No volem trens gratis

No volem trens gratis sinó trens que funcionin i ens permetin una mínima confiança en els seus horaris. Sinó com passa en molts casos has d’anar a l’estació a veure quan passarà la propera circulació. Evidentment aquesta és l’eina política clau per una banda per dir que aquí som molt bona gent i tot ho tenim gratis sense haver de pagar res i per altra banda, la justificació perfecta per no destinar ni un cèntim més a aquest pilar d’estat com és la Renfe i l’Adif.

La gent està disposada a pagar, bé la majoria, sempre hi haurà alguns que se saltaran les barreres i no passarà res. La gent està d’acord a tenir un servei a un preu raonable, però que si tu tens una cosa gratuïta, però va com va al final i en cas de desplaçar-te amb la necessitat d’arribar abans d’una hora potser agafes un altre mitja de transport o simplement el cotxe. Al final tots hi perdem perquè la inseguretat és un risc que alguns no poden o no volen córrer.

Fa un parell anys que tots tenim algunes de les autopistes més transitades d’aquest país gratuïtes. Això ha provocat que s’hagin saturat i molts cops resulta més ràpid agafar una via convencional i deixar les vies ràpides que estan massa congestionades. Potser per acabar d’arreglar tot això que algunes autopistes com la Pau Casals que té uns preus de luxe passi a unes tarifes normals o entri també dins la gratuïtat que domina el mapa de carreteres de casa nostra. L’entrada d’aquestes noves vies podria permetre que tot funcionés d’una manera més normal i raonable.

No necessitem ni beques menjadors, ni beques d’autobús simplement el que s’ha de fer es que tothom tingui un salari digne i que es gestioni com treure el màxim rendiment als seus diners. Feina per tothom i ben pagada. Aquest és el millor remei per a tothom perquè la gran majoria de gent es pot guanyar les garrofes d’una manera o d’una altra. Pels qui per malaltia o altre no pot accedir a mercat de treball doncs que puguin cobrar una paga normal que li permeti arriba a cap de mes amb una mínima dignitat i que no li calguin altres ingressos públics per arribar a cap de mes.

No necessitem un país on una part dels ingressos es destinin a serveis socials i a seguretat. Llavors aquí el que tenim és un greu problema perquè el que realment tenim és una vila precària que no es capaç de donar sortida laboral a la majoria de la població per això es produeixen aquests desajustos.

Pagant uns bons salaris a la gent i tothom es pot espavilar per posar el seu granet de sorra a la riquesa. Ara si els pocs que treballen necessiten ajuts socials per arribar a cap de mes perquè la seva nòmina és ben senzilla, doncs aquí tenim un greu problema deixant a l’estat un greu problema de creixement econòmic que no li permet destinar aquests diners a inversions que podrien permetre tirar l’economia de la contrada.

El que no pots permetre que amb el Salarí Mínim Interprofessional no et pots permetre ni pagar el lloguer d’un pis de moltes ciutats catalanes. Això si que és una autèntica mala passada per totes aquelles persones que han de dependre d’aquests salari o de l’atur que també et posa ben aviat fora de circulació.

No volem trens gratis que circulin per unes xarxes sense manteniment i quan et despistis pots acabar en urgències d’algun hospital per un nou esvorant provocat pel temporal marítim.

Cada dia som més pobres i ja no tenim recursos per fer la revolució amb les vagues i similar que això comporta per fer caure un regim. La nostra força més valuosa ara per ara són les xarxes socials que arriben a més llocs.

Molt bon Nadal a tothom

 Molt bon Nadal a tothom, petits i grans, homes, dones lgtbiq, i a tots aquells que creguin en un món millor és possible

Ara que ve Nadal

 

 

 

En aquestes dates tan especials seria bo que entre tots ens apliquéssim en aquestes tendències per conserva la natura que acull. Allò que deien del canvi climàtic ho tenim aquí i no ens cal esperar gaire per veure que alguna cosa falla perquè en molt poc temps han canviat moltes coses en la meteorologia i encara potser el que arribarem a veure al pas que anem si no hi posem fre.

Llavors ara que vénen les festes de Nadal seria bo que comencéssim a variar algun dels nostres hàbits per evitar que les coses encara canviïn a pitjor. Una de les coses importants que es poden fer és regalar bosses per embolcallar entrepans i maletes per posar el menjar. D’aquesta manera podríem estalviar molt en paper d’alumini i plàstic que després va a les escombraries. Quan tornem a casa ho rentem i al dia següent com a nou i a contribuir també amb el nostre granet de sorra en favor del medi ambient.

