Per una ordenança de la via pública

Per una ordenança de la via pública

Algunes de les notícies de l’actualitat comarcal, que tenen la seva font en un ajuntament, estan directament relacionades amb les ordenances. Aquestes normes municipals no són més que una de les traduccions reals de la potestat reglamentària de caràcter secundari que gaudeixen les entitats locals. N’hi ha de molts tipus. Potser les més conegudes són les de convivència ciutadana, les de construcció, circulació, les que regulen les d’obres i d’altres que per adaptar-se als nous temps i necessitats van sorgint amb més o menys suport dels representants polítics.
Hi ha una ordenança que tot i que pot aparèixer repartida en dos o tres ordenances diferents va assolint punts perquè adquireixi entitat pròpia. Cada dia és fa més necessària una ordenança de la via pública on estessin regulats tots els usos que s’en puguin fer.
El ràpid creixement de la comarca comporta directament que cada dia l’espai públic estigui més sol·licitat. L’exemple estrella el tenim en l’estacionament dels vehicles, però a banda d’això la majoria de municipis, especialment els més grans, de la comarca hauria de crear una ordenança per regular aquest preuat espai. Començant per les taules i cadires de bars i restaurants de llocs tan concorreguts com el Passeig Marítim de Calafell. Aquest privilegiat vial en algun moment de l’estiu es pot tornar fins i tot angoixant pel cúmul de vianants que estan limitats per les terrasses dels bars que ocupen una part important de la via pública. Hi ha lloc per tots i tothom te tot el dret a guanyar-se el pa, però més d’un cop, retirant només una filera tothom hi sortiria guanyant. Un altre problema comú són les voreres de casa nostra. Si vas sol i sense cap cotxet ni carret, no acostuma a haver-hi cap problema, però si una persona de mobilitat reduïda i has d’anar amb un acompanyant o simplement amb una cadira de rodes, ja sap tothom el que has de fer en molts casos. No estic parlant de vials oberts fa 50 anys, sinó que això ho trobem en urbanitzacions que s’estan construint ara mateix on la vorera té molt poca amplitud i la calçada tampoc és que sigui gaire gran. Ja veurem si mai a algú se li acut de col·locar sobre aquesta via un carril bici o similar quin serà el resultat real. És una llàstima que no pensem en el futur. No parlem dels casos en què la vorera desapareix sistemàticament i tot l’espai és una zona per compartir entre vehicles i vianants.
Després trobem els fets puntuals, quan trobem una obra o que estan reparant les canonades de l’aigua i t’obliguen a baixar de la vorera amb unes precaucions mínimes i amb el perill que això pot comportar per a persones grans que han de baixar directament a la calçada. Sortejar mobles, cotxes, runa i altres elements que ocupen temporalment aquest espai tan preuat. Alguns encara poden tenir la sorpresa que els caigui una sanció econòmica, però a un butaca desbaratat que li podran fer sinó saben de qui és?
Deixem la vorera i anem a la calçada central. Pensem en aquests vehicles que la tenen tallada perquè estan descarregant mobles o altres elements en una hora punta produint un gran embús que afecta a molts conductors. Tot això s’hauria de regular amb una ordenança on també hi tinguessin cabuda els sorolls dels vehicles i dels locals. Aconseguiríem que els nostres carrers i places fossin més públics.
Ara ens en anem a les vies interurbanes i veurem que aquests organismes públics que tant es preocupen perquè la joventut no begui i no superi els màxims de velocitat per estalviar diners gairebé no posen voral a les carreteres. L’espai públic s’ha de cuidar.

Publicat al Diari del Baix Penedès el 23 de març de 2007