hi pugui participar d’una manera o altra encara que no sigui el millor de la seva especialitat. La gent que ho fa possible en molts casos són persones anònimes que amagats sota els mateixos colors i formes esborren qualsevol diferència social o religiosa que es pogués donar.

Està bé que visquem aquesta força castellera i que duri molts anys, però també hem de donar oportunitats a les colles que tot i que potser no estan en aquesta primera divisió fan mans i mànigues per treure el màxim profit a les seves possibilitats i recursos.

En el nostre Penedès hem de tenir colles de tot tipus i cadascuna realitzarà el seu paper. Hem d’evitar un cop més que el peix gros es mengi el petit i hem de ser conscients del que més ens convingui. Algunes de les colles que avui estan dalt de tot fa quatre dies no estaven en aquells llocs privilegiats i gràcies a la seva gent estan on estan.

La salutació va per nivells d'habitatge

Una de les coses curioses d'aquesta societat almenys a mi em passa. Quan vaig al parquing de casa allí tothom et saluda més o menys efusivament com si et conegués de tota la vida, però si trobes aquesta persona al carrer o en un altre lloc no et diu res. És un fenomen que no entenc. Al principi no, però quan portes 10 anys vivint en una comunitat quasi tothom ja es coneix, el que no entenc és aquestes actituds per palnta.

Coma-ruga Duty free

Ara que Coma-ruga ha tingut la gosadia de demanar la segregació del Vendrell juntament amb el municipi de Sant Vicenç de Calders i el Francàs al qual pertanyia fins gairebé la meitat del segle XX és hora de trobar solucions als nostres problemes quotidians.

Aquest estiu ha estat força tranquil a les nostres platges. Si tu començaves a caminar des de la plaça Germans Trillas en direcció Sant Salvador podries veure les diferents propostes comercials que t’oferia el Passeig Marítim. Primer de tot les botigues de bijuteria i objectes de platja,  després els restaurants, bars i pizzeries. Tot seguit era el torn de les paradetes dels venedors africans de davant de la tanca de l’Alberg Santa Maria del Mar. Tot seguit apareixien els de pell blanca per tornar al cap de no res i tot just a l’alçada de l’Europe amb el top manta. Evidentment hi ha havia uns pocs agents de policia per si de cas algú trencava aquest pacte no escrit entre cavallers. Era la millor manera en què tothom podria treure el seu partit on tothom hi tenia la seva cabuda. En cas que el top manta tingues més venedors a les nostres contrades s’anaven allargant en direcció Sant Salvador.

Aquesta distribució ha portat oficialment un parell o tres d’ensurts entre top manta i venedors que paguen.  La cosa està clara mentre uns han de pagar unes taxes per ocupar espai públic els altres tot i que no sempre saben si tindran el negoci tranqui del tot ho fan sense abonar un cèntim a les arques municipals.

S’han fet campanyes perquè la gent no compri a aquests venedors, però la veritat és que hi ha un públic que té una certa tirada i els va seguint i de tant en tant cau alguna cosa. Evidentment ja saben que el que compren en el millor dels casos és falsificat, però en una societat com la nostra on la imatge compta molt encara que sigui fora de la legalitat.

Aquí tenim un greu problema que fa anys que arrosseguem amb més o menys ensurt. Hi havia un alcalde que va agafar la plaça de la Lluna de davant de l’hotel Europe i la va destinar a la venda del Top Manta.  Evidentment els legalistes es varen queixar un altre cop davant d’aquesta mesura desigualitària   i hem estant jugant al gat i al ratolí uns quants anys. A vegades hi hagut una mena d’entesa i  a vegades doncs la policia es dedicava a tocar la moral amb menys sort que altra cosa.

El Vendrell té policia, però evidentment totalment insuficient encara que s’hi apuntin quatre Mossos amb moto per controlar durant tot l’any aquest fenomen que cada dia afecta més espais públics de casa nostra.

Llavors per no generar discriminacions entre venedors i per no crear més tensions que les bàsiques entre els qui paguen i els que no. Com és molt difícil obligar a aquests xicots a pagar qualsevol tribut llavors toca cedir gratuïtament la zona de les paradetes del davant de l’Alberg Santa Maria del Mar de Coma-ruga d’una forma desinteressada o encara que sigui amb una taxa simbòlica per evitar aquestes situacions violentes que es produeixen de tant en tant entre les parts implicades.

Ni el govern local, ni els Mossos ara mateix tenen poder i capacitat per fer fora a aquest més de mig centenar de venedors que ens venen a visitar durant quasi diàriament al llarg de tot l’any amb més o menys intensitat. 

En aquests casos la legalitat no es pot aplicar per una clara manca d’efectius policials i una normativa que guarda pel govern central la potestat de la zona de la sorra.  Per tant podem jugar una mica a gat i gos i posar quatre denúncies, requisar quatre bosses de material il·legal i poca cosa més, però només de cara a la galeria. La situació no la podem resoldre ni de bon tros. Encara que els posem a la presó ben aviat sortiran perquè el seu delicte no té més transcendència de moment. Alliberem de les taxes als pobres màrtirs de davant de l’Alberg Santa Maria del Mar que sempre els toca pagar i tots en harmonia. També algun detall per les guinguetes que estan al peu del canó.

Davant d’aquesta impotència manifesta i la manca de col·laboració de les parts que si que tenen poder real sobre aquesta situació, potser val més que agafem el brau per les banyes i anunciem Coma-ruga com una zona de Duty Free i que ens vinguin força a veure per comprar bijuteria, bosses, cinturons, tovallons que no es taquen, imitacions de tot tipus, Atès que no hi podem fer res més donem solucions als nostres comerciants i evitem tensions innecessàries per responsabilitats alienes. Tots en pau i evidentment tots podrien baixar preus i estarien més igualats que no pas ara.

Cazafantasmes, una peli que pots passar totalment

No havia vist la primera versió dels Cazafantasmes i no sé perquè vaig veure la segona. Em feia gràcia. A part de la música enganxosa volia saber de què anava exactament. La veritat és que no em va agradar gaire. Té algun moment que es pot salvar, però no és una de les pelis que recomanaria a ningú perquè no li vaig trobar el que. Aquí la teniu. Aquí al Vendrell ja la fan en una sala petita. Si en teniu ganes no trigueu gaire.