Hem de tenir un seguit de normes bàsiques no escrites que hem de tenir en compte. L’amor a una persona no es valora ni pel nombre de regals que rep ni pel seu preu sinó que tot això està vinculat a  altres característiques més subjectives. Hi ha canalla que són més felices petant el paper de regal que no pas amb els obsequis obtinguts. Això no sé sap mai, però hi ha molts joves que estan saturats de joguines i al final no en valoren cap si la cosa no es fa amb mesura i tenint en compte el destinatari. Al final de les festes el més important són les relacions que s’han produït entre la família i amics que no pas el valor dels regals rebuts. Hi ha molta gent que es neteja la consciència a base de regals i això no va enlloc.

La nit d’hivern és llarga, però al Vendrell més

 

 

 

 

 

Al Vendrell la nit és una mica més llarga  que en altres municipis que ens envolten. Aquest no és cap misteri galàctic ni cap càstig diví, la cosa té una simple explicació. Alguns cops aquest tema s’ha parlat en algun ple, però clar a les 11 de la nit no és el que molta gent practiqui i prefereix altres activitats que no pas escoltar les batalletes dels nostres polítics que produeixen generalment insomni.

Al Vendrell, al matí des de que s’apaguen els fanals  fins que s’hi veu amb la llum del dia hem de passar un període més llarg que en altres localitats costaneres, per la senzilla raó que l’enllumenat públic s’apaga un quart d’hora abans que la llum del dia  sigui la suficient per tenir una visió segura del que tens davant sense perill a ensopegar o similar. La mateixa situació la tenim a la tarda quan la claror del dia s’esvaeix i hem d’esperar un altre quart d’hora fins que l’enllumenat públic pugui guiar els nostres passos entre la foscor nocturna. Estic parlant d’una mitja hora diària.

Aquest fenomen acostuma a produir la màxima problemàtica en els mesos de novembre, abans del canvi de l’hora, desembre quan l’hora d’encesa i apagada de la llum coincideix amb l’entrada i sortida dels llocs de treball i centre educatius i hi ha més gent pel carrer. Aquesta situació a quarts de set del mes de juliol, doncs té una incidència mínima en la població.

Una altra de les coses que influeix en aquest mesos actuals és el mal temps que hi acostuma a haver, boires, pluges, carrers mullats entre d’altres. Això provoca que aquesta inseguretat per la manca suficient d’enllumenat s’accentuí considerablement.

Per altra banda en aquesta vila, tenim un nombre considerable de petits sots al carrer, algunes llombardes amb una punta que sobresurt i mil històries més  que pot provocar que algú ensopegui. Després tenim les super voreres amb un fanal al mig que quan et trobes una persona de cara has de baixar o si vas amb el carret de la compra no les pots utilitzar perquè la seva amplada és vergonyosa.

La cosa no acaba aquí. Tenim moltes zones on els clàssics fanals encara dominen el territori. Els de led encara no han conquerit res d’aquest espai i l’enllumenat doncs segueix amb les seves mancances tradicionals. Després tenim carrers o trams que a la mínima que caigui dos gotes de pluja, doncs l’enllumenat públic ja no funciona. Si algun veí no avisa s’hi pot estar tres o quatre dies amb el perill públic que això suposa per tothom.

Al llarg dels municipi hi ha molts fanals que amb el temps s’han eliminat i aquests s’haurien d’anar reposant a una velocitat superior a l’actual perquè en alguns punts fa anys que no s’han posat un fanal nou i encara estan amb aquella funda groga esperant algun miracle que li doni la seva utilitat original de punt de llum.

A veure si els responsables allarguen un quart d’hora a la nit  l’encesa de l’enllumenat públic i  al matí retarden un quart d’hora l’apagada de les llums públics. Són petits detalls que ens ajudarien a què el Vendrell en aquest aspecte també fos igual a altres ciutats similars.                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                              

 

 

 

Miquel Casellas

30 anys després

 

Ens varem coneixer quan estudiàvem filologia a Barcelona. Ens havíem seguit les nostres vies per cartes i per coses de la vida, quasi som veïns. Una amistat que fa 30 anys que dura i quan ens hem tornat a veure com si fos ahir que ens haguéssim vist per darrera vegada. Històries boniques amb amics bonics que hem anat camins diferents però conservem l'essència de no comprar roba de marca. Tot com si fos ahir, amb més canes, però records vius i moltes coses que ens anem explicant de mica en mica, però interessant.

