Lleida Pirineus és l’actual nom de l’estació de tren de la capital de la província. Algun viatger, amb nocions bàsiques de geografia i del funcionament dels mitjans de transport espanyols, quan arriba a aquesta moderna estació. Molt possiblement el primer que li ve al cap que amb un quart d’hora es planta al bell mig de la cadena muntanyosa que ens separa del nostre veí del nord. Doncs el pobre home potser encara estarà més temps per fer realitat la seva il·lusió que el trajecte que l’ha portat de la capital del Reino y Corte fins a terres lleidatanes. Aquesta toponímia moderna és molt bufona si l’analitzem per internet o en un cercador, però quan l’hem de posar en practica ens produeix més d’una confusió que haguéssim pogut estalviar.
Sort que Adif o Renfe han apostat per Lleida Pirineus. Perquè si se’ls acut promocionar aquesta estació amb un nom peculiar com Lleida Costa. Llavors estem el mateix temps de trajecte que en el cas anterior però la situació és una xic més surrealista. Si anem muntats en AVE fins a l’estació Tarragona el tren ens abandona en un terreny de ningú. Haurem d’esperar que un autobús ens planti al bell mig de la capital tarragonina. El temps que guanyem viatjant amb les noves tecnologies ferroviàries el menystindrem en carreteres secundàries i en embussos de trànsit per entrar a Tarragona. Deixem la modernitat i agafem un tren de tota la vida fins a Sant Vicenç de Calders. Doncs que passa que n’hi ha molts pocs. De primera hora del matí fins a migdia no n’hi ha cap. En tot plegat hi falta una mica de racionalitat i seny català.
Sort que Adif o Renfe han apostat per Lleida Pirineus. Perquè si se’ls acut promocionar aquesta estació amb un nom peculiar com Lleida Costa. Llavors estem el mateix temps de trajecte que en el cas anterior però la situació és una xic més surrealista. Si anem muntats en AVE fins a l’estació Tarragona el tren ens abandona en un terreny de ningú. Haurem d’esperar que un autobús ens planti al bell mig de la capital tarragonina. El temps que guanyem viatjant amb les noves tecnologies ferroviàries el menystindrem en carreteres secundàries i en embussos de trànsit per entrar a Tarragona. Deixem la modernitat i agafem un tren de tota la vida fins a Sant Vicenç de Calders. Doncs que passa que n’hi ha molts pocs. De primera hora del matí fins a migdia no n’hi ha cap. En tot plegat hi falta una mica de racionalitat i seny català.
Pendent de publicar a la Mañana de Lleida
1 comentari:
Això és el que ens depara el nostre immediat futur, fins quan aquestes males comunicacions?
Publica un comentari a l'entrada