Fira del Gall de Vilafranca, sou uns cracks

 

Avui he anat a la Fira del Gall de Vilafranca i aquest és un clar exemple del que han de ser les nostres fires. Primer de tot Km 0 tot el que sigui possible. Després tot molt ben organitzat on la gent pugui aparcar i es pugui moure. No hi poden faltar el menjar i el beure a un preu raonable. Aquest és un model de fira que hem de seguir on amb l'excusa del gall es pot vendre tot el que tenim a casa nostra. Enhorabona per aquesta gran feina que feu pel Penedès. Aquí al Vendrell estem a anys llum. Tot estava en el seu punt amb gent de fora per animar la festa.

Mentre no arribin el miracle de l’ampliació de l’hospital

 

Aquest passat dimecres vanar a dinar amb una gran notícia que va commoure petits i grans de la nostra comarca. Allí estaven els 14 alcaldes de la nostra comarca amb l’Adserà que és el qui controla en el fons per la Xarxa Tecla, recordeu que de gran vull ser com ell.  Va començar de  metge de família i es va situar entre la política i la sanitat pública i al final varem acabar tot el Baix Penedès dins Santa Tecla quan és un dels grans errors que haurem de patir uns anys més. El nostre objectiu es formar part de la sanitat pública dins l’Institut Català de la Salut com Joan XXIII i sortir d’aquestes funcdacions privades formades per un fotimer d’empreses més petites que et gestionen des del pamflet del grup fins a les llaunes de refresc passant per la televisió i el dinar que et serveixen. Ara fa un parell d’anys vaig tenir l’oportunitat amb el covid de comparar Joan XXIII i Santa Tecla i l’Hospital del Vendrell i no hi ha color. Ara l’imperi Adserà sembla que es dirigeix a cuidar a la gent gran i tot això, participant en residències d’avis i en empreses derivades. Això va creixent i ves a saber on anirà perquè aquestes empreses costen d’aturar perquè tenen uns cercles d’amistats i compromisos molt poderosos al territori. Aquí tothom es coneix.

Doncs en aquest àpat de dia feiner ubicat entre el dia de la Constitució en què Espanya va quedar eliminada del Mundial pel Marroc. El futbol ja no és el que era sinó que li preguntin al Real Madrid en les seves èpoques daurades.

Doncs amb tots els alcaldes del Consell Comarcal reunits ens havien de donar una gran notícia que sacsejaria mars i muntanyes a tots els veïns que hem decidit no emigrar del Baix Penedès, de moment. L’hospital comarcal inaugurat el 4 de novembre de 2004 per Pasqual Maragall ampliaria les seves dimensions per atendre les necessitats d’una comarca que en aquest període ha augmentat un 40% de la seva població, sense parlar de l’estiu i Setmana Santa.

Anem a pams. Primer de tot, com ja tenen costum en aquesta empresa privada ja tenen els plànols preparats que poden tenir menys recorregut que la radical remodelació del Cinema Brisamar de Coma-ruga.

Tal com tenim el govern que penja d’un fil primer de tot ja veurem qui dóna suport a aquests pressupostos perquè amb els regidors que tenen actualment després que Junts després de jugar a la Puta i a la Ramoneta abandonés el bot deixant sol a ERC amb els seus diputats a bord a veure si tots sols poden anar a algun lloc o hauran de seguir donant voltes i fitxant persones que havien estat d’altres partits a veure si poden arreplegar més suports parlamentaris.

Potser aquests 45 MEUR amb que estan pressupostades aquestes obres viatgin en un parell de dies a un altre indret de Catalunya per construir un local social pels avis de la comarca. Resulta que si en aquest indret hi viuen personatges més vinculats a algun partit que fa que aquest forci el seu suport per tirar endavant aquests pressupostos de la Generalitat i nosaltres ens haurem quedat un cop més amb un joc de màgia en un hospital que quan es va inaugurar ja va quedar petit per la comarca que havia d’atendre i amb el creixement registrat des de llavors.

Almenys hem aconseguit que els nostres alcaldes a part de fer alguna reunió al Consell comarcal vagin un parell de cops en quatre a Barcelona a veure que passa amb nosaltres  i que allí sapigan ben bé que existim i que no precisament tenim la  mateixa situació que Sant Cugat del Valles que a l’alta edat mitjana va regir una part de les nostres contrades.

Mentre no fan aquesta ampliació podrien posar un servei de busos llançadora entre l’Estació de Sant Vicenç, la del Vendrell i viceversa. No estaria malament que mentre no arribin les obres allises el terra del pàrquing perquè no tots els que passem per allí tenim ganes de provar la suspensió del nostre vehicle. I això de pagar per la televisió també és una presa de pèl. Estaria bé fos gratuïta. Petits detalls que mentre no arribin els miracles es poden anar aplicant. No sé que us sembla. Si us animeu més, doncs que passi l’hospital a estar gestionat per la Generalitat. Tots ho agrairem, des dels treballadors als usuaris.